¡®Anna Kar¨¨nina¡¯ de Carme Portaceli: Explicat perd la gr¨¤cia

Carme Portaceli ha agafat tirada a adaptar novel¡¤les: Jane Eyre, Frankenstein, Mrs. Dalloway, La casa de los esp¨ªritus, Madame Bovary, La madre de Frankenstein¡­ Ella mateixa ho defensa sempre que en t¨¦ oportunitat: ¡°?s el que fan a Europa!¡±. Ara dirigeix al TNC l¡¯adaptaci¨® (firmada per Anna Maria Ricart a partir de la traducci¨® d¡¯Andreu Nin) d¡¯Anna Kar¨¨nina, la gran novel¡¤la de Lev Tolstoi. Un muntatge de m¨¦s de tres hores protagonitzat per Ariadna Gil. La mirada somrient de l¡¯actriu oneja en les banderoles de Barcelona.

A vegades, les adaptacions funcionen i d¡¯altres, ai, naufraguen en l¡¯intent. Portar una novel¡¤la de mil p¨¤gines a l¡¯escenari obliga, inevitablement, a sintetitzar trames i personatges, i deixa fora molt de material. Aquest muntatge ¨¦s com assistir a una confer¨¨ncia en qu¨¨ ens expliquen el llibre, una mena de teatralitzaci¨® en qu¨¨ els esfor?ats int¨¨rprets fan el que poden amb aquesta tit¨¤nica missi¨®. Una de les particularitats de la proposta ve d¡¯un intercanvi amb el KVS de Brussel¡¤les (coproductor de l¡¯espectacle): Andie Dushime interpreta la narradora o veu de la consci¨¨ncia, una esp¨¨cie de Jepet Grill que comenta el que passa dins del cap dels personatges. Ella parla en angl¨¨s (el muntatge ¨¦s en catal¨¤) i ens proporciona la informaci¨® on la direcci¨® o la dramat¨²rgia no han arribat. ¡°Love is light, love is warm¡± (l¡¯amor ¨¦s lleuger, l¡¯amor ¨¦s c¨¤lid), afirma. I aix¨° ho diu, paradoxalment, en un muntatge tan fred i impersonal com l¡¯arquitectura postmoderna del TNC. Molt d¡¯espai, vidre i marbre, per¨° molt poca ¨¤nima.

Entre el repartiment, destaca la jove Miriam Moukhles: definitivament, aquest ha estat el seu any. Despr¨¦s de Nodi: de gossos i malditos i Tots ocells, aqu¨ª es confirma com una actriu de molt de talent, gr¨¤cia i intel¡¤lig¨¨ncia. A m¨¦s, canta com els ¨¤ngels i t¨¦ un encant impossible de fingir. Durant la primera part, la seva Kitty ¨¦s la mestressa absoluta de la funci¨®, molt ben secundada per Bernat Quintana fent de Levin: un actor que volem veure m¨¦s sovint als nostres escenaris. Ariadna Gil construeix una Kar¨¨nina forta i resolutiva, una dona que s¡¯avan?a a la seva ¨¨poca en un m¨®n que encara no est¨¤ preparat per a ella. ?s una ll¨¤stima que el Vronski de Borja Espinosa no estigui al mateix nivell, i Jordi Collet com l¡¯apocat marit sembla que toqui amb sordina. En papers m¨¦s secundaris, Eduard Farelo i Bea Segura compleixen, tot i que a estones sembla que es trobin en un altre espectacle. Els desajustos de tons sempre s¨®n cosa de la direcci¨®.

L¡¯espai esc¨¨nic d¡¯Alessandro Arcangeli i Paco Azor¨ªn basa tota la proposta en un ra?l circular que no s¡¯acaba d¡¯explotar, i que obliga els int¨¨rprets a vigilar els seus passos. El trenet que fa voltes ¨¦s una imatge bonica i que funciona, per¨° fa la sensaci¨® que ¨¦s un simple element decoratiu. Totes les fam¨ªlies felices s¡¯assemblen... per¨° cada adaptaci¨® fallida ho ¨¦s a la seva manera.

Anna Kar¨¨nina. Text: Lev Tolstoi. Direcci¨®: Carme Portaceli. TNC, Barcelona. Fins al 29 de desembre.