La Constituci¨® frena la consulta

La Constituci¨®, invocada com una realitat pol¨ªtica infranquejable pel 86% del Congr¨¦s dels Diputats, ha frenat aquest dimarts la proposici¨® de llei del Parlament de Catalunya per promoure una consulta independentista en aquesta comunitat. El Congr¨¦s ha rebutjat el pla catal¨¤ per 299 vots enfront de 47 s¨ª i una abstenci¨®.

Set hores de debat per posar de manifest l'abs¨¨ncia de qualsevol punt de coincid¨¨ncia per buscar una sortida al conflicte territorial. Les posicions b¨¤siques discorren com a l¨ªnies paral¡¤leles: entre la voluntat dels partits nacionalistes i independentistes de seguir endavant per altres vies; la inconcreci¨® de l'oferta de di¨¤leg de Mariano Rajoy i la seva negativa a abordar una reforma de la Constituci¨®; i la proposta federal d'Alfredo P¨¦rez Rubalcaba que no t¨¦ el suport dels altres i nega la consulta. No hi ha sorpresa ni possibilitat de canvi a favor del consens, encara que ha estat un debat correcte, sense desqualificacions i carregat d'arguments.

Rajoy diu estar disposat a dialogar sense concretar sobre quin contingut

Han estat els vots de PP, PSOE, UPyD, UPN i Foro Asturias (que sumen 301 escons a la Cambra), units en la defensa d'una interpretaci¨® de la Constituci¨® que impedeix el refer¨¨ndum d'autodeterminaci¨®, per¨° amb discrep¨¤ncies sobre el remei a aplicar. Davant dels de CiU, PNV, ERC, ICV i la resta del Grup Mixt, que defensen l'anomenat dret a decidir i, m¨¦s concretament, la cessi¨® a Catalunya de la compet¨¨ncia per convocar la consulta no vinculant d'autodeterminaci¨®.

Rubalcaba demana una negociaci¨® per a una reforma constitucional

¡°No ¨¦s possible atendre el que ens sol¡¤licita el Parlament de Catalunya perqu¨¨ no ho permet la Constituci¨®¡±, ha respost en un discurs contundent el president del govern espanyol, Mariano Rajoy. Aquesta tesi b¨¤sica ha estat compartida tamb¨¦ pel portaveu socialista, Alfredo P¨¦rez Rubalcaba, i la l¨ªder de UPyD, Rosa D¨ªez, encara que amb difer¨¨ncies entre els tres en arribar al moment dels camins proposats per trobar una sortida. Rajoy nom¨¦s ha adm¨¨s ¡°di¨¤leg dins dels l¨ªmits que ens exigeix la Constituci¨®¡±, sense cap precisi¨® sobre el contingut. I ha assegurat que ¡°hi ha una porta oberta de bat a bat per a aquells que no estiguin conformes amb l'actual estat de les coses: iniciar els tr¨¤mits per a una reforma de la Constituci¨®. Qualsevol que desitgi modificar la Constituci¨®, qualsevol que pretengui que Espanya es dissolgui, es fragmenti, canvi? de nom¡­ el que sigui¡­ en comptes de sol¡¤licitar a aquesta Cambra el que no est¨¤ en mans d'aquesta Cambra, ha d'emprendre el cam¨ª de la reforma constitucional. Li acaba de recordar tamb¨¦ el Tribunal Constitucional¡±. Per¨° el PP t¨¦ majoria de veto per a aquesta reforma. En el passat ho ha fet sempre que s'ha plantejat aquesta possibilitat, excepte en els dos m¨ªnims retocs introdu?ts des de 1978 i sempre per exig¨¨ncia europea. No hi ha per aix¨° opcions per pensar en l'obertura d'un proc¨¦s de di¨¤leg sobre la reforma de la Constituci¨®, m¨¦s enll¨¤ de la ret¨°rica de les seves paraules sobre portes obertes que no porten enlloc. De fet, el president del govern espanyol ha advertit, en un atac de sinceritat per refredar les expectatives de di¨¤leg: ¡°Ni amb un caf¨¨, ni amb 500 amb Artur Mas podria fer alguna cosa que vagi en contra de la Constituci¨®¡±.

