Els ¡°nostres tra?dors¡±

La Hist¨°ria ¨¦s la que ¨¦s, per¨° alguns tenen l¡¯oportunitat no nom¨¦s d¡¯escriure-la, sin¨® de reescriure la seva. Quan es viu molts anys, i en ¨¨poques molt dures, assumir el passat no sempre ¨¦s senzill, m¨¦s encara en un pa¨ªs que t¨¦ moltes dificultats per encarar el coneixement del seu passat amb tota la seva complexitat. Aquest tema de fons ¨¦s el que apareix una i altra vegada, de forma recurrent, en el llibre de l¡¯historiador Francesc Vilanova Fer-se franquista. Guerra Civil i postguerra del periodista Carles Sent¨ªs (1936-1946). El longeu periodista es va encarregar al final de la seva vida de publicar unes mem¨°ries que va titular amb tota la intenci¨® Mem¨°ries d¡¯un espectador. M¨¦s enll¨¤ dels oblits i la tria interessada habitual en aquest tipus d¡¯obres, posava l¡¯¨¨mfasi en el seu car¨¤cter d¡¯espectador, com si mai hagu¨¦s optat davant les cru?lles hist¨°riques que li va tocar viure. El llibre de Vilanova (Barcelona, 1962) desmenteix aquest car¨¤cter d¡¯espectador i mostra el proc¨¦s que va dur Sent¨ªs a ¡°fer-se franquista¡±, des de la Guerra Civil i en els primers anys de la dictadura.

Basat en una notable documentaci¨® in¨¨dita, amb moltes cartes del mateix Sent¨ªs, es reconstrueix la seva participaci¨® en l¡¯espionatge durant la guerra, i el seu retorn com un dels periodistes m¨¦s influents de l¡¯Espanya franquista, curiosament amb m¨¦s projecci¨® a Madrid que no pas a Barcelona. A banda de l¡¯an¨¤lisi dels articles de Sent¨ªs, l¡¯aportaci¨® m¨¦s rellevant del llibre ¨¦s la correspond¨¨ncia amb personatges com Josep Verg¨¦s, Luis de Galinsoga, Ignacio Agust¨ª, Manuel Brunet o el comte de God¨®, que il¡¤lustren fins a quin punt s¡¯obria pas amb for?a en el sistema period¨ªstic de l¡¯Espanya franquista. En aquests anys l¡¯espectador Sent¨ªs mostra un alineament total amb les tesis feixistes, declarant morta l¡¯Europa democr¨¤tica ¡ªLa Europa que he visto morir (1942)¡ª, molt m¨¦s enll¨¤ de la descripci¨® dels fets, comprom¨¨s amb la nova Europa totalit¨¤ria, amb total sintonia amb la ¡°Nueva Espa?a¡± proclamada tothora, i amb una constant identificaci¨® entre els jueus i qualsevol connotaci¨® negativa.

Certament, va ser testimoni d¡¯excepci¨® de les petjades de l¡¯organitzaci¨® de la resist¨¨ncia de De Gaulle des d¡¯?frica, de la mateixa manera que va ser dels primers a con¨¨ixer la realitat dels camps de concentraci¨® nazis, per¨° les prim¨ªcies period¨ªstiques no les va utilitzar per denunciar el que veia. Lluny d¡¯aix¨°, el contrast amb el que van fer altres periodistes ens mostra que no nom¨¦s va preferir banalitzar el que va veure al camp de Dachau, sin¨® que va defensar obertament que era millor no parlar-ne, al¡¤legant que ¡°el catolicismo siempre ha sido partidario de echar tierra sobre las maldades insuperables¡±.

Sent¨ªs se sentia i actuava com un vencedor, per¨° havia comen?at la seva activitat period¨ªstica en els ambients del catalanisme moderat de l¡¯etapa republicana. Per aix¨° es va convertir per al m¨®n de l¡¯exili en un tra?dor, o en un col¡¤laboracionista, concepte que va tenir una certa circulaci¨® per mimesi dels collabos francesos que eren denunciats en acabar la Segona Guerra Mundial. De la percepci¨® d¡¯aquest exili respecte dels ¡°nostres tra?dors¡± s¡¯ocupa Vilanova en un segon llibre, Contra els catalans franquistes. Lletres de batalla de l¡¯exili i la clandestinitat, que inclou 71 articles o fragments escrits a l¡¯exili o en publicacions clandestines que denunciaven els catalans que ocupaven c¨¤rrecs pol¨ªtics de la dictadura i periodistes i intel¡¤lectuals que es consolidaven en la nova situaci¨®. M¨¦s enll¨¤ que els conceptes de tra?dor o col¡¤laboracionista fossin adequats per retratar la situaci¨®, la mostra ¨¦s prou ¨¤mplia per certificar la percepci¨® que es tenia des de l¡¯exili, especialment en els anys en qu¨¨ semblava que el franquisme estava a punt de caure.