Alizzz: ¡°El problema de la ind¨²stria catalana no soc jo, ¨¦s l¡¯¨¨xode a Madrid¡±

L¡¯han cantat al Congr¨¦s dels Diputats. Versionat a Pol¨°nia. A Llu¨ªs Llach el va mosquejar. Jordi ?vole la va reivindicar. El columnisme es divideix entre estimar-la (¡°Burgesia intel¡¤lectual: podeu menjar-me el cony¡±, va titular Laia Mauri) o defenestrar-la (¡°un autoretrat de t¨°pics que ell afirma voler destruir¡±, va escriure Pep Antoni Roig). Amb el tema Que pasa nen, la reivindicaci¨® del poder cultural del Baix Llobregat de Cristian Quirante, artista i productor conegut com a Alizzz, no hi ha lloc per als grisos. O hi est¨¤s ben endins o t¡¯irrita en gran manera. Una cosa que ja preveia quan va parir un tema insolent que sona al gamberrisme dels noranta. ¡°Volia rescatar el so d¡¯aquell enfrontament de pijos (Blur) contra garrulos (Oasis) que tant b¨¦ va fer al britpop¡±, confessa. Prou que ho ha aconseguit.

Pregunta. La que s¡¯ha muntat amb el tema. S¡¯ho esperava?

Resposta. Quan vaig escriure la can?¨® sabia que generaria conversa. La persona de premsa amb qui treballo em va dir: ¡°Prepara¡¯t, amb aix¨° es faran articles d¡¯opini¨®¡±. Jo me n¡¯esperava algun, per¨° no aquest nivell. En aquest sentit, aix¨° ha estat un ¨¨xit. Per¨° no et negar¨¦ que quan la van citar al Congr¨¦s pens¨¦s que vivim en una simulaci¨®.

P. Qu¨¨ considera un ¨¨xit amb la can?¨®?

R. Volia generar debat, clavar un tret a l¡¯aire i que la gent ho agaf¨¦s com volgu¨¦s. Si la vaig treure dos dies abans de la Diada i del concert a la Merc¨¨ va ser perqu¨¨ tindria m¨¦s repercussi¨®. Era una provocaci¨®. Crec que s¡¯ha generat un debat molt interessant: si dona tant per parlar, demostra que el tema del xarneguisme no est¨¤ superat. Ho tornaria a fer igual.

P. Se l¡¯acusa de victimista. Tenint tres grammys a casa, sent l¡¯artista estrella de la Merc¨¨, el productor de moda¡­ No ¨¦s m¨¦s mainstream i poder¨®s que la resta?

R. Confonen la reivindicaci¨® amb el victimisme. Aquesta etiqueta em molesta molt¨ªssim perqu¨¨ no em sento gens c¨°mode en aquest paper. Amb el victimisme no s¡¯aconsegueix res. Si jo em sent¨ªs v¨ªctima, no sortiria al v¨ªdeo amb un cotxe fent ¡®trompos¡¯ i dient que els del sud de la ciutat som els millors. Soc un dels tres productors m¨¦s importants d¡¯Espanya. No soc hip¨°crita, conec el reconeixement. De fet, em reivindico com a part de les elits de la cultura catalana. Reivindico que nosaltres, com Estopa, Rosal¨ªa o Chanel, tamb¨¦ som part d¡¯aquesta cultura, i em sembla leg¨ªtim fer-ho.

P. Malgrat tots aquests ¨¨xits, s¡¯ha sentit foraster a la ind¨²stria? Se sent m¨¦s estranyat aqu¨ª que a Miami?

R. El problema de la ind¨²stria catalana no soc jo ni l¡¯¨²s del catal¨¤, ¨¦s l¡¯¨¨xode a Madrid. Estem fent una reculada incre?ble. Les tres grans discogr¨¤fiques s¨®n all¨¤. Productors, compositors, molts amics se n¡¯hi van. Tothom acaba a Madrid. I si a sobre la cultura considera que no en formem part, encara ens fem m¨¦s petits del que som.

