Com¨¨dia pol¨ªtica d¡¯Arist¨°fanes

Recordava Carles Riba com de dif¨ªcil era enfrontar-se a Arist¨°fanes (460/450-386 aC). Amb el comedi¨°graf grec el m¨¦s accessible era irrepresentable, i el representable necessitava anar acompanyat d¡¯una b¨ªblia de notes a peu de p¨¤gina que esgotaven la paci¨¨ncia del traductor i del lector. El 1905, Pompeu Gener publicava a L¡¯Aven? un text dedicat a Arist¨°fanes (incl¨°s en aquesta edici¨®) en qu¨¨ destacava que el problema era que ¡°la sal ¨¤tica est¨¤ escampada a mans plenes en totes les seves com¨¨dies, que serien massa fortes per als nostres dies, donada la cruesa del llenguatge i les obscenitats que contenen¡±. Aquest desvergonyiment verbal va fer que, des d¡¯un punt de vista c¨°mic, neix¨¦s morta la traducci¨® completa al catal¨¤ d¡¯Arist¨°fanes de l¡¯il¡¤lustre hel¡¤lenista Manuel Balasch per a la Bernat Metge, on la impud¨ªcia i lubricitat grega no era vessada per pudor de prevere al catal¨¤, sin¨® a l¡¯erudit i mort llat¨ª, la qual cosa eclipsava les fac¨¨cies i els artificis literaris del dramaturg grec, excepte per a la minoria de lectors avesats a les lleng¨¹es cl¨¤ssiques. L¡¯enyorat Cristi¨¢n Carandell ja va corregir la llic¨¨ncia cristiana de Balasch en les seves traduccions liter¨¤ries i va demostrar que amb Arist¨°fanes i en catal¨¤ tampoc es podia contenir el riure amb els seus jocs verbals, els acudits, les vulgaritats i grolleries que constitueixen l¡¯ess¨¨ncia i la gr¨¤cia de les seves com¨¨dies.

Eloi Creus recull ara el testimoni i, com ha demostrat amb traduccions impagables com la de Safo, ho broda barrejant el catal¨¤ d¡¯Ast¨¨rix, el rigor filol¨°gic i l¡¯¨²s de col¡¤loquialismes per traduir de l¡¯original grec noms parlants, jocs de paraules, girs ling¨¹¨ªstics, bromes sexuals o escatol¨°giques d¡¯all¨° m¨¦s barroeres. El resultat ¨¦s excepcional perqu¨¨ provoca el riure, una de les finalitats cabdals de la com¨¨dia. Potser algunes expressions no sobreviuran al pas del temps per la caducitat propera de l¡¯argot, per¨° aquesta ¨¦s la ra¨® principal que c¨ªclicament justifica una nova traducci¨® d¡¯un cl¨¤ssic.

Les tres com¨¨dies reunides en aquest valu¨®s volum, 19¨¨ premi de traducci¨® Vidal Alcover, s¨®n tamb¨¦ obres d¡¯un marcat car¨¤cter hist¨°ric, pol¨ªtic, filos¨°fic i religi¨®s. En plena Guerra del Pelopon¨¨s entre Atenes i Esparta, Arist¨°fanes denuncia el conflicte armat i aposta per la pau, flagel¡¤la el relativisme moral dels sofistes, presenta S¨°crates com un d¡¯ells i reivindica la constituci¨® dels pares com l¡¯¨²nica garantia del manteniment d¡¯Atenes com a escola de Gr¨¨cia i alhora vertebrada per la moral tradicional.

Aix¨° ens porta a l¡¯etern debat de si les com¨¨dies d¡¯Arist¨°fanes eren subversives o no, si eren una cr¨ªtica a la radicalitzaci¨® de la democr¨¤cia atenesa i la seva pol¨ªtica imperialista o simplement una creaci¨® art¨ªstica on l¡¯ess¨¨ncia i la pot¨¨ncia ¨¦s fonamentalment la paraula i la vis c¨°mica. Potser cal fer unes breus observacions a algun malent¨¨s que es podria desprendre del pr¨°leg i que en cap cas desmereixen la seva funci¨® informativa ni, encara menys, la v¨¤lua de la traducci¨® d¡¯Eloi Creus. En primer lloc, ¨¦s erroni parlar d¡¯Estat en maj¨²scula, segons es despr¨¨n de la concepci¨® de l¡¯estat de la modernitat, quan parlem de la democr¨¤cia d¡¯Atenes, com ¨¦s anacr¨°nic tamb¨¦ parlar de partits democr¨¤tics o olig¨¤rquics senzillament perqu¨¨ a l¡¯antiguitat no van existir els partits pol¨ªtics. Arist¨°fanes no fou un autor antidemocr¨¤tic, i menys encara un simpatitzant de l¡¯oligarquia que prengu¨¦s com a model Esparta, sin¨® tan sols un defensor del retorn a la constituci¨® ancestral de Sol¨®, fins i tot a la de Cl¨ªstenes, censat¨¤ria, conservadora en moral i religi¨® ¡ªon els estaments m¨¦s benestants de la societat tenien el control de les institucions¡ª i poc amiga dels canvis que introdu?en els nous aires que bufaven amb els nous costums, els sofistes o la introducci¨® de religions alienes a la tradici¨® hel¡¤lena. Amb les reformes d¡¯Efialtes i P¨¨ricles s¡¯havia obert la porta de les institucions als ciutadans m¨¦s pobres, cosa que despectivament es defin¨ª com a oclocr¨¤cia o govern de la massa, ¨¦s a dir, una democr¨¤cia radical per a un conservador. Arist¨°fanes estava fart de la guerra i no tenia cap inter¨¨s que Atenes fos un imperi mar¨ªtim que incomod¨¦s les altres ciutats estat gregues i provoqu¨¦s el recel d¡¯Esparta. ?s doncs subversiva la com¨¨dia d¡¯Arist¨°fanes? Doncs s¨ª, perqu¨¨ pretenia destruir l¡¯ordre establert per la democr¨¤cia radical i restablir la democr¨¤cia ancestral dels avantpassats. Mai per enderrocar la democr¨¤cia o deixar-se seduir pel miratge espart¨¤; encara menys, per¨°, una com¨¨dia subversiva per instaurar una democr¨¤cia real i inclusiva, d¡¯homes i dones, de tots els estaments de la societat.

El fet que les com¨¨dies d¡¯Arist¨°fanes tinguin un marcat car¨¤cter hist¨°ric, pol¨ªtic, filos¨°fic i religi¨®s, a m¨¦s a m¨¦s del seu alt¨ªssim i indiscutible valor art¨ªstic, fa d¡¯elles veritables cl¨¤ssics, manuals d¡¯instruccions sobre la bellesa, la just¨ªcia, la bondat i la veritat, per¨° no per al gust de tothom, sin¨® nom¨¦s d¡¯aquelles persones que tenien i tenen una mentalitat conservadora. Els altres simplement gaudim del geni d¡¯un mestre ¨²nic de la com¨¨dia, de la seva paraula immarcescible, de la potencialitat sempre subversiva d¡¯un cl¨¤ssic, per¨° sense pagar el preu del projecte social d¡¯Arist¨°fanes com a veritablement igualitari i democr¨¤tic, sense aplicar-li tampoc cap cancel¡¤laci¨®.

Com¨¨dies alades: La pau, N¨²vols, Els ocells?

Arist¨°fanes??
Introducci¨® i traducci¨® d¡¯Eloi Creus
Edicions de 1984. 444 p¨¤gines. 24,50 euros