¡®Les b¨¤rbares¡¯: Dones d¡¯avui dia

El teatre sobreviu gr¨¤cies a les dones de mitjana edat. Elles s¨®n les espectadores majorit¨¤ries a les nostres platees, les que organitzen grups d¡¯amigues i les que arrosseguen el marit a veure l¡¯espectacle del qual tothom parla. ?s un plaer veure tres actrius espl¨¨ndides com Francesca Pi?¨®n, Cristina Plazas i Mar¨ªa Pujalte dalt de l¡¯escenari, passant-s¡¯ho teta amb un text que parla de l¡¯amistat entre dones. Per una d¡¯aquestes caramboles lligades a la imprevisibilitat de la cartellera, s¡¯acaba d¡¯estrenar Les b¨¤rbares de Luc¨ªa Carballal al Borr¨¤s, una coproducci¨® biling¨¹e de La Brutal i Bit¨°. L¡¯autora ¨¦s poc o gens coneguda a Barcelona, ciutat on va debutar professionalment, i el muntatge no t¨¦ res a veure amb el que es va estrenar al Teatro Valle-Incl¨¢n el 2019.

Tres amigues es reuneixen a l¡¯hotel La Joventut per recordar i celebrar la B¨¤rbara, la quarta (i m¨¦s jove) del grup, morta recentment. Tot passa en un vest¨ªbul entapissat de color vermell: llums d¡¯aranya, c¨°ctels elegants i mobles de disseny (una bonica escenografia de Marc Salicr¨² i Josep Iglesias). Tamb¨¦ hi ha una pianista de bar, molt important. Carballal ens parla de tres models de dones que han triomfat i fracassat a parts iguals, perqu¨¨ totes han arribat on s¨®n a c¨°pia de fer ren¨²ncies i sacrificis. La Susi ¨¦s, aparentment, una dona rica i feli?, i Mar¨ªa Pujalte la retrata amb la frescor i les bombolles d¡¯una copa de xampany. L¡¯Encarna ¨¦s la mare i ¨¤via, funcion¨¤ria de professi¨®, la que podria semblar el perfil m¨¦s gris: Francesca Pi?¨®n (meravell¨®s vestuari de Maria Armengol i caracteritzaci¨® de N¨²ria Llunell) ¨¦s una reina de la com¨¨dia, i els seus moments hilarants s¨®n incomptables. Ella ¨¦s, en realitat, l¡¯¨²nica mare treballadora de les tres, cosa que reivindica amb just¨ªcia. Cristina Plazas (fa poc la vam veure en un espectacle als ant¨ªpodes d¡¯aquest com ¨¦s Pura passi¨®) interpreta la Carmen, una arquitecta d¡¯¨¨xit i antiga portada d¡¯El Pa¨ªs Semanal, que es troba en una profunda crisi laboral i vital. El seu dilema ¨¦s el m¨¦s inversemblant de l¡¯obra, al qual se suma una bossa de diners deixada per la difunta, un ganxo molt de pel¡¤l¨ªcula que Carballal deixa anar per despr¨¦s abandonar-lo al cap de poc.

La pianista del bar ¨¦s Berta Gratac¨®s, amb una espectral retirada a la B¨¢rbara, que entona can?ons dels anys setanta i vuitanta com a comentari a l¡¯acci¨®: ¡®Porque te vas¡¯ de Jeanette, ¡®Me olvid¨¦ de vivir¡¯ de Julio Iglesias i ¡®Yo no soy esa¡¯ de Mari Trini afegeixen capes de nost¨¤lgia i malenconia a una com¨¨dia aparentment lleugera i fr¨ªvola. Luc¨ªa Carballal apunta molts temes que no acaba de desenvolupar, sense aprofundir gaire en el feminisme, l¡¯¨¨xit professional o la maternitat. Recordarem especialment Les b¨¤rbares per les seves tres protagonistes: aquelles Chicas de hoy en d¨ªa (m¨ªtica s¨¨rie dels noranta) s¡¯han convertit en dones adultes i lliures. I amb dret a tenir totes les contradiccions que els doni la gana.