La llum incerta dels or¨ªgens

Llavors, aquells dies del 1968, quan Modiano va publicar la seva primera novel¡¤la, Par¨ªs era un poble; ho era almenys la seva restringida societat liter¨¤ria. Com deia Cocteau, Par¨ªs nom¨¦s eren sis-centes persones.

Tota la riba esquerra del Sena era d'una tranquil¡¤litat vilatana, i nom¨¦s passaven coses prop de la pla?a Blanche, de Pigalle, per¨° aquell barri quedava lluny. Enmig de la calma absoluta de la ribera somn¨¤mbula, un bon dia es va destapar Modiano amb aquell sorprenent primer llibre, El lugar de la estrella (La place de l'Etoile), una novel¡¤la sobre els dies de l'ocupaci¨®.

El llibre reapareix aquests dies entre nosaltres. D'entre la confusi¨® de les novetats del gener destaca poderosament ¡°Trilog¨ªa de la Ocupaci¨®n¡± (Anagrama), volum que, en traducci¨® de Mar¨ªa Teresa Gallego Urrutia, recull les tres primeres novel¡¤les de Modiano: El lugar de la estrella, La ronda nocturna, Los paseos de circunvalaci¨®n.

El seu autor va debutar aquells dies amb la naturalitat de qui ha estat convidat a un caf¨¨ en el bar del seu poble. No obstant aix¨°, no va poder evitar que el miressin amb estranyesa. Per qu¨¨, sense haver-los viscut, parlava dels anys t¨¨rbols del col¡¤laboracionisme, de la boira d'aquells dies en qu¨¨ fins els tra?dors eren falsos i nom¨¦s la mort era veritable?

Tot passa en el passat, encara que de vegades ¨¦s un ahir semblant al present

Llavors Modiano encara no podia saber que, a m¨¦s a m¨¦s, amb els seus seg¨¹ents llibres, La ronda nocturna i Los paseos de circunvalaci¨®n, insistiria en el mateix decorat tenebr¨®s. Al cap d¡¯uns anys, va aclarir a Dominique Montaudon: "No ¨¦s l'ocupaci¨® hist¨°rica la que descric en les meves tres primeres novel¡¤les, ¨¦s la llum incerta dels meus or¨ªgens. Aquest ambient on tot s'esfondra, on tot vacil¡¤la...".

Aquell dia, a la sortida del bar del poble, recorda que es va trobar amb Raymond Queneau, que potser perqu¨¨ sabia que era un inepte en matem¨¤tiques, es va dedicar a donar-li severs consells de geometria espacial.

Avui se sap que, ja des del seu passeig solitari m¨¦s primerenc per la ciutat, Modiano va quedar impressionat per sempre de Par¨ªs. Tota la seva obra en realitat ¨¦s l'obra d'un desesperat que no pot viure sense Par¨ªs. Un home pres d'un amor brutal, completament boig per la ciutat, pels barris que de jove va veure que envoltaven enigm¨¤ticament el poblet de 600 persones. Avui el poblet ¨¦s la seva singular obra liter¨¤ria, en qu¨¨ circulen 600 personatges. "No es tracta de nost¨¤lgia, creieu-me, ¨¦s un Par¨ªs intemporal. Per mi Par¨ªs ha estat sempre una cosa interior", va dir fa poc passejant prop de la pla?a Blanche, on abans passaven les coses.

Al m¨®n de Modiano tot sempre passa en el passat, encara que de vegades es tracta d'un ahir molt semblat al present (deia no fa molt que els pol¨ªtics francesos actuals semblen d'una altra esp¨¨cie, incults, molt funcionarials: "Tot aix¨° que passa ara em recorda Vichy").

Ha treballat fort tota la seva vida, amb l'estil d'un investigador privat

En el passat, durant els dies de la seva extrema joventut, l¡¯havia acompanyat en els seus passejos Emmanuel Berl, un paio afable i molt intel¡¤ligent que li va injectar confian?a en si mateix i va ser el m¨¤xim art¨ªfex que ell es convert¨ªs en narrador de ficcions; un paio, d'altra banda, estrany, sempre especialment orgull¨®s que Proust un dia li hagu¨¦s llan?at les seves sabatilles a la cara.

