El millor de l¡¯any a la televisi¨®: ¡®Samuel¡¯ i ¡®Aix¨° no ¨¦s Su¨¨cia¡¯
La const¨¤ncia de Betev¨¦ amb el cinema ¨¦s del millor de l¡¯any perqu¨¨ programa pel¡¤l¨ªcules sense parar, cosa gens habitual llevat de casos com La 2 amb el cinema espanyol o Trece amb el western
El 2024 ha estat un any d¡¯aniversaris rodons per a tres televisions p¨²bliques en catal¨¤ amb seu a Barcelona. La m¨¦s joveneta, Betev¨¦, ha fet 30 anys; TV3 va iniciar les emissions regulars ara en fa quaranta i TVE va emetre l¡¯any 1964 el primer programa en catal¨¤ (La ferida lluminosa). Despr¨¦s vindrien Giravolt, Tot art, l¡¯informatiu Miramar¡ una feina pionera i valenta del circuit catal¨¤, massa sovint oblidada. TVE tenia al davant un Pujol que de cap manera volia que hi hagu¨¦s una televisi¨® p¨²blica en catal¨¤ a la qual no pogu¨¦s trucar, manar. I TV3, un PSOE que teoritzava una televisi¨® auton¨°mica folklorista. La seva hist¨°ria ¨¦s llarga i entrebancada, amb tristes ¨¨poques d¡¯estricta obedi¨¨ncia pol¨ªtica, per¨° s¨®n part del patrimoni audiovisual catal¨¤. Aquest any, episodis com els abusos sexuals de sacerdots o les inundacions a Val¨¨ncia, que demanen tractaments on es respecti les v¨ªctimes i no hi hagi reporters impostors que s¡¯enfanguin expressament els pantalons, expliquen la necessitat de la televisi¨® p¨²blica.
En el cas de TV3, s¨®n els telenot¨ªcies la s¨°lida garantia de l¡¯¨¨xit en les audi¨¨ncies. I ¨¦s una s¨¨rie period¨ªstica (Punt de no retorn) la que ha rebut un merescut Emmy. La s¨¨rie ¨¦s una producci¨® de 3Cat que, paradoxalment i incomprensible, est¨¤ mig amagada a la plataforma. A 3Cat hi ha penjats els set cap¨ªtols de la primera temporada (sobre la Gihad Isl¨¤mica Palestina, la utopia japonesa dels robots i la IA, el rebuig brit¨¤nic a la immigraci¨®, el front d¡¯Ucra?na, la batalla pel clima i dos cap¨ªtols dedicats a l¡¯Argentina de Milei) i dos de la segona. S¨®n peces de mitja hora, sense la veu d¡¯un narrador savi. Les necessitats informatives es satisfan escoltant els testimonis escollits. ?bviament, hi ha una intenci¨® per part del seu autor, Ra¨¹l Gallego, per¨° deixa molt marge a l¡¯espectador perqu¨¨ pugui construir la seva opini¨® sobre el tema exposat. Una s¨¨rie magn¨ªfica sense l¡¯atabaladora ret¨°rica que acostuma a acompanyar l¡¯anomenat periodisme de den¨²ncia. Punt de no retorn en t¨¦ prou amb l¡¯habilitat expositiva de l¡¯autor i la for?a, enorme, dels testimoniatges. ?s una mostra de confian?a en la intel¡¤lig¨¨ncia de l¡¯espectador.
A l¡¯hora de complir amb l¡¯usatge del resum de l¡¯any¡ trio molt en particular Samuel, d¡¯Emile Tronche. Una creaci¨® francesa d¡¯animaci¨® que t¨¦ la participaci¨® en la producci¨® d¡¯Arte, TVE i 3Cat, un exemple de col¡¤laboraci¨® que hauria de ser m¨¦s freq¨¹ent. Samuel ¨¦s una miniatura en blanc i negre, un dibuix que s¡¯estalvia tot el que no cal ¡ªhi ha un particular treball en les mirades¡ª, sobre la petita hist¨°ria d¡¯un col¡¤legial de 10 anys, els seus companys, les seves amigues i¡un amor no correspost. Tronche s¡¯estima les seves criatures, que viuen un canvi d¡¯etapa. El punt de vista ¨¦s el de Samuel. Episodis de quatre minuts, suficients per dimensionar amb tendresa i encertadament les petites calamitats i grans ang¨²nies emocionals del protagonista. Determinades m¨²siques les trien les emissores que programen Samuel. En una escena del cor escolar, per exemple, a TVE es canta Por qu¨¦ te vas, de Jeanette, i a 3Cat, Paraules d¡¯amor de Serrat. Cr¨°nica sentimental d¡¯una aparent senzillesa sobre l¡¯arribada a la pubertat i com organitzar-se una vida que, sense necessitat de grans daltabaixos, es complica.
