Quin ¨¦s el nou ¡®star-system¡¯ catal¨¤?

Aquests dies hem vist desfilar les estrelles per les catifes dels Grammy, els Golden Globes o els Goya. Les hem vistes embolcallades de dissenyador, de vintage, d¡¯arxiu, sense por de referenciar o no referenciar, aferrades al pedrot que les premia mentre fan proclames sobre els drets laborals dels artistes, la terra que els pertany (o no) i el lloguer que poden pagar. Les hem vistes tamb¨¦ de m¨¦s a prop a la gala dels premis Gaud¨ª, atorgats per l¡¯Acad¨¨mia del Cinema Catal¨¤, on no nom¨¦s han passejat actors i actrius, sin¨® tota la varietat que cont¨¦ actual?ment l¡¯star-system catal¨¤. Avui, una estrella ¨¦s Emma Vilarasau, l¡¯actriu nominada i vestida de gala, per¨° tamb¨¦ Juliana Canet, la influenciadora amb centenars de milers de seguidors i capacitat d¡¯omplir sales de concert a qui han enviat per entrevistar-la. Per a alguns, l¡¯estrella tamb¨¦ podria ser la presentadora que ironitzar¨¤ sobre les xafarderies de la vetllada, o la tertuliana que l¡¯endem¨¤ exaltar¨¤ la dimensi¨® pol¨ªtica dels t¨ªtols premiats en prime time. Per¨°, en un moment en qu¨¨ cada un de nos?altres t¨¦ tant la c¨¤mera com la pantalla a la butxaca, podem continuar parlant d¡¯estrelles?

En una entrevista recent a GQ, l¡¯actor Harrison Ford responia a la idea de la mort de l¡¯estrella suggerint que mai havia existit realment, almenys per als actors: ¡°D¡¯actors bons en neixen cada dia. Per¨° s¨®n actors. Si les pel¡¤l¨ªcules necessiten estrelles, les troben. Nosaltres seguirem actuant¡±. L¡¯any 2000, Vilarasau va abordar d¡¯una manera semblant les declaracions del conseller de Cultura, Jordi Vilajoana, que trobava que al cinema catal¨¤ nom¨¦s li faltava taquilla i glamur en les actrius. ¡°El glamur ¨¦s una operaci¨® de m¨¤rqueting¡±, va contestar ella en una entrevista a La Vanguardia, ¡°cadasc¨² escull una professi¨® en la vida i jo vaig triar ser actriu¡±.

Encara que avui la celebrem com la matriarca de Casa en flames, Vilarasau ¨¦s estrella per tots els papers que s¡¯han convertit en icones de la ficci¨® a la televisi¨® p¨²blica catalana. Per¨° qui s¨®n les noves Vilarasau? TV3 est¨¤ formant un nou star-system? Segurament, Vilarasau no anava tan equivocada en titllar de m¨¤rqueting la figura de l¡¯estrella i tot el sistema que l¡¯acompanya. La ficci¨® ven un relat, i les estrelles venen la ficci¨®. Per¨° amb l¡¯arribada d¡¯internet tota aquesta escena s¡¯ha fragmentat, i toca veure com fer encaixar les peces.

A l¡¯assaig Objectiu TV3 (Ara Llibres, 2021), el periodista ?lex Gutierrez explica el buit que va aconseguir omplir la televisi¨® catalana amb el cas de Josep Carner i Ribalta. Escriptor i catalanista, vinculat a Francesc Maci¨¤, durant els anys vint va treballar per a la companyia Paramount a Hollywood. En tornar a Catalunya cridat per Maci¨¤, escriu sobre la urg¨¨ncia que veu en el cinema com a instrument d¡¯art, de cultura i, sobretot, de construcci¨® nacional, i apunta que aleshores la seva import¨¤ncia ja ha estat reconeguda pels Estats Units i R¨²ssia. L¡¯escrit acaba proposant a la Generalitat i l¡¯Ajuntament de Barcelona la creaci¨® d¡¯uns estudis de cinema propis, que avui s¡¯haurien pogut dir Barnawood o la Ciutat Cinema. I tot i que mai van arribar a existir, ¨¦s aquest mateix sentiment el que 80 anys despr¨¦s compartiria Joel Joan i Juv¨¦, cofundador de l¡¯Acad¨¨mia de Cinema Catal¨¤, en reiterar la import¨¤ncia dels premis com a ¡°estructura d¡¯estat¡± en una entrevista a Catalunya R¨¤dio l¡¯any 2013.