Per la seva banda, Rubalcaba ha defensat ¡°obrir un proc¨¦s de negociaci¨®, d'acord sobre noves normes de conviv¨¨ncia, un proc¨¦s dialogat, transparent, acordat, participatiu i legal¡± per negociar una reforma federal de la Constituci¨®, per canviar la distribuci¨® de compet¨¨ncies i modificar el Senat, entre altres.

I per altra banda, Rosa D¨ªez (UPyD) ha assegurat amb vehem¨¨ncia que ¡°no hi ha res a dialogar, nom¨¦s cal complir la llei i les resolucions dels tribunals. L'essencial no es discuteix¡±. ¡°No podem solucionar des de la pol¨ªtica les obsessions dels nacionalistes que tenen un altre tipus de tractament, per¨° no pol¨ªtic¡±, ha dit.

Amb aquestes posicions tan diferents i tan fossilitzades, encara que coincidissin en el vot, i, sobretot, amb la voluntat dels partits catalans de seguir endavant en tot cas, el resultat ha estat un debat que no posa fi al proc¨¦s sobiranista. Nom¨¦s s'encega una via i es deriva ara cap a unes altres, com l'aprovaci¨® d'una llei de consultes al Parlament de Catalunya o, la m¨¦s extrema, la de la declaraci¨® unilateral d'independ¨¨ncia.

¡°No desistirem i impulsarem altres vies¡±, ¡°¨¦s un proc¨¦s sense retorn¡± i ¡°malgrat el que avui sentenci?n en aquesta cambra, la majoria del poble es mou i se seguir¨¤ movent¡±, han replicat els representants dels partits catalans per deixar clar que no cedeixen en l'obstinaci¨® d'arribar a la consulta del 9 de novembre.

¡°Qu¨¨ esperen per negociar-ho tot?¡±, ha preguntat reiteradament el portaveu de CiU, Josep Antoni Duran Lleida, per exigir un di¨¤leg que acabi en una consulta popular no vinculant. Clamant en el desert per sortir de l'empat infinit ha assegurat que ¡°no ¨¦s un problema jur¨ªdic, sin¨® pol¨ªtic¡±. Duran seguir¨¤ des d'aquest dimecres amb les seves gestions fins ara infructuoses per trobar la coincid¨¨ncia impossible entre Rajoy y Mas.

La tarda ha tingut la solemnitat d'una llarga sessi¨® parlament¨¤ria amb transcend¨¨ncia hist¨°rica a la qual nom¨¦s li ha faltat la pres¨¨ncia del principal impulsor de la via sobiranista: el president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas. En lloc seu, han defensat la proposta Jordi Turull (CiU), Marta Rovira (ERC) i Joan Herrera (ICV).

CiU, ERC i ICV asseguren que el proc¨¦s ¨¦s ja ¡°irreversible¡±

¡°Si es vol es pot¡±, ha insistit el primer amb l'argument de la falta de voluntat de l'Estat per facilitar la capacitat de decidir dels catalans. Rovira ha apel¡¤lat al sentiment amb una esp¨¨cie d'independentisme afectiu des de la seva arrencada, repartint abra?ades als escons i amb un discurs na?f que inclo?a expressions com ¡°volem un Estat que inverteixi en trens carregats d'oportunitats i ocupacions. Un Estat que persegueixi l'inter¨¨s general¡± i refer¨¨ncies a la futura llei de l'avortament per justificar la independ¨¨ncia de Catalunya.

Anuncien que seguiran per altres vies per arribar a la consulta

Herrera ha parlat de la hist¨°ria, de com ¡°la Constituci¨® avui est¨¤ segrestada i no la sentim com a pr¨°pia¡±, i de la necessitat de buscar un nou pacte de conviv¨¨ncia. Ha culpat la sent¨¨ncia del Tribunal Constitucional que ¡°va decapitar l'Estatut de Catalunya¡± del sentiment d'incomoditat amb Espanya del 80% dels ciutadans d'aquesta comunitat.