Projectes com ¡®Samuel¡¯, una animaci¨® francesa que t¨¦ la participaci¨® d¡¯Arte, TVE i 3Cat, haurien de ser m¨¦s freq¨¹ents
A la s¨¨rie Aix¨° no ¨¦s Su¨¨cia tornem a trobar TVE i 3Cat, a m¨¦s d¡¯una cadena sueca. A cavall entre 2023 i 2024, la seva reconfortant estrena va arribar despr¨¦s d¡¯un notable ensopiment de la ficci¨® a la televisi¨® catalana, si s¡¯exceptua la notable Com si fos ahir, amb uns personatges que ja formen part del ve?natge de l¡¯espectador. Aix¨° no ¨¦s Su¨¨cia explica com s¡¯enreda la vida de la Mariana i el Samuel, pares joves d¡¯una parelleta. Volen seguir totes les receptes que prometen la perfecci¨® de vida segons uns models de conducta que, agafats de la manera que de l¡¯agafen, nom¨¦s porten a l¡¯estr¨¨s i a la decepci¨®. La fam¨ªlia com una secta i els perills d¡¯una modernitat integrista. El contrapunt exemplar el posen dos avis que saben aprofitar la vida amb totes les seves imperfeccions i mis¨¨ries. Aix¨° no ¨¦s Su¨¨cia, dirigida per Mar Coll i Aina Clotet, t¨¦ un excel¡¤lent repartiment encap?alat per la mateixa Clotet i la seva parella real, Marcel Borr¨¤s, cosa que suposo ajuda a donar naturalitat a les escenes de la vida dom¨¨stica. Un t¨ªtol que fa una burla elegant, no gens aparatosa, de l¡¯esfor? militant per ser pares mod¨¨lics i feli?os. Ha rebut el Prix Europa 2023 a la ficci¨® televisiva. A la s¨¨rie, Su¨¨cia representa la perfecci¨® que hi ha nord enll¨¤ i de la qual ens va parlar el poeta. Per¨° resulta que no, que tamb¨¦ s¡¯hi amaguen enormes fragilitats, dram¨¤tiques.
Triar els millors programes de l¡¯any de les televisions catalanes no obliga a fer com els concursos anyals de panettones. Es pot escollir una pe?a, per¨° tamb¨¦ la const¨¤ncia d¡¯una emissora en una determinada programaci¨®. I aquest ¨¦s el cas de Betev¨¦ amb el cinema, una manifestaci¨® art¨ªstica que les televisions generalistes descuiden i que betev¨¦ programa sense interrupcions, una generositat que no s¡¯explica nom¨¦s per la seva exigua cartera publicit¨¤ria. Llevat de casos com La 2, amb el cinema espanyol, i de Trece, amb la seva passi¨® pel western i la carcundia, el cinema acostuma a ser patrimoni de les plataformes. Aquest desembre, per exemple, en dues setmanes hi haur¨¤ a Betev¨¦ t¨ªtols de Peter Bogdanovich (quin goig repescar The last picture show!), Denis Villeneuve, Ni?cholas Ray, Marco Ferreri i Aki Kaurism?ki. S¡¯ha projectat un film catal¨¤ que amaga moltes coses bones (Smoo?king room, de Roger Gual) i s¡¯ha fet un Buster Keaton, sense por perqu¨¨ sigui un film mut i en blanc i negre, aut¨¨ntic tab¨² de les televisions, que saben que hi ha un p¨²blic que ja no les mira pel simple fet que no tenen coloraines. M¨¦s d¡¯una en castell¨¤ per imperatius pressupostaris. I sempre acompanyat de seguiment informatiu en altres espais de l¡¯emissora, malgrat que hagi esbandit els enyorats La cartellera (on es feia cr¨ªtica de cinema i no simplement promoci¨®) i Pla?a T¨ªsner. Un exemple d¡¯aix¨° ¨¦s el p¨°dcast Cinema a granel de Roger Granel. Al marge de l¡¯¨°bvia ocurr¨¨ncia del t¨ªtol, hi ha les entrevistes previsibles abans d¡¯una estrena, per¨° tamb¨¦ convida professionals del cinema que treballen m¨¦s amagats. Per exemple, un cap de localitzacions, una agent d¡¯actors o especialistes d¡¯acci¨®.