De qu¨¨ ¨¦s fet l¡¯'star-system¡¯?

Parlar de star-system a Catalunya t¨¦ un regust estrany, perqu¨¨ sovint el presentador del telenot¨ªcies protagonitza m¨¦s titulars de la premsa del cor que la majoria de m¨²sics o actors. Com mesurem l¡¯encant d¡¯alg¨²? En seguidors? En cr¨ªtica? En minuts de televisi¨®? Hist¨°ricament, un bon indicador de les estrelles dels catalans han estat els mateixos programes de TV3. Produccions com El convidat, Al cotxe o, m¨¦s recentment, L¡¯eclipsi o Cuina com puguis troben maneres (molt) diferents de fer possible all¨° que tant ens agrada a casa: con¨¨ixer millor els famosos que ja coneixem. Si agafem el primer cap¨ªtol de cada temporada d¡¯El convidat com a mostra, tenim Teresa Gimpera, Quim Monz¨®, Jordi Pujol, Andr¨¦s Iniesta i Llu¨ªs Llach. Una actriu, un escriptor, un pol¨ªtic, un futbolista i un cantautor. Ara, no ¨¦s estrella tothom que ha sortit a TV3 ni totes les estrelles acaben sortint a TV3. Quan parlem de star-system hem de parlar de qui marca l¡¯aspiracionalitat dels catalans, i, sobretot, de qui est¨¤ disposat a entrar en el joc.

?s curi¨®s veure com algunes figures amb aspiracions internacionals s¡¯han pres amb recel qualsevol acostament als engranatges de l¡¯star-system catal¨¤. Per¨° alimentar-nos d¡¯engrunes no ¨¦s una cosa que s¡¯hagi inventat Rosal¨ªa. L¡¯any 1977, al programa Personatges de Montserrat Roig, Mary Santpere ja parlava d¡¯aquest fenomen responent a l¡¯acusaci¨® de no fer prou teatre catal¨¤: ¡°Al ser una mica de s¨ªmbol pels catalans jo m¡¯he trobat d¡¯anar a molts pa?sos i que diguessin, mira la Mary Santpere, la nostra Mary Santpere! Per¨° jo s¨¦ que no ¨¦s per mi, ¨¦s per lo que significo, que els hi recordo Catalunya. Llavors vaig pensar que m¡¯encasellaran i no sortir¨¦ d¡¯aqu¨ª i jo volia provar si podia ser internacional.¡± Internacional, com anys despr¨¦s cantaria Bad Gyal.

Ara, el joc ¨¦s canviant. L¡¯any 2006 les periodistes N¨²ria Cuadrado i Marta Monedero van publicar el llibre Busquem actors i actrius per a una s¨¨rie de televisi¨®: les noves estrelles nascudes a TV3 (L¡¯Esfera dels Llibres), un recull simp¨¤tic en qu¨¨ plantegen la Masia d¡¯un star-system emergent en les s¨¨ries del moment. La portada ¨¦s plena d¡¯escenes de les s¨¨ries que encarnen les estrelles: en L¨®pez de Plats bruts, la Teresa de Ventdelpl¨¤, en Narc¨ªs d¡¯El cor de la ciutat¡­ de la mateixa manera que avui podem passejar per les xarxes de 3Cat i veure les cares de Quim Masferrer, Miki N¨²?ez, Marc Ribas i Carles Porta repetint-se en la galeria. Encara que, en aquest cas, simplement s¨®n Quim Masferrer, Miki N¨²?ez, Marc Ribas i Carles Porta.

?s clar que el 2006 era un bon moment per a la ficci¨® a la televisi¨® catalana, venint de Plats bruts, El cor de la ciutat, Vendelpl¨¤, Temps de silenci, Mirall trencat, Majoria absoluta, Jet lag, i un llarg etc¨¨tera, i havent-hi en la temporada 2001-2002 fins a cinc estrenes en ficci¨® serialitzada afegides a les que ja estaven en emissi¨®. L¡¯aposta responia a un moment cultural concret, igual que el canvi respon al moment actual. Si fa vint anys imagin¨¤vem l¡¯star-system a trav¨¦s de la televisi¨® i les seves ficcions, sembla que avui adopta les din¨¤miques de la ind¨²stria dels influenciadors.

