De l¡¯Aloma a l¡¯Aloma

Diu Rodoreda: ¡°Tota la gr¨¤cia de l¡¯escriure radica a encertar el mitj¨¤ d¡¯expressi¨®, l¡¯estil. Hi ha escriptors que el troben de seguida, d¡¯altres triguen molt, d¡¯altres no el troben mai¡± (al pr¨°leg de Mirall trencat). Si suposem que aix¨° va aix¨ª, ella cauria al segon grup, el dels que triguen a trobar l¡¯estil. I potser l¡¯estil de Rodoreda es definiria millor com un to, com li ho diu el 1961 en una carta el seu amic Obiols quan reconeix que el que ella fa ¨¦s ¡°molt important¡± per les coses que diu i per com les diu ¡°amb un estil, millor dit, amb un ¡®to¡¯, que ¨¦s el que manca al 80 per cent de la gent que escriu¡±. Els del vint per cent que tenen estil, o to, propi, els tinc en compte, els altres vuitanta, per mi¡­ com si no existissin.

Tamb¨¦, posats a fer classificacions d¡¯aquestes, podem dir que dels escriptors que tenen l¡¯estil definit des del primer dia n¡¯hi ha de dues menes, els que s¨®n de primer¨ªssima des de la primera obra fins a l¡¯¨²ltima, com V¨ªctor Catal¨¤, i els que si al principi ja s¨®n bons, despr¨¦s amb el pas dels anys i de les obres van millorant i millorant fins arribar a ser tamb¨¦ de primer¨ªssima, com Stevenson.

La mateixa Rodoreda, quan li plantegen la possibilitat de publicar-li les obres completes, diu que ¡°hi ha quatre nove?les que voldria deixar mortes ¡­ per dolentes¡± perqu¨¨ tot all¨° que va escriure abans de la guerra ella ho voldria esborrar, oblidar i destruir. Nom¨¦s en salva Aloma (acabada el 1936) per¨° a condici¨® de reescriure-la, tal com ho far¨¤ el 1968, tot i que ja havia afirmat, en una carta a J. Molas, que ¡°no crec gaire en les revisions d¡¯una obra de joventut, perqu¨¨ molt sovint en comptes de millorar-la l¡¯esguerren¡±.

Aquesta Aloma, la noia, en realitat es diu ?ngela, per¨° ja des del primer dia ¡°un vell oncle que tenia gran ascendent en la fam¨ªlia¡± i que ¡°llegia Llull en havent sopat¡± diu que ell li dir¨¤ sempre Aloma i que espera que els altres tamb¨¦ ho facin. I aquella mateixa tarda la mare diu: ¡°No crideu tant que Aloma dorm¡±¡­ i el nom li queda.

Si no hi hagu¨¦s la grand¨ªssima Rodoreda posterior, ¡®Aloma¡¯ seria una obra respectable i poc m¨¦s

Aloma guanya el premi Crexells el 1937 i Francesc Trabal la saluda dient que ¡°¨¦s la nove?la que ens fa quedar millor a tots plegats i que situa la nostra producci¨® actual en un pla honorable al costat de les altres literatures¡±. Per¨° d¡¯Aloma a La meva Cristina, o d¡¯Aloma a La pla?a del Diamant, hi va un abisme, de peculiaritat d¡¯estil, de for?a imaginativa, de posicionament sorprenent de l¡¯autora, de tot. Si no hi hagu¨¦s la grand¨ªssima Rodoreda posterior, ara Aloma seria una obra respectable i m¨¦s o menys recordada¡­ i poc m¨¦s; seria una nove?la bona, com altres d¡¯aquells anys de Trabal, Soldevila, Jordana¡­ per¨° per darrere de llibres tan forts com els Contrallums, de 1930, de V¨ªctor Catal¨¤, per exemple.

L¡¯Aloma nova segueix punt per punt l¡¯Aloma primitiva, frase a frase, per¨° el 99 per cent dels par¨¤grafs hi han quedat alterats, a voltes poc i a voltes m¨¦s. La primera frase, ¡°L¡¯amor em fa f¨¤stic!¡± a la segona versi¨® va amb gui¨® perqu¨¨ ella la diu, a la primera no, nom¨¦s la pensa: ¡°Va dir-s¡¯ho pensant en aquell pobre gat¡±¡­ mentre que a la versi¨® nova no s¡¯ho diu, ho diu, i la narraci¨® ho comenta: ¡°Havia pensat tota la tarda en aquell pobre gat¡±¡­ i aix¨ª ho va tocant o retocant tot.

