Rosa Font converteix en excepcionals les emocions comunes a ¡®Un bosc infinit¡¯

En un conte de Tx¨¦khov, ¡®El pet¨®¡¯, el protagonista creu haver viscut un instant excepcional que li compensa la rutina generalitzada de la seva vida ¡ªdurant una festa, en una habitaci¨® fosca, una desconeguda el besa per error; ¨¦s un incident que va magnificant al llarg del temps, com si li serv¨ªs d¡¯ant¨ªdot secret contra la seva timidesa i ingenu??tat, com si la hist¨°ria sobre l¡¯episodi que ell es va contant a si mateix s¡¯expand¨ªs a la manera d¡¯un somni que s¡¯integra en el ritme de la seva pr¨°pia vida; i quan a la fi, una nit, decideix explicar-ho tot a uns amics, conven?ut que podr¨¤ allargar-se ben b¨¦ fins entrada la matinada, amb astorament s¡¯adona que li ha calgut tan sols un minut per narrar el plantejament, el nus i el desenlla?, com si nom¨¦s fos capa? d¡¯anomenar amb paraules el titular de la not¨ªcia.

I aleshores, James Wood, comentant l¡¯estrat¨¨gia narrativa de Tx¨¦khov, diu el seg¨¹ent: que si b¨¦ la vitalitat d¡¯una hist¨°ria est¨¤ relacionada amb el seu exc¨¦s, amb el seu excedent, amb el caos de les coses m¨¦s enll¨¤ de l¡¯ordre i la forma, tamb¨¦ es pot dir que l¡¯excedent de vitalitat d¡¯una hist¨°ria t¨¦ molt a veure amb els detalls. Els detalls, diu James Wood, s¨®n els trossos de vida que sobresurten del fris de la forma, implorant que els toquem, i representen la fusi¨® m¨¤gica en la qual la m¨¤xima quantitat d¡¯artifici literari ¡ªel talent de l¡¯escriptor per seleccionar el que narra i la imaginaci¨® creativa¡ª produeix un simulacre de la m¨¤xima quantitat de vida no liter¨¤ria o real, un proc¨¦s en qu¨¨ l¡¯artifici es converteix en vida, en vida fict¨ªcia, en vida nova. Els detalls, conclou James Wood, com si hagu¨¦s acabat de llegir Un bosc infinit, l¡¯¨²ltima novel¡¤la de Rosa Font (Sant Pere Pescador, 1957), no s¨®n realistes, sin¨® alguna cosa irreductible: s¨®n la cosa-en-si, el vital. I el liter¨¤riament vital a Un bosc infinit ¨¦s la gr¨¤cia narrativa amb qu¨¨ Rosa Font acumula i manipula art¨ªsticament coses tan importants i trivials com aquestes: un ruixat seguit i fi dibuixa reguerons d¡¯aigua al vestit moll, la sabata de la mare se li ha descordat i ensenya el tal¨® amb una clivella tan llarga com el rec del Mol¨ª, o ¡°una llum blanca travessa les volves de neu que es despengen a poc a poc i es van movent d¡¯aqu¨ª d¡¯all¨¤, a dreta i esquerra, com si sentissin la m¨²sica del vals que enceta el ball de la festa de Riuvell¡±. M¨¦s enll¨¤ de les circumst¨¤ncies tan tristament dram¨¤tiques de la novel¡¤la ¡ªde fet, podria ser vist com un fullet¨® rural¡ª, el lector se sent confortat pel treball selectiu de les paraules que fa Rosa Font, com si sempre fos capa? de fer el que Carles Camps Mund¨® deia de la seva poesia, fer excepcionals les emocions comunes o, com anuncien uns versos seus, ¡°la immensitat de viure / dins de la immensitat¡±.

Pot haver-hi lectors que caiguin en la temptaci¨® d¡¯associar la viol¨¨ncia f¨ªsica de la novel¡¤la amb la imaginaci¨® truculenta de Victor Catal¨¤

Si la veu narradora d¡¯Un bosc infinit fos tan liter¨¤riament ing¨¨nua com la del protagonista del conte de Tx¨¦khov, de seguida tindr¨ªem conclosa la lectura: dos germans, en Mart¨ª, el protagonista, i en Jaume, el seu germ¨¤ protector, i la seva mare s¨®n les v¨ªctimes d¡¯un pare ¡ªaquell ca?ador amb ulls d¡¯esparver¡ª posse?t per la mala fe primig¨¨nia de la brutalitat, directament relacionada amb la desconfian?a i la frustraci¨® que creen els monstres de la soledat inconscient, com si fossin una tara de la ment originada per l¡¯atzar d¡¯haver nascut i de viure en un lloc on impera la llei natural del pensament rural: els c¨¤stigs, les repres¨¤lies per q¨¹estions n¨ªmies, les injust¨ª?cies quotidianes, com si fossin una manifestaci¨® de l¡¯absurd, regeixen la seva quotidianitat, ¨¦s el que sofreixen dia rere dia els personatges tan fr¨¤gils que Rosa Font presenta com si fossin unes b¨¨sties humiliades i ofeses. I com que Riuvell, el poble fictici on es desenrotlla aquest drama silent que ¨¦s Un bosc infinit abans que les circumst¨¤ncies obliguin la fam¨ªlia a traslladar-se a la ciutat, t¨¦ unes connotacions geogr¨¤fiques f¨¤cilment identificables com a empordaneses, pot haver-hi lectors que caiguin en la temptaci¨® d¡¯associar la viol¨¨ncia f¨ªsica de la novel¡¤la amb la imaginaci¨® truculenta de Victor Catal¨¤. No anirien desencaminats, segurament, per¨° la trama aconsegueix enriquir-se liter¨¤riament molt m¨¦s si el lector vincula Un bosc infinit amb la crueltat moral de Jules Renard i P¨¨l de panotxa.

Un bosc infinit?

Rosa Font?
Edicions Proa
176 p¨¤gines. 18,90 euros @8,99 euros