Safo i la solidaritat llibretera de Girona

El capvespre tenyeix de rosa el barri vell de Girona. Els carrers estan atape?ts. ?s l¡¯¨²ltim dissabte d¡¯octubre i la temperatura ¨¦s agradable. Per¨° la ra¨® d¡¯aquest formigueig de gent ¨¦s una altra: s¨®n fires. Una cerca r¨¤pida a Google em llista el nom de diverses llibreries, i la que tinc m¨¦s a prop ¨¦s la Llibreria 22, a quatre minuts caminant. Hi entro amb la tranquil¡¤litat de qui sap que trobar¨¤ el que busca. Rere el taulell veig una noia i disparo. Disculpa, tens algun llibre de Safo? Un moment... i torna a submergir-se en l¡¯ordinador. Escolto com tecleja. S¨ª, em diu. Anem juntes cap a la secci¨® de poesia. Ressegueix els t¨ªtols de la prestatgeria amb el dit, per¨° no n¡¯apareix cap d¡¯aquella dona venerable, coronada de violetes, de somriure com la mel com va lloar-la el seu contemporani Alceu. Et serveix una antologia de poesia cl¨¤ssica grega? Seria el pla B, per¨° jo busco Safo, a qui vaig descobrir fa temps grimpant per les rimes de Gata Cattana.

On podria trobar-ne? La noia i el seu company de feina ¡ªque ha esmentat el I desitjo i cremo. Poesies incompletes de Proa¡ª es miren. Potser a la Calmot. A l¡¯Emp¨²ries no crec, no els va el tema de la poesia er¨°tica. Riuen i m¡¯indiquen com arribar al petit establiment especialitzat en llibre il¡¤lustrat. Dos minuts m¨¦s tard, estic disparant la mateixa pregunta. Per¨° la llibretera em diu que no, que pregunti a la 22. Com que aquesta carta ja l¡¯he jugat, m¡¯envia a l¡¯Ulyssus, una llibreria de viatges, muntanya i natura. Travesso el pont apressant el pas i em planto a l¡¯establiment que porta el nom de l¡¯heroi grec. Es repeteix el mateix ritual. S¨ª, n¡¯hav¨ªem tingut. Ves a la 22, em suggereix un llibreter encantador. No, no en tenen, tampoc a la Calmot. Abans que acabi de parlar ja est¨¤ trucant a l¡¯Emp¨²ries. Negatiu. Ho torna a intentar a Les Voltes. N¡¯hi ha un, per¨° no has d¡¯anar a l¡¯establiment de la pla?a del Vi, sin¨® a la llibreria juvenil del carrer Mercaders.

A Les Voltes Educa la llibretera est¨¤ atenent una dona i la seva filla. La conversa se¡¯m fa eterna. S¨®n quasi les vuit i tinc una cita. Interrompo per assegurar-me el tret. Vinc a buscar un llibre de Safo, t¡¯han trucat per avisar-te, oi? Es sorpr¨¨n: no, no m¡¯ha trucat ning¨². La meva cara de p¨¤nic paga. Per¨° ella ¨¦s m¨¦s resolutiva que jo i truca la seva col¡¤lega de la pla?a del Vi, que li passa l¡¯enc¨¤rrec. Consulta l¡¯ordinador. Als seus llavis llegeixo I cremo i desitjo per¨° la seva veu diu: Cants. Respiro alleujada. Desapareix i torna amb un llibret de coberta rosada. Una col¡¤lecci¨® ben maca la de La Magrana, sospira, per¨° no li han fet gaire cas. ¡°Vingueres, i vas fer b¨¦: jo t¡¯esperava amb ¨¤nsia, a tu, que em vas refrescar el cor enc¨¨s de desig¡± (cant 48). Li demano si me¡¯l pot embolicar. ?s per regal, li dic mentre em menjo el prefix auto. I ara s¨ª, amb el meu tresor sota el bra? arribo quinze minuts tard al Safo Bar, on m¡¯esperen una dotzena de persones per celebrar el meu aniversari.

Els platets i els vins naturals flueixen en pura sabrosura. La nit ens regala una lluna quasi plena i un correfoc que passa per davant del finestral. I arriba el moment dels brindis i els bons desitjos. I ¨¦s llavors quan demano de llegir-los un poema del llibre que acabo de treure d¡¯una bosseta de paper vermell. He triat el cant 58 perqu¨¨ parla del pas del temps. ¡°Ja la vellesa m¡¯envaiex tota la pell; els cabells, de negres se m¡¯han tornat blancs...¡± Uns quants versos m¨¦s tard acaba aix¨ª: ¡°Per¨° jo estimo la delicadesa: m¡¯ha tocat aquesta sort i tamb¨¦ la llum, l¡¯amor del sol i la bellesa¡±. Els demano que escriguin a les primeres p¨¤gines de Cants per emportar-me un record etern d¡¯aquesta nit al Safo Bar on venerem la misteriosa Safo, la poeta nascuda a Lesbos cap al 640 aC i citada per Plat¨®, per Arist¨°til, per Ovidi. Reconeguda, oblidada, recuperada a fragments i vilipendiada per liderar una comunitat de dones lliures. Quan el V¨ªctor em porta el compte li ensenyo la coberta de Cants on ressalta el nom de Safo. I somriu i em diu que no. Que el nom del restaurant ¨¦s una expressi¨® col¡¤loquial mexicana, pa¨ªs d¡¯origen de la Marietta, la xef. Per¨° no m¡¯importa gens ni mica. ¡°Eros m¡¯agit¨¤ els sentits com un vent, en la muntanya, caient sobre les alzines (cant 47). Perqu¨¨ jo sempre desitjo, sempre cremo¡±.