Aquell dia, mentre caminaven, el savi Queneau va parlar a Modiano d'un llarg passeig que havia fet amb Boris Vian fins a un atzucac que gaireb¨¦ ning¨² no coneixia, en el m¨¦s rec¨°ndit del districte XIII, entre el moll de la Gare i les vies d'Austerlitz: el carrer de la Croix-Jarry. Queneau va aconsellar el jove Modiano que an¨¦s un dia a veure aquest carrer¨®. I despr¨¦s li va parlar de Francis Scott Fitzgerald, el geni que en el seu moment havia demostrat amb El gran Gatsby que era compatible ser extremadament jove i escriure una gran novel¡¤la. Modiano precisament l'havia citat a les primeres p¨¤gines d'El lugar de la estrella: "Scott Fitzgerald va descriure millor del que sabria fer-ho jo aquests moments de partir en qu¨¨ s¨®n massa suaus els crepuscles i tenen massa vivor les riallades i la resplendor de les llums per presagiar res de bo...".

Jos¨¦ Carlos Llop, en el seu brillant pr¨°leg a "Trilog¨ªa de la Ocupaci¨®n", comenta la pres¨¨ncia del mite Fitzgerald en la fundaci¨® del territori Modiano: "Una obertura fulgurant: com si Scott Fitzgerald i Dostoievski sortissin junts de nit i en comptes de bars haguessin visitat diversos cercles de l'infern amb un esperit entre la frescor fitzgeraldiana i el fatalisme nihilista del rus, barrejat amb certa atmosfera a l'estil Simenon".

A Fitzgerald el trobem tamb¨¦ a La ronda nocturna, en la citaci¨® que obre el llibre: "Per qu¨¨ em vaig identificar amb els mateixos objectes del meu horror i la meva compassi¨®?".

No hi ha resposta m¨¦s bona a aquesta pregunta que la cantarella modiana. Horror i compassi¨® passen per tots els seus temes centrals, pel buit, per l'abs¨¨ncia del pare, pel misteri de les pel¡¤l¨ªcules doblades, pel m¨®n de la tra?ci¨®, per la in¨¨rcia de g¨¤ngsters, per la infinita estranyesa...

Q¨¹esti¨® d'atmosfera, creuen uns quants. I d'estil, pensa Llop, que en el pr¨°leg escriu gaireb¨¦ un poema per definir aquest estil amb sorprenent i concreta precisi¨®: "Una respiraci¨® lenta i hipn¨°tica, amb el dring cristal¡¤l¨ª i el swing jazz¨ªstic dels feli?os vint, despla?at cap a la llum negra d'un fragment dels primers quaranta europeus, que aporta l'ingredient delirant. Sense oblidar ni el chic morandi¨¤, ni la reificaci¨® del Nouveau roman, ni les llistes a l'estil Perec, per descomptat. D'aquesta literatura sorgir¨¤ un adjectiu nou: modianesc".

Recordo que, amb Llop, per¨° tamb¨¦ amb els de la meva generaci¨®, discut¨ªem ?altres dies sobre si llegir Modiano era d'esquerres o de dretes.

-Senyor Modiano -l'assaltem finalment un mat¨ª-, vost¨¨ no parla molt de pol¨ªtica.

-?s que ¨¦s perillosa per a un escriptor. La pol¨ªtica no ¨¦s m¨¦s que una maldestra simplificaci¨® de les coses. L'escriptor treballa justament de la forma oposada; tracta de mostrar les coses ocultes, la complexitat.

Per endinsar-se en la complexitat del passat i en la vaguetat de tota identitat, Modiano ha treballat fort tota la seva vida, sempre amb l'estil d'un investigador privat, d'un indagador constant en el m¨®n ocult i ombr¨ªvol. L'element tenebr¨®s en els seus llibres sembla definir-se sempre a mesura que un avan?a lentament en la lectura. Hi ha moments de des¨¤nim, com si condu¨ªssim un b¨°lid molt lent i sense cap visibilitat i sense saber si som a la vora d'un barranc o d'una autopista, per¨° aix¨° d¨®na a tot un toc incert i atractiu, com si an¨¦ssim pel carrer¨® de la Croix-Jarry: sense sortida, amb angoixa, per¨° tamb¨¦ amb notable encanteri, amb la m¨¦s estranya de les fascinacions, buscant a veure si hi ha il¡¤luminaci¨® a les finestres. De quin casalots? Sempre -secret de domini p¨²blic- hi ha una llum al 15 del moll de Conti.