¡®?rem feres. Diaris personals de combatents a la Guerra Civil¡¯, d¡¯Oriol Riart Arnalot: Trinxeres liter¨¤ries

Les trinxeres s¨®n un estrany i fecund escenari per a la literatura, sigui com a generadores de rellevants obres originals ¡ªnom¨¦s a la Primera Guerra Mundial trobem exemples tan diversos com el Tractatus de Ludwig Wittgenstein, Tempestes d¡¯acer d¡¯Erns J¨¹nger o Adeu a les armes d¡¯Ernest Hemingway¡ª, sigui com a testimoni des de primera l¨ªnia de front. En aquest darrer cas, i de la m¨¤ d¡¯especialistes com el brit¨¤nic Antony Beevor, cartes i dietaris personals s¨®n capa?os de matisar i donar color al gran relat b¨¨l¡¤lic a trav¨¦s d¡¯aquestes veus pr¨°pies i complement¨¤ries.

A casa nostra, aquest potencial ha estat aprofitat de forma escassa en l¡¯¨¤mbit historiogr¨¤fic ¡ªno pas com a recurs ficcional, per exemple, en can?ons com ¡®Querida Milagros¡¯ dels retornats El ?ltimo de la Fila o ¡®La can?¨® del soldadet¡¯ dels ¡°en pausa¡± Manel. Amb la voluntat de cobrir aquest buit, el 2018 Oriol Riart (Esterri d¡¯?neu, 1978) consagrava la seva tesi doctoral a l¡¯estudi d¡¯una trentena de diaris, en catal¨¤ i castell¨¤, de combatents dels dos b¨¤ndols de la Guerra Civil espanyola. Cinc anys despr¨¦s, aquella recerca pionera i seminal apareix adaptada a un format divulgatiu i ampliada a 39 originals, on es barregen in¨¨dits provinents de col¡¤leccions privades o de l¡¯autor mateix, amb textos ja editats amb anterioritat o conservats en arxius de tota mena.

?rem feres no vol ser una mirada polif¨°nica sobre el per¨ªode, com ho podia ser el cl¨¤ssic Recu¨¦rdalo t¨² y recu¨¦rdalo a otros de Ronald Fraser (Cr¨ªtica, reeditat el 2023), ni tampoc una reconstrucci¨® sistem¨¤tica a l¡¯estil del Soldados de Franco de Francisco Leira (Siglo XXI, 2020), sin¨® una aproximaci¨® a la quotidianitat dels soldats a primera l¨ªnia. Ordenat per talls tem¨¤tics, Riart sap trobar l¡¯equilibri en el seu doble paper d¡¯historiador que apunta el context imprescindible i d¡¯editor que tria amb encert, sensibilitat i respecte els fragments dels diferents dietaristes. En aquest sentit, ¨¦s d¡¯agrair la prud¨¨ncia, el seny i, sobretot, la humanitat del tracte: conscient dels diferents bagatge, ideologia i capacitat de cada soldat i de la fragilitat d¡¯uns textos valuosos per la seva veracitat i no per la seva veritat.

Hi ha dos aspectes que, no per esperables, resulten menys destacats. D¡¯una banda, s¡¯evidencia com hi ha m¨¦s dist¨¤ncia amb les respectives rereguardes que no entre les dues l¨ªnies de front. La trinxera agermana en unes mateixes alegries i tristeses, mis¨¨ries i viv¨¨ncies. Aix¨ª, tots ells combaten contra la manca de menjar i els problemes log¨ªstics, contra la brut¨ªcia i les plagues associa?des i, fins i tot, contra la tensi¨® dels atacs i el tedi dels fronts inactius. Aquesta fraternitat conjuntural donava lloc a escenes excepcionals: ¡°Inclus tres dels nostrus i set u buit dels facsiosus an baixat, an enrraunat, an vegut bi tots plegats, an canviat tabacu perque ells en tenen molt per pape que ells no en tenen i legu cadescu a turnat als seus parapetus [sic]¡±.

De l¡¯altra, es constata el potencial d¡¯aquestes finestres en la intimitat dels soldats: a nivell personal com a ¡°eina fonamental per afrontar psicol¨°gicament la realitat de la guerra¡±, i a nivell historiogr¨¤fic, per q¨¹estionar els relats massa ideol¨°gics, un¨ªvocs i consistents. Perqu¨¨ sota els uniformes es mant¨¦ la mateixa diversitat de pulsions, interessos i instints que a la vida civil, accentuada pel maniqueisme de morir o matar.