Un nou clam per al Bar?a, la derrota de sempre per al pa¨ªs

En les gaireb¨¦ sis hores de metratge de la docus¨¨rie historicosentimental sobre el Bar?a El nou clam, nom¨¦s s¡¯esmenta el president N¨²?ez una vegada, i ¨¦s per cagar-s¡¯hi. Ho fa l¡¯editora Isabel Mart¨ª, quan recorda la ignom¨ªnia amb qu¨¨ es va tractar Josep Maria Espin¨¤s, l¡¯autor del vigent Cant del Bar?a. A Espin¨¤s, que va tenir l¡¯eleg¨¤ncia de signar amb Jaume Picas la lletra tot i que aquest ¨²ltim nom¨¦s hi va posar el fam¨®s ?Blaugrana al vent, un crit valent?, l¡¯¨ªnclit constructor li va negar sempre els milionaris drets d¡¯autor de la can?¨® catalana m¨¦s popular de la hist¨°ria. I nom¨¦s al final dels seus dies va gaudir d¡¯una reparaci¨® parcial, obrada per Sandro Rosell.

Per no repetir la indec¨¨ncia comesa amb els nostres Lennon i McCartney, l¡¯ide¨°leg de la gestaci¨® del cant del 125¨¨ aniversari del FC Barcelona, David Carab¨¦n, ha engiponat un complicat proc¨¦s de creaci¨® col¡¤lectiva, que ¨¦s el que documenta la s¨¨rie. El programa est¨¤ molt b¨¦, sobretot perqu¨¨ t¨¦ el valor de treure el Bar?a de les urpes pernicioses dels periodistes esportius i posar-lo en mans de gent de la cultureta catalana. I perqu¨¨ Carab¨¦n es permet donar corda al seu cruyffisme impenitent, mant¨¦ unes converses ¨ªntimes amb el seu cocteler peru¨¤ de cap?alera i ens fa part¨ªcips de les seves teories delirants, com quan connecta el rondo culer amb la sardana, els castells i l¡¯art combinat¨°ria de Ramon Llull. Volem m¨¦s d¡¯aix¨° a la televisi¨® p¨²blica, per favor.

Una altra cosa ¨¦s el proc¨¦s de selecci¨® de les tres finalistes a nou cant del Bar?a, que ¨¦s una mica abstr¨²s. Jo soc molt justet i quan una cosa no l¡¯entenc l¡¯he de preguntar, aix¨ª que li faig un truc a Carab¨¦n. Em contesta atrafegat des del taxi, perqu¨¨ aquests dies d¡¯actes i gales va de cul. Em confirma la intu?ci¨® que l¡¯equilibri d¡¯ajuntar tanta gent ha estat complicat i que han caigut drets gaireb¨¦ de miracle. La cosa ¨¦s que van demanar lletres al poble i un jurat de lletraferits culerots ¡ªamb noms tan inesperats com Jordi Cornudella o Mita Casacuberta¡ª van fer el cribratge. Encabat, es van encarregar les m¨²siques a tres compositors de renom com Carles Cases, Albert Guinovart i N¨²ria Graham. Per deixar, finalment, tot aquest material en mans dels productors Josep Montero d¡¯Oques Grasses i l¡¯¨ªdol xarnego Alizzz perqu¨¨ en fessin el que els sort¨ªs dels ous.

?Ja s¨¦ que era un risc, per¨° la prioritat era acostar el Cant a la gent jove?, em confessa Carab¨¦n. En les seq¨¹¨¨ncies m¨¦s divertides de la s¨¨rie, es reflecteix perfectament aquesta tensi¨®, i no tots els implicats en la creaci¨® s¡¯han pres b¨¦ les llibertats massives dels canvis. Montero i Alizzz, renyats amablement per Carab¨¦n, es prenen la feina de lletristes i compositors com una ¡°inspiraci¨®¡±, i el resultat, com no podia ser d¡¯altra manera, s¨®n tres peces hooliganesques amb poc al¨¨ de grandesa art¨ªstica i molta resignificaci¨® en els valors tous de l¡¯actualitat, en un estil que oscil¡¤la entre can?¨® de la Marat¨®, lletania de Coldplay i himne sensible d¡¯Oques Grasses, esclar.

Deu ser el que toca, suposo. Un exemple palmari ¨¦s el vers modulat ?Vinguem del sud o b¨¦ del nord, l¡¯afici¨® ¨¦s d¡¯arreu del m¨®n?, que ¨¦s explicar el cant original amb una obvietat i fer-lo m¨¦s digerible per les presumptes limitacions cognitives del jovent. O que es digui, en l¡¯himne que sembla que guanyar¨¤, L¡¯escut al pit, que res ens far¨¤ patir, la m¨¤xima contraculturalitat del barcelonisme tribunero, l¡¯¨²nic que val la pena. Aix¨° s¨ª, a la catalanitat tots tres himnes s¡¯hi refereixen amb met¨¤fores evasives com el Cant del Bar?a del 74. Llavors perqu¨¨ hi havia coses que no es podien dir. Ara perqu¨¨ no gosem dir-les. De tot plegat, em quedo amb la rima ?aixecar-se / Bar?a?. Nom¨¦s per aquesta troballa que perdurar¨¤ ¡ªles can?ons ja ho veurem¡ª el proc¨¦s ja haur¨¤ valgut la pena.