3Cat com a plataforma

Segurament, el canvi m¨¦s significatiu en aquesta f¨¤brica nostrada de referents ha estat el llan?ament de 3Cat, la plataforma digital de continguts de la Corporaci¨® Catalana de Mitjans Audiovisuals. Despr¨¦s d¡¯un any de rodar la plataforma, li pregunto a Guti¨¦rrez qu¨¨ en pensa: ¡°?s una eina imprescindible per seguir jugant la partida de l¡¯audiovisual, per¨° ¨¦s evident que ser¨¤ tan important o poc important com el pressupost que hi hagi al darrere, i per tant estem pendents d¡¯aquesta segona fase¡±. Una cr¨ªtica que ressona entre els periodistes del sector ¨¦s l¡¯equilibri entre quantitat o diversitat i qualitat. En alguns casos, l¡¯obsessi¨® per dirigir-se a p¨²blics de n¨ªnxol o a noves franges d¡¯edat ha passat per davant del llegat del canal. I ¨¦s que, remenant la plataforma, veiem que per cada El nou clam o Aix¨° no ¨¦s Su¨¨cia s¡¯estrenen tres t¨ªtols amb producci¨® m¨¦s pr¨°pia del p¨°dcast o la c¨¤psula que de televisi¨®.

Amb aquest rellan?ament s¡¯ha apostat tamb¨¦ per fer ben visibles cares noves que el puguin representar, com ¨¦s Sofia Coll, participant del concurs Euf¨°ria i presentadora del programa ?pic nails, amb molta pres¨¨ncia a les xarxes. La focalitzaci¨® en les personalitats tamb¨¦ ha definit l¡¯estrat¨¨gia d¡¯Eva, la plataforma destinada als m¨¦s joves. La periodista Mar Manrique es va interessar per aquest punt de vista al canal Fleet street: ¡°Em semblava un enfocament innovador en un moment en qu¨¨ la conviv¨¨ncia entre periodisme i creaci¨® de contingut generava certa resist¨¨ncia¡±. Amb uns mesos de dist¨¤ncia, admet que la f¨®rmula es pot estancar: ¡°L¡¯star-system catal¨¤ pot ser molt divers, per¨° les cares conegudes s¨®n les tres mateixes de sempre. El que va comen?ar com una proposta fresca s¡¯ha convertit en m¨¦s mainstream¡±. Tot i aix¨ª, considera que explorar aquesta simbiosi t¨¦ futur, i molts altres canals, com ¨¦s el cas de RTVE amb PlayZ, tamb¨¦ hi estan experimentant.

I la veritat ¨¦s que la fuga d¡¯espectadors joves dels mitjans tradicionals catalans va ser tema de preocupaci¨® i debat fa uns anys. Albert Lloreta, productor i analista cultural, considera que la possible p¨¨rdua d¡¯influ¨¨ncia dels mitjans en certes demogra?fies ¨¦s una q¨¹esti¨® global: ¡°La capacitat d¡¯influ¨¨ncia de la televisi¨® als noranta no ¨¦s comparable a la d¡¯ara, de la mateixa manera que les vendes de ced¨¦s van tenir el seu pic als 2000. Hi ha ind¨²stries que ja han deixat enrere el seu moment m¨¦s influent, per¨° no desapareixen, sin¨® que es retroalimenten amb aquests nous agents¡±. Davant la necessitat d¡¯arribar als p¨²blics que han desconnectat del televisor, sembla que no es busca generar noves figures per representar un discurs oficial, sin¨® establir ponts amb aquestes alternatives i el seu poder perqu¨¨ els validi l¡¯oficialitat.

Un cas d¡¯¨¨xit org¨¤nic d¡¯aquest nou sistema d¡¯estrelles es pot veure en Euf¨°ria o el reality La travessa. El concurs musical aconsegueix connectar la m¨²sica en catal¨¤ amb el p¨²blic de TV3, i viceversa, gr¨¤cies a les versions que canten els concursants cada setmana, a m¨¦s d¡¯introduir possibles nous noms en el panorama pop catal¨¤. I La travessa integra r¨¤pidament en l¡¯imaginari contemporani una figura externa, Laura Escanes, creadora de contingut en castell¨¤, que malgrat seguir amb la seva activitat en altres projectes ha obtingut bona resposta, en presentar les campanades de Cap d¡¯Any per segona vegada acompanyada de Miki N¨²?ez.

