¡®Punt de no retorn¡¯, un Emmy merescut

La plataforma 3Cat ha penjat dos cap¨ªtols m¨¦s de la segona temporada de Punt de no retorn. Estan dedicats al creixement de grups violents juvenils a Su¨¨cia que viuen en la marginaci¨® i del narcotr¨¤fic. Alguns s¨®n infants que estan exclosos del c¨¤stig penal. Com els altres treballs de Ra¨¹l Gallego, el reportatge es basa en el testimoni de ciutadans que s¨®n part del conflicte que es relata. No hi ha un narrador savi que porti explicacions. En el cas de Su¨¨?cia, hi ha b¨¤sicament les declaracions de joves emmascarats, amb un desafiant llu?ment del ferro de qu¨¨ disposen, armes de foc ostentosament amena?adores. Per altra banda, intervenen representants policials, que, a m¨¦s d¡¯admetre unes estad¨ªstiques preocupants, fan un examen de les causes notablement culpabilitzador d¡¯una societat que no ha sabut anticipar-se al problema, corregint, per exemple, els mecanismes d¡¯una inserci¨® fracassada. Els joves delinq¨¹ents que hi participen expliquen que la societat sueca ¨¦s particularment segregadora amb la immigraci¨® m¨¦s desvalguda. No hi ha confrontaci¨® argumental. M¨¦s aviat ¨¦s l¡¯exposici¨® d¡¯una poblaci¨® oculta que es mostra.

Punt de no retorn va guanyar l¡¯any 2024 l¡¯Emmy Internacional per a s¨¨ries de format curt. Seria m¨¦s encertat dir que el premi, merescud¨ªssim, ho ¨¦s al periodisme. Tota la s¨¨rie es basa, tracti l¡¯assumpte que tracti, en el testimoni de persones que parlen dels seus prop¨°sits, circumst¨¤ncies, patiments. I emociona veure la lluita calmada, persistent, de les nacions ind¨ªgenes del Canad¨¤ contra els equipaments petroliers que destrossen el seu territori. ¡°Diuen que impedim el progr¨¦s...¡±, comenta un ind¨ªgena, ¡°i el que impedim ¨¦s la destrucci¨®¡±. Viuen assetjats per un cos de policia que, segons un dels testimonis, t¨¦ vinculades les futures pensions a un fons que ¨¦s propietat de l¡¯empresa del gasoducte. I ¨¦s d¡¯admirar la serenitat amb qu¨¨ un jove israeli¨¤, amb la seva fam¨ªlia, fa les maletes per entrar a la pres¨® perqu¨¨ no vol ser soldat d¡¯un ex¨¨rcit genocida. I, en aquest cas, si no hi ha altres veus ¨¦s que no hi han volgut ser. De la mateixa manera, esgarrifa contemplar esp¨¨cimens del radicalisme d¡¯extrema dreta i esquerra dels Estats Units atordits per la ignor¨¤ncia, serfs d¡¯un pensament (?) exaltat que nom¨¦s considera un futur: la guerra civil.

El g¨¨nere documental sobre l¡¯actualitat acostuma a fer servir bandes sonores neguitoses. A Punt de no retorn no hi s¨®n. Com tampoc una planificaci¨® trepidant. La s¨¨rie dona temps a l¡¯espectador per escoltar ¡ªun h¨¤bit que es va perdent. ?bviament, la tria i la disposici¨® dels testimonis evidencia que al darrere hi ha la voluntat de construir un relat, per¨° sense cap ardit ocult per imposar-lo. ?s un treball honest, molt transparent.

Els temes tractats pel programa realment s¨®n un cat¨¤leg que pot fer pensar en un adveniment apocal¨ªptic paralitzant. Per¨° com ha escrit l¡¯historiador Patrick Boucheron (El tiempo que nos queda), ¨¦s veritat que l¡¯inventari de les esquerdes que ens amenacen tot just ha comen?at i que les apel¡¤lacions als perills imminents no ha donat cap resultat. Per¨° aix¨° no ens ha de portar, escriu, a creure que ¨¦s massa tard i a cedir a la complaen?a fatalista dels ap¨°stols de l¡¯enfonsament. La hist¨°ria del temps que ens resta no pot ser absolutament desesperan?adora, perqu¨¨ tamb¨¦ ¨¦s la hist¨°ria del temps que ens queda, que no ¨¦s un temps, conclou, per seure a esperar.

Cap¨ªtols de la s¨¨rie ja havien rebut altres guardons i Gallego t¨¦ una bona colla de premis internacio?nals per la seva feina, alguns amb cognoms tan estimats i respectables com Edward R. Murrow i Miguel Gil. Va fer el seu aprenentatge professional a TVE i TV3. Aquest premi honora Gallego, 3Cat i la seva condici¨® de televisi¨® p¨²blica.