¡®La fr¨¤gil mem¨°ria¡¯, de Josep Lozano: Cr¨°nica d¡¯un poble

Una novel¡¤la hist¨°rica du sempre a sobre, per defecte, el pes que el lector sol saber de quina manera finalitza. A m¨¦s d¡¯aquest h¨¤ndicap, les novel¡¤les ambientades en el passat han de superar tamb¨¦ dos reptes: un ¨¦s la trampa de l¡¯anacronisme i l¡¯altre ¨¦s la temptaci¨® que l¡¯afany divulgatiu i l¡¯exc¨¦s de documentaci¨® desbarati la gr¨¤cia creativa d¡¯una trama solvent, que l¡¯autor, en comptes de conscienciar-se que est¨¤ immers en una obra de ficci¨®, es limiti a la redacci¨® convencional dels seus coneixements enciclop¨¨dics sobre l¡¯¨¨poca escollida com a marc. Dins d¡¯aquest territori narratiu, el lector amb mem¨°ria ha de recordar l¡¯efica? compet¨¨ncia que Josep Lozano (Alginet, 1948) ja havia demostrat tenir a El mut de la campana (2003), situada a la Val¨¨ncia del segle XVII i amb una minuciosa orfebreria verbal de la parla del poble; i, sobretot, a Crim de Germania (1980), una reconstrucci¨® espectacular, a la manera d¡¯un mosaic, de la revolta i la repressi¨® d¡¯aquell moviment revolucionari que a principis del segle XVI va agrupar els pagesos i els moriscos de la perif¨¨ria de Val¨¨ncia: en totes dues novel¡¤les, Josep Lozano evitava els perills esmentats abans, i ara, a La fr¨¤gil mem¨°ria, torna a sortir indemne de la visita que fa a les vicissituds de la guerra civil i la immediata postguerra.

La soluci¨® formal que tria Josep Lozano per administrar els passos de la novel¡¤la no pot ser m¨¦s elemental: dues dones d¡¯Aljanet, una el 27 de setembre de 1939 i l¡¯altra el 30 de novembre de 1944, comencen a escriure una mena de dietari i enceten un di¨¤leg vehement amb elles mateixes, com si en l¡¯escriptura hi busquessin una funci¨® tranquil¡¤litzadora que apaivagu¨¦s els neguits que les pertorben i el descontentament que senten cap a elles mateixes; tamb¨¦ els ¨¦s impossible, per¨°, esquivar la celebraci¨® dels miracles incomprensibles de la vida quotidiana, el color de la felicitat. En el primer cap¨ªtol, llegim les obstinacions, els conflictes i els problemes privats de la Llibertat Alba Bo?gues, la Ll¨ªber, una dona republicana, viuda, de satisfaccions escasses, acorralada per la por d¡¯habitar com a perdedora en una societat dominada pels guanyadors, i mare d¡¯un fill que es va enrolar en la FAI i del qual no t¨¦ cap not¨ªcia, una abs¨¨ncia mort¨ªfera que, en el fons, ¨¦s l¡¯agent provocador del text que va escrivint. En el segon cap¨ªtol, ¨¦s la Regina Bosch Palau, soltera i ¡°filla de casa bona¡±, coneguda al poble com la Regina Barona, que du una vida pl¨¤cida a la vora de l¡¯avorriment jugant a la brisca amb les amigues mentre berenen xocolata de deb¨° ¡ª¡±res de barreja amb farina de garrofa¡ª sucant-hi ¡°melindros o rossegonets d¡¯ametlla¡± comprats al millor forn del poble, i que ens fa part¨ªcips de les cuites que mant¨¦ amb un dels seus nebots, ¡°bevedor, fumador, jugador, travesser i doner¡±.

A La fr¨¤gil mem¨°ria, doncs, dues dones de classe social diferent, una mare abnegada i una tieta tena?, es confessen ¡ªi aqu¨ª cal assenyalar que Josep Lozano torna a excel¡¤lir en la recreaci¨® verbal com a traducci¨® de la manera de viure, pensar, ser i comportar-se de l¡¯¨¨poca¡ª, i de mica en mica van teixint el que constitueix el gran triomf de la novel¡¤la: per damunt de la pres¨¨ncia inevitable de la Hist¨°ria, la Ll¨ªber i la Regina Barona ¡ªunes exist¨¨ncies paral¡¤leles que Josep Lozano lliga amb uns fils subtilment vagues¡ª ens han fet con¨¨ixer les raons dels dos b¨¤ndols, els ¨¤mbits p¨²blics i privats de cadascun, la guerra i la pau, les zones penombroses del sexe i la religi¨®, els entreforcs del poder i la fam¨ªlia, la cr¨°nica d¡¯un poble.

La fr¨¤gil mem¨°ria?

Josep Lozano?
Editorial Afers
236 p¨¤gines. 19 euros