La Copa Am¨¨rica per televisi¨®, massa regates avorrides

Qui ha dit que la vela ¨¦s avorrida no ha vist mai la Copa Am¨¨rica (CA)¡±, va dir un comentarista de TV3 excitat per una regata molt disputada. Ignorant absolut de les t¨¨cniques de navegaci¨®, in¨°pia de la qual no em sento orgull¨®s, la CA ha arribat a avorrir-me. Si no tens passi¨® per un equip i, a sobre, ignores qu¨¨ ¨¦s el VMG (Velocity Made Good), nom¨¦s saps veure qui va al davant i qui al darrere, alguna sortida amb perill de xoc i alguna ocasional p¨¨rdua de vol. Els esfor?os pedag¨°gics que fan els especialistes convidats de la televisi¨® per engrescar els no iniciats s¨®n irregulars. Els m¨¦s entenedors i riallers, els de Betev¨¦. Hi ha un exc¨¦s de terminologia marinera no explicada. El Termcat ha publicat una breu llista pluriling¨¹e on pots consultar els conceptes i expressions que es fan servir en aquest univers i poder saber, per exemple, qu¨¨ s¨®n la baluma, el baupr¨¨s, el floc i el flap.

A les competicions de canots m¨¦s humils veus els mariners traginar, penjar-se acrob¨¤ticament de babord o estribord, contemples l¡¯atleta. Amb els monstres de l¡¯enginyeria que disputen la CA, el factor hum¨¤, que hi ¨¦s, no resulta tan visible. Amb prou feines el llom dels quatre ciclistes enclotats que subministren l¡¯energia a la nau.

A la CA se celebren m¨¦s de 80 regates. Un munt. Quan arribin les regates de la gran final, el duel resultar¨¤ definitiu i augmentar¨¤ l¡¯inter¨¨s, per¨° no passa res si et saltes la llarga fase eliminat¨°ria. N¡¯hi ha prou a seguir les espl¨¨ndides i entenedores cr¨°niques de Bernat Coll en aquest diari. De fet, els reportatges televisius que m¡¯han resultat m¨¦s atractius han estat les pr¨¨vies on els periodistes entraven a les casernes dels equips (amb potabilitzadora d¡¯aigua i generadors propis) i t¡¯explicaven, sense trencar secrets vitals, la feina que hi havia darrere d¡¯aquests ginys mar¨ªtims. Una imatge espl¨¨ndida durant les curses ¨¦s la visi¨® del perfil mar¨ªtim de Barcelona, menys exposat.

Ara b¨¦, la CA no ¨¦s nom¨¦s excepcional per les dimensions de la competici¨®, tamb¨¦ ho ¨¦s el plantejament televisiu. A difer¨¨ncia del futbol o dels Jocs Ol¨ªmpics, la televisi¨® no ¨¦s un negoci. ?s una inversi¨®. L¡¯organitzaci¨® ofereix el senyal de les proves a les emissores que la vulguin. No es tracta de cobrar, es tracta de tenir una audi¨¨ncia mundial (950 milions d¡¯espectadors el 2021, segons discutides xifres de l¡¯organitzaci¨®). Una audi¨¨ncia que sigui atractiva per als patrocinadors. El senyal ¨¦s de la mateixa CA amb 64 c¨¤meres, des de les a¨¨ries a les que van incrustades als velers. Sobre la imatge real s¡¯hi afegeix una realitat augmentada que visualitza, per exemple, els marges amb publicitat del camp de regates o acoloreix les zones del mar segons la intensitat del vent. Aix¨° i la infografia superposada sobre dist¨¤ncia, trajectes, dades amb la velocitat o el VMG faciliten la lectura de la competici¨®.

Aquestes xifres sobre el dispositiu televisiu fan recordar quan als anys cinquanta del segle passat TVE anava amb tres c¨¤meres per retransmetre els primers partits de futbol. Ara, a les grans finals n¡¯hi ha, pel cap baix, setze. La pres¨¨ncia creixent de la televisi¨® en l¡¯esport t¨¦ altres derivades. No ¨¦s nom¨¦s que el seguiment audiovisual d¡¯algunes disciplines hagi millorat exponencialment amb una impensable ubicaci¨® de c¨¤meres (per exemple a l¡¯altura del llist¨® en el salt de perxa). ?s que els interessos de l¡¯emissora condicionen el partit, per exemple amb la facultat, en el b¨¤squet, de demanar un temps mort segons les conveni¨¨ncies publicit¨¤ries. A la CA, el camp de regates es pot escur?ar a mitja prova si els velers, per culpa del vent, van lents. Es fa perqu¨¨ la cursa no superi el minutatge prom¨¨s a les televisions, segons m¡¯ha ensenyat Betev¨¦. Una altra cosa ¨¦s que aquesta acumulaci¨® d¡¯andr¨°mines tecnol¨°giques s¡¯aprofiti ben aprofitada per a la construcci¨® d¡¯una bona narrativa.