¡®Nodi: de gossos i malditos¡¯. Destruir la cultura catalana

Barcelona era una festa fins que l¡¯hero?na, la sida i el pujolisme s¡¯ho van carregar tot. Durant el breu per¨ªode de temps que va durar la Transici¨®, l¡¯hedonisme i l¡¯anarquia van omplir Catalunya de figures extraterrestres: algunes encara s¨®n entre nosaltres, d¡¯altres van ser una rutilant estrella fuga?. Els Jocs Ol¨ªmpics de 1992 i la cultura del disseny van donar el cop de gr¨¤cia a l¡¯¨¨poca llibert¨¤ria: la banca sempre guanya. Els qui encara no s¡¯havien col¡¤locat no van trigar a col¡¤locar-se.

Nodi: de gossos i malditos ¨¦s un muntatge senzill, per¨° brutalment honest, on la jove companyia La Moukhles & Sent¨ªs mira la contracultura catalana dels anys setanta amb l¡¯estima que atorga la dist¨¤ncia generacional. Joan Sent¨ªs ¨¦s un ¡°nen ol¨ªmpic¡± que a l¡¯institut es va obsessionar amb Pau Riba i el seu univers, i que gr¨¤cies a una feina per sortir del pas va con¨¨ixer Marisa Mu?iz, una supervivent d¡¯aquella ¨¨poca. El Nodi ¨¦s un gos, el germ¨¤ perdedor del Cobi o l¡¯ant¨ªtesi del quisso ¨Ci el seu creador, Javier Mariscal¨C que va passar directament de l¡¯underground a TV3. La Marisa est¨¤ encarnada per la talentosa Miriam Moukhles: un prodigi esc¨¨nic, un nom a tenir molt en compte. Pau Riba pren el cos de Ferm¨ª Delfa en un treball no ja d¡¯imitaci¨®, sin¨® de possessi¨® demon¨ªaca: veiem l¡¯¨¤nima del cantant amb els nostres propis ulls. Utilitzant eines de l¡¯autoficci¨® i del teatre documental, la pe?a bascula entre la idealitzaci¨® d¡¯una ¨¨poca i la mirada cr¨ªtica que proporciona el temps. Joan Sent¨ªs va ser, sens dubte, un adolescent estrany.

Maria Donoso i Albert Boronat firmen la dramat¨²rgia i la direcci¨® d¡¯una proposta intel¡¤ligent, pol¨ªtica i amb molt d¡¯humor. En un present on veiem espectacles que s¡¯han parit en dos mesos, ¨¦s un plaer descobrir una pe?a que s¡¯ha cuinat a foc lent durant tres anys. Amb nom¨¦s una taula i un tocadiscos, uns llums, una guitarra i fum artificial, Nodi: de gossos i malditos ¨¦s m¨¦s profunda que moltes tesis doctorals saberudes. Mentre que Madrid va tenir la seva Movida (¡±promovida por el ayuntamiento¡±), Barcelona va viure uns anys de llibertat que, vistos amb la mirada actual, semblen un miratge. La conversa entre Pau Riba i Pau Malvido ¨¦s colpidora. On hi havia l¡¯antiga sala Zeleste, avui dia hi ha una botiga Desigual.