Matvejevi? i la Ven¨¨cia imperceptible

Predrag Matvejevi? (1932-2017) es mirava la ciutat de Ven¨¨cia des de l¡¯altra banda del Mar Adri¨¤tic. Matvejevi? va n¨¦ixer a Mostar (aleshores, Iugosl¨¤via), de mare croata i pare russ¨°fon, i va estudiar lletres franceses a la Universitat de Sarajevo i el darrer curs a la de Zagreb. Per al doctorat es va traslladar a la Sorbona. Va acabar la tesi, sobre el comprom¨ªs social de la poesia, un any abans del Maig del 68. Retornat a Zagreb hi va ensenyar literatura fins que el 1991 va esclatar la guerra entre Cro¨¤cia i S¨¨rbia. Mentre feia classes a diverses facultats europees va ser capa? d¡¯escriure llibres erudits, llibres literaris i llibres eruditament literaris. En el camp plenament pol¨ªtic, va comprometre¡¯s amb els drets humans i la cultura de la pau, exercint la vicepresid¨¨ncia del PEN Internacional a Londres, i tamb¨¦ va presentar-se a les eleccions europees amb el Partito dei Comunisti Italiani. En els seus llibres el Mediterrani ¨¦s crucial: ¨¦s a dir, ¨¦s la cru?lla de camins del territori compartit, ¨¦s l¡¯¨¤gora on es fa mercat i trobada.

Val la pena recordar que el mar i Ven¨¨cia s¨®n elements indissociables i que, si la Barcelona grisa del franquisme vivia d¡¯esquena al mar, Ven¨¨cia va tenir la gosadia de viure sobre el mar: aquesta vida a flor d¡¯aigua va predisposar els venecians a la navegaci¨® i el tr¨¤fec comercial. El mar Adri¨¤tic va esdevenir el Golf de Ven¨¨cia i la lingua franca del Mediterrani, el v¨¨net. S¡¯hi va fer negoci, doncs, i aix¨° va enriquir l¡¯arquitectura i moltes altres arts que van acabar de donar renom a la ciutat.

Matvejevi?, ¨¦s clar, li va dedicar tot un llibre. L¡¯altra Ven¨¨cia ¨¦s un recompte profund i l¨ªric d¡¯una de les ciutats m¨¦s fotografiades del m¨®n. L¡¯autor s¡¯allunya de l¡¯obvietat per descobrir una Ven¨¨cia que s¡¯enfonsa (literalment) i que ¨¦s plena de vestigis hist¨°rics i culturals que passen desapercebuts pel turisme ordinari.

Matvejevi? presenta les seves observacions i pensaments sobre la vida a la llacuna. Fusiona elements d¡¯assaig, de cr¨°nica i de mem¨°ria. ?s inevitable pensar en W. G. Sebald i Els anells de Saturn. Els dos autors comparteixen maneres eleg¨ªaques d¡¯abordar el passat (?sovint em demano si Ven¨¨cia t¨¦ prou nost¨¤lgia de si mateixa?) i teixeixen una narrativa entre la hist¨°ria i l¡¯apunt personal. Tamb¨¦ coincideixen en la seva percepci¨® de la transitorietat i la decad¨¨ncia, i en l¡¯¨²s d¡¯imatges per acompanyar el text (Matvejevi? n¡¯inclou tot de mapes i gravats an¨°nims de la ciutat de diverses ¨¨poques). De Matvejevi? s¡¯agraeix que descrigui la vegetaci¨®, les aus i els vents de la zona, conscient que s¨®n elements definitoris del paisatge i que condicionen les ciutats que els humans hi construiran. Aix¨ª que es demana per aquests elements constituents del paisatge, l¡¯autor passa a preocupar-se per les paraules (italianes, no pas v¨¨netes) que els anomenen: ?Els illots dels voltants, coberts de canyes i algues, s¡¯anomenen cannetti i barene. Els dip¨°sits al¡¤luvials, coberts de llim i joncs, es diuen velme, els canals que hi passen entremig, ghebi. S¨®n noms que corren el risc de caure en l¡¯oblit, els apunto amb l¡¯esperan?a, potser, de preservar-los?.

Les p¨¤gines de L¡¯altra Ven¨¨cia semblen despoblades; no nom¨¦s de les masses tur¨ªstiques, tamb¨¦ dels mateixos venecians. Inesperadament, visitem una Ven¨¨cia sense gent i prestem atenci¨® als objectes que l¡¯habiten: el fustam que suporta la ciutat, les pedres dels murs dels palaus i les obres d¡¯art que s¡¯hi custodien. Tamb¨¦ s¡¯hi dediquen uns par¨¤grafs magn¨ªfics al pa que s¡¯hi dona i es menja (els seus or¨ªgens i la personalitat que confereix a una ciutat les formes i les receptes dels seus pans). Dels pocs moments en qu¨¨ la narraci¨® recorda persones, hi ha quan se¡¯ns presenta un cec que els ve?ns s¡¯estimen especialment: l¡¯anomenen Vita i, com els cecs m¨ªtics de l¡¯antigor, ¨¦s un personatge prove?t amb el do de l¡¯eloq¨¹¨¨ncia, alg¨² que coneix les hist¨°ries i porta not¨ªcies d¡¯un altre m¨®n (no pas de l¡¯esdevenidor sin¨® del passat de la ciutat que no tornar¨¤).

La prosa evocadora i nost¨¤lgica de L¡¯altra Ven¨¨cia ens permet mirar la ciutat (una que ha estat visitada massivament per la literatura) amb uns altres ulls i celebrar-la amb unes altres paraules. Pau Sanch¨ªs Ferrer n¡¯ha fet la traducci¨® i n¡¯aporta un ep¨ªleg amb coneixement de causa.

L¡¯altra Ven¨¨cia

Predrag Matvejevi?
Traducci¨® de Pau Sanchis
LaBreu
145 p¨¤gines. 17 euros