El president del govern espanyol ha agafat la paraula per rebatre les seves peticions amb l'argument que la Constituci¨® impedeix delegar la funci¨® de convocar refer¨¨ndums i, a m¨¦s, la sobirania resideix en el conjunt dels espanyols i no es pot trossejar.

¡°Independentment de l'¨²s que se li vulgui donar, es tracta d'una compet¨¨ncia indelegable. El refer¨¨ndum ¨¦s una manifestaci¨® d'un dret fonamental, el dret de participaci¨® pol¨ªtica. Si aquest Parlament tingu¨¦s la potestat de transferir la titularitat de totes les compet¨¨ncies exclusives, aquestes Corts tindrien la potestat de liquidar la Constituci¨® i l'Estat mateix sense el concurs ni l'aprovaci¨® del conjunt dels espanyols¡± i ¡°el que tampoc est¨¤ perm¨¨s ¨¦s autoritzar un refer¨¨ndum el prop¨°sit del qual sigui radicalment contrari a la Constituci¨®. La sobirania espanyola correspon a tots els espanyols¡±.

El seu altre argument ha estat rebutjar el que ha anomenat ¡°relat d'opressi¨®¡± de l'Estat sobre Catalunya, per acabar amb l'elogi a aquesta comunitat ¡ª¡°estimo i crec en Catalunya m¨¦s que vost¨¨s¡±¡ª i l'advertiment de les p¨¨ssimes conseq¨¹¨¨ncies de la independ¨¨ncia: ¡°Ser¨¤ m¨¦s pobra, sortir¨¤ de l'euro i la Uni¨® Europea, no podr¨¤ estar a l'ONU i quedar¨¤ fora dels tractats internacionals que garanteixen els seus drets¡±.

Sobre el seu discurs previst i repartit a l'inici, ha improvisat la diferenciaci¨® amb el proc¨¦s d'Esc¨°cia, per hist¨°ria i perqu¨¨ aquesta regi¨® de Gran Bretanya no t¨¦ ni des de lluny les compet¨¨ncies de Catalunya.

Rubalcaba ha coincidit amb Rajoy a assegurar que aquest dret a decidir invocat no existeix en cap constituci¨® del m¨®n i rebutjant que s'aixequin ¡°fronteres per separar¡±.

Gran part d'intervenci¨® s'ha centrat en la posici¨® coincident amb el Govern espanyol de no poder trossejar la sobirania popular de la Constituci¨®. ¡°No hi cap una pregunta que afecta al conjunt dels espanyols¡±, ha estat el seu argument per refor?ar la seva posici¨® contr¨¤ria a la consulta a la qual ha aconseguit arrossegar la direcci¨® del PSC i tots els diputats socialistes catalans que han votat aquest dimarts amb el PP i amb el PSOE.

Izquierda Unida, integrada al grup d'Izquierda plural, ha votat a favor de la consulta i ha deixat la fixaci¨® de la seva posici¨® en mans de Joan Coscubiela (ICV) que, ¨°bviament, ha defensat el proc¨¦s sobiranista i l'anomenat dret a decidir democr¨¤tic dels catalans.

Per completar la tarda dels desacords i els carrils que discorren en paral¡¤lel, els portaveus de PNV i Amaiur, Aitor Esteban i Xabier Miquel Errekondo, respectivament, amb diferent intensitat han est¨¨s la reivindicaci¨® del dret a decidir al Pa¨ªs Basc. ¡°L'euskalpatata¡±, va dir Esteban per referir-se a la ¡°patata calenta¡± amb la qual els diferents governs es cremen des de fa anys amb all¨° que va denominar la ¡°posici¨® defensiva del nacionalisme espanyol amb la Constituci¨® com a trinxera¡±.