P. I vost¨¨ resisteix a Castelldefels.

R. S¨ª, per¨° cada cop veig m¨¦s productors o m¨²sics que conec mudant-se a Madrid. M¡¯he muntat un estudi petit a casa, per treballar l¡¯essencial, i ja no viatjo tant. Abans anava als Estats Units sis vegades a l¡¯any.

P. I no us preocupen els paranys de reivindicar cert essencialisme o purisme lligat a un territori espec¨ªfic?

R. Per descomptat, jo no puc estar tot el dia donant la tabarra amb el Baix Llobregat, em semblaria poc intel¡¤ligent. ?s reduir-te a una expressi¨® molt petita de qui ets i et pot acabar convertint en una par¨°dia. Ara estic dins aquesta vor¨¤gine, per¨° tornar¨¦ a treure una can?¨® d¡¯amor i els que nom¨¦s m¡¯han sentit enfadats per aquest tema s¡¯oblidaran de mi. Una de les coses que m¨¦s m¡¯ha xocat ha estat aquesta gent que no ¨¦s del Baix Llobregat entestada a explicar-nos als del Baix Llobregat com ens hav¨ªem de sentir.

Per una can?¨® de 10 l¨ªnies han escrit articles de cinc p¨¤gines. Quin malson haver de viure dintre d¡¯aquests caps

P. En quin sentit?

R. M¡¯han fet mansplaining del Baix Llobregat, el baixllusplaining. Ha estat molt curi¨®s. He llegit columnes que negaven la validesa de la meva pr¨°pia experi¨¨ncia. Per no dir que per una can?¨® de 10 l¨ªnies han escrit articles de cinc p¨¤gines. Quin malson haver de viure dins aquests caps.

P. Qu¨¨ t¨¦ la perif¨¨ria de diferent?

R. La perif¨¨ria ha progressat, ja no ¨¦s el mateix que fa seixanta anys. Quan el meu avi va arribar de Baza (Granada), ho va fer amb una m¨¤ al davant i l¡¯altra al darrere perqu¨¨ el seu pare va haver de fugir per roig.

P. Qu¨¨ va passar?

R. El rector del poble li va dir que o marxava aquella nit o els feixistes el mataven. Va aterrar aqu¨ª, on acabaven la majoria. Encara que la perif¨¨ria t¨¦ molt menys acc¨¦s a la cultura respecte al centre, jo he pogut ser artista, cosa que ¨¦s molt complicada i estranya en l¡¯entorn obrer. Aqu¨ª, sento que l¡¯art ens queda lluny, per aix¨° estic molt agra?t d¡¯haver arribat fins aqu¨ª i veure triomfar d¡¯altres.

P. Per aix¨° van per davant dels avorrits i estirats?

R. Aquesta part era per reivindicar i dignificar el Llobregat, perqu¨¨ sempre ha estat una par¨°dia. Hem de construir un nou imaginari. Aix¨° no treu que, per descomptat, no s¨¤piga que ¨°bviament es fan coses bon¨ªssimes en altres punts de Catalunya.

P. Cantar en catal¨¤ ¨¦s menys rendible?

R. Una de les coses que m¡¯agrada m¨¦s de compondre en catal¨¤ ¨¦s que t¨¦ molta m¨¦s musicalitat que el castell¨¤. T¨¦ moltes paraules curtes, com ara l¡¯angl¨¨s, i ho facilita tot molt m¨¦s. He compost m¨¦s temes en catal¨¤, m¨¦s enll¨¤ de la rendibilitat, perqu¨¨ a la vida tamb¨¦ et passen coses en aquest idioma i necessites cantar-ho aix¨ª.

P. El Milion¨¤ria de la Rosal¨ªa se sent a Do Revenge. Cal enderrocar prejudicis sobre l¡¯idioma en compondre?

R. Les tend¨¨ncies culturals ara s¨®n les llatines. Ning¨² canta i diu ¡°tronco¡± o ¡°nen¡±. Per¨° va canviant, penso en Alejandro Sanz o David Bisbal triomfant a Llatinoam¨¨rica fa anys i penso en C. Tangana i Rosal¨ªa. Han aconseguit internacionalitzar el seu so i crear tend¨¨ncia. Qui sap com ser¨¤ el proper cicle.