¡®Els criminals¡¯. Llibertat sexual abans de la tempesta

Els mecanismes que porten un director a escollir un text s¨®n un misteri. Algunes obres escrites fa cent anys ens continuen interpel¡¤lant, d¡¯altres no han envellit b¨¦ i han de passar pel sal¨® de bellesa. De vegades, el canvi d¡¯imatge ¨¦s tan radical que cal preguntar-se per qu¨¨ el director no ha escrit, directament, una altra obra. Amb Els criminals, la nova proposta de Jordi Prat i Coll a partir del text de Ferdinand Bruckner, passa una mica aix¨° ¨²ltim. ?s innegable que la just¨ªcia continua sent un tema de gran vig¨¨ncia, i que algunes de les reflexions de Bruckner sobre la criminalitat encara l¡¯encerten de ple. Tot i aix¨°, fa la sensaci¨® que el director no acaba de confiar del tot en el text, perqu¨¨ li afegeix un pr¨°leg, un ep¨ªleg i tota mena de farciments textuals.

Jordi Prat i Coll no li t¨¦ por a la Sala Gran del TNC, com ha demostrat en muntatges com el divertid¨ªssim Els jocs florals de Canprosa de Rusi?ol o el fin¨ªssim La Rambla de les Floristes de Sagarra. En aquesta ocasi¨®, les troballes es concentren especialment en la posada en escena. Laura Clos ha creat tres espais que funcionen tant des del punt de vista est¨¨tic com dramat¨²rgic: l¡¯edifici del primer acte, pur 13, Rue del Percebe; el tribunal del segon (sobri minimalisme en negre), i el cabaret del tercer. Dani Espasa firma la banda sonora i dirigeix Jordi Cornudella (piano i clarinet), Jordi Santanach (clarinet i saxo) i Dick Them (contrabaix), amb melodies que dialoguen amb el jazz dels anys vint i Kurt Weill (gran moment on s¡¯entrellacen ecos de Lili Marleen amb Mackie el Navaja). Montse Colom¨¦ mou i fa ballar els int¨¨rprets amb la seva eleg¨¤ncia i gr¨¤cia habituals, i la companyia s¡¯entrega al joc amb ganes. ?s la dramat¨²rgia, l¡¯adaptaci¨® de Prat i Coll, la que no acaba de funcionar, i que fa que Els criminals sigui un espectacle estrany, que no t¨¦ clar en quina direcci¨® ha d¡¯avan?ar.

Passant a l¡¯apartat interpretatiu, es nota que Joan Carreras s¡¯ho passa bomba en el paper de buscavides encantador, amb un ep¨ªleg final on sintetitza Chaplin amb Liza Minelli i The Rocky Horror Picture Show. Cristina (ullassos) Plazas brilla especialment en el segon acte, entregant-se amb gust al joc que proposa el director: expressionisme berlin¨¨s i homenatge a Carles Santos, antinaturalisme i Sprechgesang. Maria Rodr¨ªguez Soto ¨¦s una Ernestina un p¨¨l accelerada a l¡¯inici, que troba el seu equilibri en el segon i el tercer actes. La part jove de l¡¯elenc ¨¦s la m¨¦s fluixa, exceptuant uns solvents Marc Tarrida Aribau, Eric Balb¨¤s o Carme Mil¨¢n. Ens quedem amb ganes que Kathy Sey i Carles Roig tinguin m¨¦s tela per tallar en aquest drama coral.

Com tan b¨¦ retrata la pel¡¤l¨ªcula Cabaret (Bob Fosse, 1971), la felicitat i la llibertat sexual de la Rep¨²blica de Weimar es veuria truncada amb l¡¯arribada dels nazis al poder. En el tercer acte, l¡¯edifici dels ve?ns s¡¯ha convertit en un tuguri de mala vida, on l¡¯antisemitisme i la desconfian?a entre iguals ja han fet acte de pres¨¨ncia. Sabem que cal estar alerta: el feixisme sempre est¨¤ a l¡¯aguait, esperant pacientment a l¡¯altra costat de la porta. La imatge final de l¡¯espectacle, no obstant aix¨°, ¨¦s tan estramb¨°tica que tira a terra tot el que s¡¯havia constru?t fins aquell moment. El p¨²blic aplaudeix, estranyat. Recordarem aquest final durant molt de temps.