L'escriptora Ana Mar¨ªa Matute mor als 88 anys

L'escriptora Ana Mar¨ªa Matute, Premi Cervantes el 2010, acad¨¨mica i una de les grans autores de la postguerra, ha mort aquest dimecres al seu domicili de Barcelona un mes abans de complir 89 anys.?Fa nom¨¦s uns mesos, va ser l'encarregada de lliurar l'¨²ltima edici¨® del Premi Nadal a la seva ciutat, on havia nascut el 26 de juliol de 1925.

La literatura realista, fant¨¤stica i infantil van ser els tres vessants que van caracteritzar la seva obra amb un estil d'aparent senzillesa que amagava la complexitat de l'¨¦sser hum¨¤. Matute acabava de lliurar a l'editorial Destino la seva nova novel¡¤la: Demonios familiares, prevista per al setembre.

"El seu paper va ser rellevant en la postguerra des del punt de vista sociol¨°gic, per la seva condici¨® de dona que va jugar un paper important en obrir-se pas en un m¨®n masclista, i literari en reflectir la realitat a trav¨¦s de l¨ªnies dures i po¨¨tiques amb dosis d'ironia", assegura Emili Rosales, editor de Destino.

La tercera dona que va guanyar el Cervantes va ser capa? com poques, com pocs, d'imbricar en la seva escriptura les indispensables dosis de realisme amb un irrenunciable al¨¨ de lirisme. Matute va portar a les llibreries novel¡¤les de la dimensi¨® de Los Abel (1948), Peque?o teatro (1954, Premi Planeta), El r¨ªo (1973), Olvidado Rey Gud¨² (1996) i Para¨ªso inhabitado, la seva ¨²ltima novel¡¤la. Amb Primera memoria havia guanyat el 1959 el prestigi¨®s Premi Nadal.

L'entremaliada nena Ana Mar¨ªa Matute es portava de forma intencionada malament perqu¨¨ la seva mare, en comptes de cridar-la per l'apel¡¤latiu familiar de Totitos, crid¨¦s el seu nom real amb totes les forces i la tanqu¨¦s a la cambra fosca de la casa. All¨¤, a falta de la llum m¨¦s absoluta, estimulava la seva imaginaci¨®, en la qual apareixien sobretot follets i reis i nens encantats amics de fades amb els quals forjaria una de les imaginacions m¨¦s potents de la literatura espanyola de postguerra.

Va comen?ar r¨¤pidament a treure r¨¨dit a la riquesa del seu m¨®n interior. Nascuda a Barcelona el 1925, als cinc anys recordava haver escrit ja un relat. Es tractava d'un nen que portava un vestit molt molt llarg i al qual un follet ajudava a ajustar; per¨° llavors, ja ajustat, el nen creixia i la vestimenta quedava curta¡­ El seu cap estava a punt d'esclatar amb tantes hist¨°ries dels Andersen, Grimm i Perrault, els grans cl¨¤ssics, i amb les de les criades, a les quals escoltava amagada sota les taules de planxar. Per aix¨° als 17 naixia la seva primera novel¡¤la, Peque?o teatro, queva trigar molt temps (fet habitual en la seva manera de treballar) a donar per acabada i veure publicada, com a Premi Planeta, el 1954. Era la confirmaci¨® d'un av¨ªs que va donar amb Los Abel, que va apar¨¨ixer el 1948 i que va quedar finalista del Premi Nadal.

