Els clubs de c¨¤nnabis catalans facturen cinc milions al mes

La furgoneta del repartiment s'atura a la porta una vegada al mes, procurant no entorpir el tr¨¤nsit de la gran ciutat. Les provisions s'han acabat i els amos del local li han trucat per fer una altra comanda. El conductor baixa del vehicle i amb l'ajuda d'un carro carrega diversos quilos de g¨¨nere per portar-los fins al local. Les caixes no contenen ni menjar, ni beguda: l'home del repartiment dispensa marihuana. Aquesta escena es repeteix cada mes en molts carrers de Barcelona, sense que gaireb¨¦ ning¨² s'adoni del que passa. Els clubs cann¨¤bics s¨®n tan c¨¨ntrics com discrets. ¡°Treballem en un buit legal i l'¨²ltim que volem ¨¦s causar i tenir problemes¡±, explica un treballador d'aquests clubs. La majoria s¨®n a Ciutat Vella, per¨° tamb¨¦ es poden trobar a Gr¨¤cia i fins i tot a cinquanta metres de l'Hotel Ritz, a la Gran Via. Durant els ¨²ltims dos anys han proliferat d'una manera exponencial. I, admeten, ¡°sense gaire control¡±.

L'Ajuntament de Barcelona calcula que hi ha unes 200 associacions a la ciutat. A tot Catalunya la xifra ronda els 400. La Federaci¨® d'Associacions Cann¨¤biques Autoregulades de Catalunya (Fedcac) estima que entre totes les entitats poden tenir m¨¦s de 165.000 associats, 60.000 dels quals consumeixen amb assidu?tat. ¡°El consum mitj¨¤ dels socis m¨¦s actius est¨¤ entre els 50 i 100 euros al mes, mentre que la resta en compra amb menys freq¨¹¨¨ncia¡±, afirma Mart¨ª C¨¢naves, advocat penalista i expert en aquest tipus d'associacions. Fonts del sector estimen que aquestes entitats sense ¨¤nim de lucre i sense gaireb¨¦ regulaci¨® facturen cada mes uns cinc milions d'euros. A aquesta suma cal restar-hi les despeses del lloguer del local, les n¨°mines dels treballadors i els advocats, per¨° res m¨¦s, perqu¨¨ no paguen impostos pel g¨¨nere que venen o ¡°dispensen¡±, segons l'argot del sector.

Des de fa anys, el Parlament basc entrevista experts per trobar una llei que permeti regular aquests clubs i, des de fa poc, el Parlament tamb¨¦ s'ha posat a la feina. Per¨° la regulaci¨® avan?a molt lentament i les xifres s¨®n destacables. ¡°Se'ns est¨¤ escapant de la m¨¤¡±, reconeixen des de la Fedcac, i afegeixen: ¡°Aix¨° ser¨¤ imparable¡±. Les associacions fa temps que reclamen una regulaci¨® i, a Catalunya, s'han organitzat en dues federacions per intentar fer pressi¨®. ¡°Ens hem reunit 27 vegades amb els diferents partits al Parlament¡±, explica Alberto Ti¨®, portaveu de la federaci¨®.

La Fedcac ha publicat un manual de bones pr¨¤ctiques que inclou algunes recomanacions com, per exemple, disposar de la pres¨¨ncia d'un metge a cada club per atendre els socis terap¨¨utics per¨° tamb¨¦ els l¨²dics.

Mentre les administracions debaten com abordar el problema, el mercat que gira entorn del c¨¤nnabis continua accelerant. ¡°Tenim al davant un mercat enorme i ja hi ha molta gent que s'est¨¤ folrant¡±, va assegurar un treballador d'una d'aquestes associacions que prefereix no donar el nom. ¡°Hi ha camells de drogues m¨¦s dures que s'han reciclat i que s'estan sumant al sector del c¨¤nnabis¡±, va afegir. Des del seu punt de vista, aquests clubs corren el risc d'acabar com la prostituci¨®: ¡°Condemnada a les m¨¤fies per culpa de la desregulaci¨®¡±.

La falta de regulaci¨® del sector i la primacia del dret d'associaci¨®, recollit a la Constituci¨®, han creat el buit legal en el qual es mouen les entitats. Quan fa tres anys va comen?ar l'auge dels clubs cann¨¤bics, el Departament de Just¨ªcia va demanar informes als Mossos d¡®Esquadra i a la fiscalia perqu¨¨ aclarissin si les havia de registrar com a associacions. Malgrat els recels de la policia, la fiscalia va concloure que estaven emparades pel dret d'associaci¨®. Diverses sent¨¨ncies han ratificat despr¨¦s que les entitats poden dispensar marihuana entre els socis, segons el principi del ¡°consum compartit¡± ¡ªpel qual els socis s'ajunten per conrear i compartir la collita¡ª, per¨° no la poden conrear, comprar ni vendre perqu¨¨ seria un delicte.

La controv¨¨rsia ha sorgit amb el creixement de les associacions ¡ªalgunes tenen milers de socis¡ª i el fet que encara que funcionin com a clubs tancats on solament els socis tenen acc¨¦s, el cultiu i la distribuci¨® ja ha deixat de ser compartits. ¡°Es contracten naus industrials plenes de focus, on normalment es punxa la llum perqu¨¨ ning¨² detecti un consum desorbitat i s'aixequin sospites¡±, explica una persona del sector.

Les llacunes legals van quedar de manifest a principis de l'any 2012, quan el municipi de Rasquera (Ribera d'Ebre) va intentar conrear marihuana de manera legal despr¨¦s d'arribar a un acord amb l'Associaci¨® Barcelonina Cann¨¤bica d'Autoconsum. Des del Departament d'Interior van advertir que aquests clubs es podien convertir en punts de venda, encara que fins avui els jutges no ho han vist aix¨ª i en les sent¨¨ncies han absolt diverses associacions.