¡®Prosopopeya¡¯ al Teatre Lliure: El jo, la identitat, la m¨¤scara

Pablo Macho Otero ¨¦s un jove creador a qui li agrada escriure en vers, una raresa com qualsevol altra. Despr¨¦s d¡¯Enterrando a Dodot, Loco Amoris i A fuego, el dramaturg i actor debuta al Lliure amb la seva companyia, La Bella Otero: el nom de ballarina de la Belle ?poque descriu a la perfecci¨® l¡¯esperit viejoven de Macho. Prosopopeya, amb direcci¨® d¡¯Emma Arquillu¨¦ i ell mateix, ¨¦s el segon text de la nova col¡¤lecci¨® Llum de Gu¨¤rdia, editada per Comanegra i el Lliure. Celebrem des d¡¯aqu¨ª que Julio Manrique hagi decidit tornar a publicar textos teatrals.

L¡¯Espai Lliure es converteix en un taller d¡¯escultura (escenografia de Yaiza Ares): taula de fusta, grans finestrals, fluorescent, bustos i guix. Pablo Macho fa el paper d¡¯escultor/orador i ens ofereix una reflexi¨® sobre el jo, la identitat i la m¨¤scara. Tal com passava a A fuego, la cosa comen?a com una confer¨¨ncia performativa, una xerrada informal amb l¡¯int¨¨rpret adre?ant-se directament al p¨²blic. El text, escrit en castell¨¤ en octos¨ªl¡¤labs i hendecas¨ªl¡¤labs, ¨¦s totalment rimat, i de vegades es comenta a si mateix en to juganer. Prosopopeya ens proposa que el m¨®n ¨¦s un cervell, i parlant de neurones, persones i personatges ens explica la hist¨°ria de Narciso Prosopopoulos per, de propina, deixar-nos anar una classe de mitologia grega. Hefest, Afrodita, Ares, Narc¨ªs o Eco surten a la palestra en forma de m¨¤scares en blanc i gris: algunes s¨®n tan semblants que a estones es fa dif¨ªcil distingir-les i seguir la hist¨°ria.

Macho Otero no est¨¤ sol a l¡¯escenari, l¡¯acompanyen dues ombres: l¡¯una ¨¦s cos (Arnau Comas), l¡¯altra ¨¦s m¨²sica (Santiago Aguilera), i els seus rostres estan coberts amb una mitja negra. L¡¯autor continua, en certa manera, parlant dels mateixos temes que a A fuego, per¨° aqu¨ª el vers no vola tan amunt i el didactisme acaba convertint l¡¯obra en una classe de secund¨¤ria amb massa informaci¨®. (Un dia ja parlarem de la tend¨¨ncia del nostre teatre, que cada dia sembla m¨¦s estar adre?at a un p¨²blic adolescent). Prosopopeya ¨¦s una proposta curta que, ¨¦s una pena, s¡¯acaba allargant, una cosa que no desitgem a cap muntatge. ¡°Ponte la m¨¢scara, la m¨¢scara¡±, cantava la Marisol el 1964. La gran Pepa Flores ja sabia, fa seixanta anys, que tot l¡¯any ¨¦s carnaval.

Prosopopeya. Text: Pablo Macho Otero. Direcci¨®: Emma Arquillu¨¦ i Pablo Macho Otero. Int¨¨rprets: Santiago Aguilera, Arnau Comas, Pablo Macho Otero. Teatre Lliure, Barcelona. Fins al 9 de febrer.