¡®Nits d¡¯insomni¡¯, d¡¯Elizabeth Hardwick: Dies desvetllats

Amb la seva Teoria de la bossa de la ficci¨®, Ursula K. Le Guin es rebel¡¤lava (entre d¡¯altres coses) contra una certa tradici¨® liter¨¤ria basada en l¡¯heroi que aporta solucions heroiques quan li passen coses heroiques... Per defugir-la, Le Guin proposava un tipus de novel¡¤la ¡°plena de comen?aments sense finals, d¡¯iniciacions, de p¨¨rdues, de transformacions i despla?aments, i m¨¦s artificis que no pas conflictes¡±. Les Nits d¡¯insomni d...

Amb la seva Teoria de la bossa de la ficci¨®, Ursula K. Le Guin es rebel¡¤lava (entre d¡¯altres coses) contra una certa tradici¨® liter¨¤ria basada en l¡¯heroi que aporta solucions heroiques quan li passen coses heroiques... Per defugir-la, Le Guin proposava un tipus de novel¡¤la ¡°plena de comen?aments sense finals, d¡¯iniciacions, de p¨¨rdues, de transformacions i despla?aments, i m¨¦s artificis que no pas conflictes¡±. Les Nits d¡¯insomni d¡¯Elizabeth Hardwick s¨®n aquesta novel¡¤la m¨¦s i tot que les de Le Guin. El llibre ¨¦s una escampadissa de motius i pensaments, de records fuga?os i espurnejants (gr¨¤cies a l¡¯agudesa po¨¨tica de l¡¯autora). Hardwick el va enllestir a finals del setanta, en la seva seixantena (perqu¨¨ ¡°no penses gaire en el passat fins que no n¡¯est¨¤s plena¡±), plantejant-lo com una memoir per revisar els anys de jove atrapada a Kentucky i els anys de dona vibrant a Nova York.

Seguint el flux d¡¯aquestes notes, aflora el retrat de Hardwick com a dona amo?nada, o com a dona ben informada per mil lectures i pel do de l¡¯observaci¨®. Es fixa en el que fan els rics i els pobres a ciutat, qu¨¨ diuen les dones de fer feines, qu¨¨ els passa als homes com Alex, l¡¯amant, o J., el marieta, amb qui s¡¯aficiona al jazz (quan el jazz era excitant, reprovable i tot); retrata la figura tan m¨ªtica com tr¨¤gica de Billie Holliday. Els girs narratius, en Hardwick, es troben en les descripcions que, inesperadament, poden abandonar el m¨®n f¨ªsic: ¡°amb els cabells al vent, les joies arrencades d¡¯orelles i dits, el cor bategant i una estranya ratxa d¡¯aire que li va omplir el cap per sempre m¨¦s i que semblava bufar-li dins del front i arrissar-li les pestanyes negres¡±.

En tant que mem¨°ries urbanes, hi trobem l¡¯expe?ri¨¨ncia de la solitud: la solitud de ser l¡¯¨²nica dona en un vag¨® restaurant o en la vida intel¡¤lectual novaiorquesa, la possibilitat desafiant de la solteria per¨° tamb¨¦ la viol¨¨ncia de trobar-te sola (¡°el record d¡¯una nit lamentable al sof¨¤ d¡¯una resid¨¨ncia universit¨¤ria¡±). Hardwick, determinada a no ser la dona que suposadament hauria de ser (allunyant-se de l¡¯exemple caduc de la mare: ¡°Aquesta fat¨ªdica fertilitat la va tenir gran part de la seva vida sota el domini de la naturalesa¡±), ataca les convencions i llan?a uns quants dards contra l¡¯heterodest¨ª: ¡°Parelles joves de triomfadors compren cases i inverteixen molts diners per deixar al descobert la fusta antiga, eliminar les escales de l¡¯entrada perqu¨¨ no s¡¯hi asseguin els borratxos i dedicar una planta sencera als nens perqu¨¨ no molestin¡±.

Amb el seu estil astut, urgent, formidable, Nits d¡¯insomni segueix la l¨°gica de la juxtaposici¨® d¡¯imatges i l¡¯enumeraci¨® po¨¨tica. Com si lleg¨ªssim L¡¯educaci¨® sentimental, amb tots els seus moments d¡¯atenci¨® a la roba i els moar¨¦s, totes les llu?ssors i les ombres, tota la vivacitat del record est¨¤ intacta, nom¨¦s que s¡¯ha eliminat el fil narratiu que ho podria unificar tot.

Desviant-se de l¡¯europeisme que els caracteritza (havien fet marrada cap a Am¨¨rica, s¨ª, amb els poemes d¡¯Elizabeth Bishop), l¡¯editorial Fl?neur ha publicat amb traducci¨® de Dolors Udina un llibre cr¨ªtic i emocio?nant (¡°Que dol?a la punxada al final dels par¨¤grafs!¡±) que accepta el repte de barrejar-se amb la vida pr¨°pia i la dels altres. Tothom que va celebrar el Nobel d¡¯Annie Ernaux, especialment per Els anys, hauria de rellegir Hardwick o, encara m¨¦s plaent i tot, descobrir Hardwick per primer cop.