En la segona desapareixen dones ic¨°niques com l¡¯actriu Joan Crawford o la ballarina Josephine Baker

Alguns referents dels anys trenta (com quan hi ha una manifestaci¨® i alg¨² diu que ¡°eren els comunistes¡±) desapareixen a la versi¨® refeta, i tamb¨¦ hi desapareixen molts noms propis (com el del llibre Pinya de rosa, que Aloma es pensa que deu ser pinya americana), per¨° d¡¯altres s¡¯hi afegeixen el 1968, com les marques dels anuncis al metro. Quan Aloma i el cunyat que ha vingut d¡¯Am¨¨rica van al cine, el germ¨¤ els ho proposa, a la versi¨® vella, dient ¡°Fan una Crawford¡± mentre que a la nova el nom desapareix: ¡°Fan una pe?l¨ªcula molt bonica¡±. El 1968 hi han desaparegut dones ic¨°niques, com aquesta actriu de Hollywood, o la ballarina americana Josephine Baker, que triomfava a Par¨ªs amb danses erotiqu¨ªssimes que als Estats Units li haurien prohibit. Aloma t¨¦ una ve??na que es diu Coral, una moderneta seductora que fuma i que aparenta una llibertat que segons la narradora (o segons Aloma, aqu¨ª la cosa queda confosa) ¨¦s ¡°imposada¡± per una ¡°mena d¡¯esnobisme¡±. La Coral a casa hi t¨¦ una nina negra que representa la Josephine Baker amb la famosa faldilla de bananes (¡°En un rac¨® una Josephine Baker els mira displicentment i fa tremolar els pl¨¤tans que li s¨®n faldilla¡± mentre que a la versi¨® moderna aix¨° queda redu?t a ¡°Asseguda en una butaca, una nina negra amb una faldilla de r¨¤fia, semblava que els mir¨¦s¡±). La Coral t¨¦ un amant, tamb¨¦ modernet, que va citant Pere Seraf¨ª i Josep Carner, i que potser ¨¦s un retrat burlesc (per¨° sense mala fe) de Francesc Trabal.

En molts aspectes m¡¯estimo m¨¦s l¡¯Aloma antiga. En certs detalls la moderna hi guanya; el criteri amb qu¨¨ Rodoreda retoca no queda gens clar, en algunes coses simplifica i neteja, i en d¡¯altres omple i detalla, sobretot quan es tracta de flors. El primer cop que Aloma i el cunyat follaran, que ell l¡¯abra?a febr¨®s i li agafa un pit, ella ¡°No sap fugir. Pren les car¨ªcies¡± (tot aix¨° a la versi¨® 1936); el 1968 aquestes dues frases no hi s¨®n, i la m¨¤ al pit tampoc; i al mat¨ª, quan Aloma es troba sola, ¡°es toca el pit com masegat¡± (1936), o ¡°Els pits li feien mal¡± (1968), i no gosa anar a la finestra perqu¨¨ el 1936 ¡°l¡¯esgarrifa que les coses la vegin. S¡¯esgarrifa de veure¡¯s. Ha estat com sortir d¡¯una mort molt desitjada¡±, i el 1968: ¡°Li feia vergonya que els seus arbres la veiessin. Era com si acab¨¦s de sortir d¡¯una mena de mort¡±. Una mena de mort fa joc amb el llibre que Aloma s¡¯ha comprat al primer cap¨ªtol, el que t¨¦ amagat a dalt de l¡¯armari, Una mena d¡¯amor, de C¨¨sar August Jordana: una bona nove?la de la relaci¨® d¡¯un noi que vol ser poeta (per¨° fa de corrector) amb una ballarina er¨°tica del Para?lel: ella i ell es passen m¨¦s de dos cap¨ªtols follant i follant, amb un llenguatge gens pornogr¨¤fic, molt fi, sense lli?ons d¡¯anatomia per¨° amb una temperatura er¨°tica alta i bonica, i amb un to d¡¯escriptura molt ben trobat.