Fondane, el desconegut

Benjamin Fondane, jueu, va n¨¦ixer en terres de Romania l¡¯any 1898 i va morir a Auschwitz l¡¯octubre de 1944, pocs dies abans de l¡¯entrada de les tropes aliades. Era poeta ¡ªva ser considerat el m¨¦s gran poeta jueu del seu temps¡ª, fil¨°sof existencialista, molt amic del cinema ¡ªgr¨¤cies a Victoria Ocampo va passar un temps a Argentina l¡¯any 1929, i altra vegada l¡¯any 1936, quan va filmar una pel¡¤l¨ªcula, Tararira, que no es va distribuir mai, per¨° de la qual se n¡¯ha pogut rescatar una petita s¨¨rie de seq¨¹¨¨ncies que es troben a youtube, entrant simplement per ¡°Benjamin Fondane¡±¡ª, i amic dels surrealistes parisencs amb moltes reserves, tantes que va dissentir del pope del moviment, Andr¨¦ Breton. En suma, gaireb¨¦ un homme-orchestre amb predomini de la tuba apocal¨ªptica.

Va emigrar a Par¨ªs l¡¯any 1923 prove?t amb un bagatge que el marcaria tota la vida: els llibres i el pensament de Lev Xestov. Fins fa poc no s¡¯havia publicat ni un sol llibre de Fondane ni de Xestov, o Shestov, per¨° d¡¯aquest se n¡¯havia editat un t¨ªtol, en castell¨¤. X¨¨stov i despr¨¦s Fondane van ser els m¨¤xims representants de l¡¯existencialisme roman¨¨s, doctrina infreq¨¹ent a causa del pes del marxisme en aquell pa¨ªs, per¨°, com sabem, filosofia de gran transcend¨¨ncia i predicament a la capital francesa: Sartre, sobretot Camus, per posar nom¨¦s dos exemples molt coneguts a casa nostra, van representar-hi un existencialisme pr¨°xim al de Fondane. Per¨° el roman¨¨s ni tan sols va estar d¡¯acord amb tots els postulats de la filosofia sartreana, i el va combatre.

De fet, Fondane posse?a una intel¡¤lig¨¨ncia tan summament cr¨ªtica que del materialista Marx nom¨¦s en va salvar la teoria economicopol¨ªtica ¡ªaprovava aquest passatge: ¡°L¡¯¨¦sser hum¨¤ no ¨¦s una abstracci¨® inherent a l¡¯individu a?llat. En la seva realitat, l¡¯home ¨¦s el conjunt de les relacions socials¡±¡ª, i tampoc no va acordar-se amb gaireb¨¦ cap dels suposats ¡°fundadors¡± de l¡¯existencialisme, com ara Kierkegaard. Fondane creia que vivim en permanent angoixa existencial, per¨° tamb¨¦ que l¡¯activitat del coneixement, l¡¯impuls incansable de saber qui som en el m¨®n en qu¨¨ som, era la clau per transformar una ¡°exist¨¨ncia desgraciada¡± en un existir no acomodat, sin¨® combatiu, i en el millor dels casos salvador.

Hem d¡¯agrair a l¡¯editorial Hermida que hagi editat recentment dos llibres importants de Lev Shestov (Atenas y Jerusal¨¦n, 2018; y Dostoievski y Nietzsche. Filosof¨ªa de la trag¨¨dia, 2022) i dos m¨¦s del seu deixeble i divulgador a Fran?a, Fondane (El lunes existencial y el Domingo de la historia, 2019, amb extraordin¨¤ria edici¨® i pr¨°leg de Gonzalo Torn¨¦; i ara La conciencia desdichada, 2024). La intenci¨® d¡¯Hermida ¨¦s editar l¡¯obra sencera de l¡¯un i l¡¯altre.

La ¡°consci¨¨ncia desgraciada¡± ¨¦s un terme inaugurat per Hegel, que ve a designar una cosa semblant a l¡¯alienaci¨® en termes marxistes, ¨¦s a dir, la incapacitat de l¡¯individu de fer-se c¨¤rrec de la seva vida, senyor de les seves idees i la seva voluntat, i amo dels seus designis. Segons Hegel, la consci¨¨ncia deixa de ser desgraciada quan s¡¯articula amb l¡¯Absolut, una teoria idealista molt escaient al sistema hegeli¨¤, en el qual no hi ha m¨¦s cam¨ª per a tot pensament que el que s¡¯inscriu en la progressiva marxa del Concepte, en maj¨²scula. Com sembla l¨°gic, cap teoria de l¡¯existencialisme va combregar amb l¡¯idealisme hegeli¨¤, com tampoc no ho va fer amb cap religi¨® ni amb cap filosofia en qu¨¨ l¡¯ess¨¨ncia fos considerada un a priori de l¡¯exist¨¨ncia; tampoc, per conseg¨¹ent, amb cap metaf¨ªsica ni amb cap ontologia: per aix¨° Fondane va criticar durament Heidegger ¡ªsense que tingu¨¦s not¨ªcia del seu ¡°Discurs del Rectorat¡±¡ª, de qui va considerar que havia iniciat la seva filosofia com a fenomen¨°leg i com a ¡°existencialista¡±, per acabar-la en el pur camp de l¡¯ontologia o ci¨¨ncia del ser, i no de l¡¯existir. Com va escriure Fondane al llibre La concienca desgraciada: ¡°?Quina mena de fil¨°sof ¨¦s aquell per a qui la llibertat no comen?a sin¨® all¨¤ on el coneixement acaba?¡±

Encara: ¡°Tota filosofia no ¨¦s sin¨® un consell de resignaci¨®, una edificaci¨®, una moral dissimulada, per¨° activa, de negaci¨®¡±. Tamb¨¦, tot refutant les teories de Husserl: ¡°Aquesta ¨¤nima en qu¨¨ alhora soc i no soc representa un conflicte angoixant en la mesura que l¡¯adversari es troba dins el propi jo, un lloc en qu¨¨ l¡¯exist¨¨ncia topa amb les resist¨¨ncies de la ra¨®, i la ra¨® amb l¡¯oposici¨® desesperada de l¡¯exist¨¨ncia.¡±

Els temps han canviat, i un podria pensar leg¨ªtimament que ara vivim en un temps de ¡°consci¨¨ncia conformada¡±, o, el que sembla pitjor, de ¡°consci¨¨ncia anestesiada¡±. Com que les filosofies s¨®n totes anacr¨°niques, ¨¦s a dir, alienes al temps hist¨°ric, ser¨¤ interessant rec¨®rrer les p¨¤gines de Xestov i del seu gran deixeble, l¡¯encara desconegut entre nosaltres Benjamin Fondane.