La fusta torta dels franquistes catalans

Al recent i extraordinari El m¨®n interior, Francesc Ser¨¦s (Said¨ª, 1972) ens parla de la centralitat de la guerra en l¡¯experi¨¨ncia humana. Per l¡¯escriptor aragon¨¨s, Berl¨ªn n¡¯¨¦s un dels millors ep¨ªtoms: ahir com a escenari decisiu de la Segona Guerra Mundial, avui com a refugi pels exiliats ucra?nesos. Salvant les dist¨¤ncies, Barcelona tamb¨¦ resulta indestriable de les cicatrius b¨¨l¡¤liques que, nom¨¦s en ¨¨poca moderna, inclouen el setge borb¨°nic de 1714, la guerra del Franc¨¨s, les carlinades, les bullangues del XIX amb bombardeigs governamentals, la Setmana Tr¨¤gica, el pistolerisme i els atemptats anarquistes, l¡¯octubre del 34 i la Guerra Civil.

La import¨¤ncia de la cesura marcada pel 1939 en les biografies dels coetanis ¨¦s indubtable. El nou r¨¨gim va dividir el m¨®n entre vencedors i ven?uts, i no admetia ni tebior ni equidist¨¤ncia. Tanmateix, el temps va facilitar les evolucions posteriors respecte dels contundents alineaments inicials. Aquest desdibuixat va ser afavorit per una historiografia professional i una mem¨°ria c¨ªvica molt centrada a recuperar els perdedors. Molts, tamb¨¦ botxins i perpetradors, van saber aprofitar la conjuntura per reescriure¡¯s o simplement desapar¨¨ixer.

Des de fa un quart de segle, el professor de la UAB i director de l¡¯Arxiu Carles Pi i Sunyer, Francesc Vilanova (Barcelona, 1962), ha dedicat la seva recerca als vencedors en aquell any zero de la dictadura. Catalans del 1939 t¨¦ el primer encert en el t¨ªtol, perqu¨¨ dins l¡¯heterog¨¨nia coalici¨® dels vencedors locals, poca cosa els vinculava m¨¦s enll¨¤ de compartir b¨¤ndol. El maniqueisme propi de les guerres s¡¯exacerba quan el conflicte ¨¦s civil i amb un fort component de classe, i amb uns nivells de repressi¨® tan alts enmig d¡¯un context internacional d¡¯antagonisme ideol¨°gic.

A Catalunya, als pocs falangistes hist¨°rics i/o membres de la coalici¨® colpista inicial s¡¯hi van afegir posteriorment conversos radicals, aliats de conniv¨¨ncia i persones amb diferents graus de convicci¨® i implicaci¨®. Aquests darrers, molts d¡¯ells membres de la burgesia i/o lligaires, eren d¡¯un falangisme i feixisme m¨¦s ret¨°ric que real. En mots del mateix Vilanova, ¡°devien ser franquistes, per all¨° del retorn a l¡¯ordre i la recuperaci¨® de b¨¦ns i patrimonis; vindria a ser un franquisme pragm¨¤tic i convenient¡±. Ara b¨¦, conven?uts o no, actius o reactius, r¨¤pidament van descobrir que els par¨¤metres de l¡¯anterior dictadura primoriverista no servien i que, no per casualitat, l¡¯ex¨¨rcit s¡¯autoanomenava ¡°de ocupaci¨®n¡±. A m¨¦s de la repressi¨® ideol¨°gica comuna a la resta d¡¯Espanya, aqu¨ª es desplegaria un programa de reespanyolitzaci¨®.

Catalans del 1939 exhuma textos i actituds que recuperen la duresa de l¡¯objectiu original de les noves autoritats i exposen la complicitat i l¡¯aquiesc¨¨ncia de prohoms del per¨ªode. La foto fixa ¨¦s real i cruel ¨Despecialment per a la redacci¨® de Destino, obsessi¨® recurrent de Vilanova¡ª i ajusta millor el que realment va succeir amb el nostre relat hist¨°ric. Ara b¨¦, ja ens va advertir Kant per evitar-nos caure en els absoluts que de la fusta torta de la humanitat no en pot sortir res de recte. I ¨¦s que tan tramp¨®s ¨¦s amagar que van ser vencedors com no incloure en el retrat tot all¨° viscut abans i les evolucions posteriors.