Collado, l¡¯oblidat fot¨°graf dels oblidats

Un mat¨ª de Sant Josep, abans que cremaren les falles a Val¨¨ncia, Joaqu¨ªn Collado li digu¨¦ a la dona que se n¡¯anava a fer fotos. Era empleat de banca, per¨° la seua passi¨® era caminar, mirar i disparar. Com Masats. Com Cuallad¨®. Com Colom. Com P¨¦rez Siquier. Com Miserachs. Com Onta?¨®n. Com Maspons. Com tots aquells impulsors d¡¯una fotografia que alineava lluita social, lirisme i curiositat de fl?neur.

El cas, per¨°, ¨¦s que Collado no coneixia el treball dels altres. Collado nom¨¦s era un empleat de banca de quaranta i pocs anys que s¡¯havia comprat la primera c¨¤mera per retratar el seu fill acabat de n¨¤ixer. Collado era menut, bigotet de postguerra, rostre com¨². Era perfecte per passar inadvertit aquell migdia de Sant Josep de l¡¯any 72 pels carrers m¨¦s cr¨¤pules de Val¨¨ncia, els del Barri Xino, amb prostitutes, xulos, madames, puters i mirons fent cua en la vespra de l¡¯esclat primaveral.

La Nikon la portava amagada entre l¡¯abric, a l¡¯altura de la cama o el melic. Quan disparava, Collado es posava a tossir per evitar que el soroll el delat¨¦s. Nom¨¦s portava un carret. 36 bales. Suficients quan un talent descomunal podia imaginar-se els enquadraments d¡¯all¨° que veien els seus ulls: botes, minifaldes, cuir, mirades calentes, mans a les butxaques, com per amagar el secret en aquell final de franquisme sense fi.

Eixes imatges s¨®n una part de la genialitat d¡¯este ca?ador de vides alienes. Un fot¨°graf amb una mirada human¨ªssima; una sensibilitat extrema per retratar la pobresa dels ravals, la indefensi¨® dels vells, la innoc¨¨ncia desvalguda dels xiquets, l¡¯aud¨¤cia dels adolescents, la llibertat dels gitanos, l¡¯anarquia dels venedors del rastre o la fugacitat sempre ca¨°tica de la vida urbana. Eixe gran fot¨°graf havia passat inadvertit amb els seus vora 40.000 negatius acumulats d¡¯una Val¨¨ncia oblidada, la dels anys 70 i 80. Com una Vivian Maier m¨¦s, per¨° en comptes de Chicago i Nova York, l¡¯escenari era la tramoia de Val¨¨ncia. Sembla la hist¨°ria d¡¯un geni clandest¨ª, un artista ignorat. Tanmateix, la hist¨°ria va canviar.

Juan Pedro Font de Mora es va entestar i va impulsar una exposici¨® de Collado ¨Cla primera¨C a la seua llibreria Railowsky. I en una d¨¨cada va viure un boom local. Exposici¨® al Muvim. Cat¨¤leg. Reportatges. Compra de 28 fotografies per part de l¡¯IVAM. Exposici¨® a Par¨ªs. Galeries. Museus. El reconeixement inesperat per al fot¨°graf comptable.

Ha mort Joaqu¨ªn Collado. Tenia 94 anys.

Telefone a Juan Pedro Font de Mora. Em diu que el fot¨°graf de la Val¨¨ncia oblidada tenia una doble virtut: la de ser invisible i la de guanyar-se la gent que fotografiava. Primer parlar, despr¨¦s disparar: eixa era la seua regla. En canvi, hui eixa concepci¨® de la fotografia ¨¦s impossible. Perqu¨¨ la gent est¨¤ a la defensiva. Desconfiem d¡¯una c¨¤mera aliena. No sabem qu¨¨ faran d¡¯eixa imatge. L¡¯evitem. Com si an¨¤rem pels carrers m¨¦s cr¨¤pules i ens fera vergonya, o por, que alg¨² ens mirara com realment som i no com ens venguem. Ens fem mil fotos i les compartim sense parar. Per¨° una c¨¤mera aliena ens fa por. No siga cas que Benjamin tinguera ra¨® i el clic ens furte l¡¯¨¤nima real, no la prefabricada. Que curi¨®s.