La dimensi¨® Cruyff

La hist¨°ria moderna blaugrana s¡¯explica a partir del dream team, l¡¯equip que va crear Johan Cruyff, tamb¨¦ el que va guanyar per fi la Copa d¡¯Europa a Wembley el 1992 i, sens dubte, el precursor i inspirador del Bar?a que va assolir el cim del m¨®n amb Pep Guardiola. El m¨¨rit de Cruyff com a entrenador supera, per la continu?tat que va tenir, la seva obra com a jugador del Bar?a. Una altra cosa ¨¦s l¡¯impacte que van suposar el seu fitxatge i el t¨ªtol de Lliga aconseguit nom¨¦s arribar la temporada 1973-1974, catorze anys despr¨¦s del darrer, guanyat el 1960.

Aquell futbolista arribat de l¡¯Ajax va revolucionar la societat catalana i influir en l¡¯espanyola despr¨¦s de provocar les catarsis barcelonistes: l¡¯equip i el club, el joc i la c¨¤rrega simb¨°lica, l¡¯estil i el m¨¦s que un club, es van associar de manera tan s¨°lida que els actes del 75¨¨ aniversari es van convertir en una explosi¨® de barcelonisme i catalanisme al Camp Nou. Una de les millors maneres d¡¯entendre la transcend¨¨ncia d¡¯aquella incorporaci¨® ¨¦s veure el documental El fitxatge, produ?t per 3Cat amb la participaci¨® de Prime Video i la col¡¤laboraci¨® de Justin Webster Production.

¡°Espanya vivia sota la dictadura, i l¡¯operaci¨® Cruyff va posar de manifest els punts febles del r¨¨gim¡±, explica Miquel Roca Junyent, que l¡¯any 1972 era un jove advocat que va ser clau perqu¨¨ el Bar?a i Cruyff es trobessin definitivament el 1973, despr¨¦s de molts entrebancs, quan ja semblaven fets l¡¯un per l¡¯altre des que havien convidat el futbolista a visitar el Camp Nou el 1970 i fins i tot havia signat un precontracte quan encara era jugador de l¡¯Ajax. El club blaugrana volia Cruyff i el futbolista holand¨¨s volia jugar al Bar?a.

Aquell trasp¨¤s que semblava tan evident va trigar molt a fer-se, i fins i tot va estar a punt de trencar-se en benefici de l¡¯alemany Gerd M¨¹ller, ja que s¡¯hi oposaven l¡¯Ajax ¨Cque l¡¯havia renovat per set temporades¨C, el Madrid i la Federaci¨® Espanyola. Al futbol espanyol no es podien fitxar estrangers i els ¨²nics forans que jugaven als anys setanta eren els denominats ori¨¹nds, futbolistes sobretot argentins i paraguaians que suposadament eren fills o nets d¡¯espanyols, una normativa que no agradava al Bar?a, partidari d¡¯obrir les fronteres i, sobretot, de portar Cruyff.El club blaugrana ja havia fet molta feina per guanyar-se Cruyff, a trav¨¦s del seu gerent Armand Carab¨¦n, casat amb una holandesa, Marjolijn van der Meer, que va ser clau en les negociacions d¡¯Amsterdam i en l¡¯estada de Cruyff a Barcelona despr¨¦s d¡¯unes vacances a Mallorca. Al mateix temps, el Bar?a tamb¨¦ havia intentat incorporar alguns ori¨¹nds, com Irala i Heredia, i es va trobar que, a difer¨¨ncia dels altres equips, la Federaci¨® no l¡¯hi va permetre. Tot plegat va provocar l¡¯enuig i la resposta decidida d¡¯Agust¨ª Montal, president del FC Barcelona. Montal, que va arribar a ser amena?at de mort per la seva tossuderia a l¡¯hora de canviar la norma i per la seva cr¨ªtica a la Federaci¨® i al Madrid en ple franquisme, no es va pas acovardir, sin¨® que va jugar encara m¨¦s fort i va contractar l¡¯advocat Miquel Roca Junyent perqu¨¨ viatg¨¦s a l¡¯Argentina i fes un informe que demostr¨¦s que molts dels ori¨¹nds havien falsificat els papers per poder jugar a Espanya. El document va ser clau per desbloquejar la situaci¨®, evitar un esc¨¤ndol mundial i permetre l¡¯arribada a Espanya dels estrangers i de Cruyff.

El fitxatge de l¡¯holand¨¨s, malgrat tot, va costar molt perqu¨¨ l¡¯Ajax no el volia deixar anar de cap manera i, si de cas, posats a negociar, preferia vendre¡¯l al Madrid. La rebel¡¤lia de Cruyff amb el seu club va ser tan ferma com la de Montal amb la Federaci¨® ¨Cja fos pels ori¨¹nds, pels estrangers o pels arbitratges que castigaven el Bar?a. Tota la frustraci¨® blaugrana acumulada durant anys es va convertir en un esclat de joia ¨²nic amb el t¨ªtol i el 0-5 aconseguit al Bernab¨¦u. El lideratge de Cruyff queda molt ben reflectit en la docus¨¨rie ideada pel periodista Llu¨ªs Canut.

El seu protagonisme s¡¯ent¨¦n perqu¨¨ el documental suposa l¡¯obra que culmina la seva excel¡¤lent feina a Catalunya R¨¤dio i TV3. Canut es jubila despr¨¦s d¡¯haver estat un dels professionals de refer¨¨ncia a la televisi¨®, punt de trobada del president Josep Llu¨ªs N¨²?ez i de Cruyff. El documental s¡¯alimenta de la seva mem¨°ria, experi¨¨ncia i agenda, decisiva per convocar els diferents protagonistes de la hist¨°ria, que s¨®n molts i els m¨¦s escaients, des de la fam¨ªlia Montal fins a Miquel Roca i Junyent passant per diferents periodistes, com Josep Maria Casonovas.

El resultat ¨¦s un documental molt informatiu ¨C¡±¨¦s el que va passar¡±, coincideixen a dir molts dels entrevistats¨C i amb una excel¡¤lent reconstrucci¨® dels fets ¨Cespecialment en el cas dels ori¨¹nds i les negociacions del fitxatge¨C, cosa que permet entendre molt b¨¦ el context del moment, la situaci¨® del Bar?a i la dimensi¨® de Cruyff. Els culers que ho van viure segurament s¡¯emocionaran i els que nom¨¦s n¡¯havien sentit a parlar podran confirmar que la figura de Cruyff, sovint molt interpretable i sotmesa a judicis de valor, tamb¨¦ dona per fer-ne un bon retrat com a jugador a El fitxatge, dirigit per David Fern¨¢ndez de Castro.