Jo mai mai, l¡¯aposta de 3Cat per arribar al p¨²blic jove tamb¨¦ a trav¨¦s de la ficci¨®, ¨¦s un altre exemple de l¡¯adaptaci¨® de l¡¯star-system catal¨¤ al panorama digital. Des dels influenciadors que es convida a l¡¯estrena fins a la mateixa banda sonora. Al llarg dels cap¨ªtols, podem sentir temes populars de la m¨²sica catalana del moment, versio?nats pels seus personatges, i mentre que a la primera temporada van sonar Bad Gyal, Obrint Pas o Els Pets, noms m¨¦s que establerts i fins i tot atemporals en el panorama catal¨¤, a la segona sonaran Oques Grasses, Figa Flawas o Suu, noms que concreten encara m¨¦s per a qui ¨¦s aquest star-system, tant en generaci¨® com en imaginari. Figa Flawas, per exemple, segons un reportatge de Nando Cruz a Cr¨ªtic, ¨¦s el grup que m¨¦s s¡¯ha sentit a l¡¯emissora ICat: ha sonat durant 43 hores de r¨¤dio.

La ficci¨® en flames

?s innevitable que aquest hiperpersonalisme no recordi les din¨¤miques de les xarxes socials; fins i tot, amb l¡¯estrat¨¨gia de xarxes de 3Cat, que elimina els comptes dels programes fent caure, de retruc, tot el pes de la promoci¨® i la identitat en els comptes personals dels seus protagonistes. Valdria la pena tenir en compte que aquestes estructures de xarxes que s¡¯adopten s¨®n, en el fons, intercanvis comercials. El fil¨°sof Eudald Espluga remarca que fins i tot hem deixat de banda la ficci¨® dels emblem¨¤tics anuncis d¡¯estiu d¡¯Estrella Damm,per narrar-nos a trav¨¦s de les stories de les personalitats d¡¯aquest star-system h¨ªbrid: ¡°Resulta molt simptom¨¤tic (i enormement divertit) que amb l¡¯eclosi¨® de la nova economia de plataformes l¡¯anunci del #Mediterr¨¤niament que marca l¡¯inici de l¡¯estiu ja no sigui un llargmetratge de 248 minuts que ni l¡¯equip de m¨¤rqueting de la Damm es digna a mirar. Ara s¨®n les stories i els tiktoks de quasiinflu¨¨ncers que agraeixen, euf¨°rics des del menjador de casa, que una gran empresa els hagi enviat una caixa amb sis unitats (6) de cervesa¡±.

I, malgrat tot, enmig d¡¯aquests esfor?os crida l¡¯atenci¨® com algunes propostes d¡¯¨¨xit massiu fora de l¡¯star-system oficial no hi han pogut trobar una col¡¤laboraci¨® a llarg termini, com ¨¦s el cas del programa Zona Franca i els integrants de La Sotana, un p¨°dcast que a dia d¡¯avui encara t¨¦ n¨²meros impensables per qualsevol altre producte similar. O Marc Gir¨®, que despr¨¦s d¡¯anys col¡¤laborant amb els mitjans catalans i amb molta popularitat a les xarxes, ha acabat trobant el seu espai propi a la televis¨® estatal amb Late Xou.

L¡¯aposta pel cinema de Josep Carner i Ribalta i el valor fundacional tant de TV3 com dels Gaud¨ª comparteixen l¡¯inter¨¨s hist¨°ric per una ficci¨® de pa¨ªs que no poden suplir nom¨¦s les estrelles. I tot i que el context ¨¦s complicat, en un moment en qu¨¨ s¡¯ha de competir amb els gegants de Disney, Netflix i HBO, el buit es fa evident en els debats c¨ªclics sobre identitat i representaci¨® que, per exemple, hem vist que es transformen en frustraci¨® i desafecci¨® al voltant de pel¡¤l¨ªcules com El 47. O en les produccions que no aconsegueixen quallar. Fins i tot les estrelles han de tenir alguna cosa per explicar, perqu¨¨, si no, el glamur queda en m¨¤rqueting, en formats que es compren a productores, es negocien amb personalitats i es venen a l¡¯usuari de 3Cat, deixant en col¡¤laboraci¨® el que podria ser cultura. Potser, el que cal analitzar, aleshores, ¨¦s si la ficci¨® de les estrelles s¡¯est¨¤ menjant la ficci¨® del relat que havien d¡¯encarnar.