Marcada especialment pels records de les bombes de la Guerra Civil, episodi que va reflectir sempre des de la mirada infantil perqu¨¨ potser mai en va tenir cap altra, els seus problemes matrimonials (es va casar el 1952 amb l'escriptor Eugenio de Goicoechea) van marcar tant la seva vida com la seva obra liter¨¤ria. En aquest segon aspecte, la traject¨°ria fulgurant d'una de les millors veus de les lletres espanyoles de postguerra, que ja portava el bagatge del premi Caf¨¦ Gij¨®n per Fiesta al noroeste (1952), guard¨® al qual van seguir els premis Nacional de Literatura Miguel de Cervantes i de la Cr¨ªtica per Los hijos muertos el 1959 (el mateix any en qu¨¨ va aconseguir el Nadal per Primera memoria), es va frenar. Nom¨¦s poder veure el seu fill els dissabtes i no obtenir-ne la cust¨°dia fins que en Juan Pablo no va arribar als 10 anys ho va marcar tot, especialment un proc¨¦s de divorci, cosa inaudita en la masclista i retr¨°grada Espanya dels seixanta. El resultat va ser que va prendre la decisi¨® d'anar-se'n als Estats Units com a lectora. Aix¨° explica que a la Universitat de Boston hi hagi bona part del seu llegat literari.

La seva vida i la seva obra van estar marcades pels records de les bombes de la Guerra Civil, episodi que va reflectir sempre des de la mirada infantil perqu¨¨ potser mai en va tenir cap altra, i els seus problemes matrimonials (es va casar el 1952 amb l'escriptor Eugenio de Goicoechea)

Va anar trampejant la situaci¨® personal perqu¨¨, malgrat tot, va ser una dona dura, a partir d'un intens comprom¨ªs personal pel que fa a la moralitat i la professionalitat. Matute mai va ocultar les seves prefer¨¨ncies intel¡¤lectuals i ideol¨°giques. En una entrevista amb aquest diari feta l'estiu passat, confessava: "Jo sempre he estat d'esquerres, per¨° no compromesa amb cap partit. Aspiro al desig de just¨ªcia i al fet que no m'enganyin. S¨®c ing¨¨nua, innocent; per¨° ximple, no". Tamb¨¦ es va superar pel que fa a la literatura i amb m¨¦s ¨¨xit del que les circumst¨¤ncies feien preveure. Aix¨ª, el 1962 va collir el Fastenrath de l'Acad¨¨mia de la Llengua amb Los soldados lloran de noche i el 1965 es va endur el premi Nacional de Literatura Infantil Lazarillo per El poliz¨®n de Ulises. Als vuitanta va ser distingida amb el premi Nacional de Literatura Infantil per S¨®lo un pie descalzo (1984), despr¨¦s de la qual va seguir un angoixant silenci motivat per una forta depressi¨®, que no estava gaire allunyada de l'alcohol.

Una for?a de superaci¨® molt notable, la seva riquesa interior inigualable i el suport del seu cercle m¨¦s proper, sobretot del seu fill i del personal de la seva ag¨¨ncia, Carmen Balcells, va fer que lentament remunt¨¦s. L'any m¨¤gic va ser el 1996, quan van coincidir l'edici¨® del seu majestu¨®s Olvidado Rey Gud¨², un bell conte de fades que es va convertir en una de les seves obres de m¨¦s ¨¨xit i, sens dubte, la va tornar a col¡¤locar en primera l¨ªnia a les llibreries, i la seva elecci¨® com a membre de la Real Academia Espa?ola de la Lengua per ocupar la butaca ¡°K¡±, instituci¨® on va ingressar dos anys despr¨¦s amb un discurs molt proper al seu m¨®n fant¨¤stic, En el bosque. Es convertia aix¨ª en la tercera dona a ocupar una cadira a l'alta cambra de la llengua.

Va ser un ren¨¦ixer. Aranmanoth (2000), una altra obra de tall medieval i, sobretot, l'edici¨® dos anys despr¨¦s dels seus Cuentos de infancia, recopilaci¨® de nou contes i il¡¤lustracions que Matute va escriure quan tenia entre cinc i catorze any, van semblar llevar-li, com va ratificar el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles el 2007. Ni la seva hospitalitzaci¨®, el febrer del 2008 a conseq¨¹¨¨ncia d'una fractura de t¨ªbia, va frenar la seva ¨¤nsia escriptora, llavors centrada en la fins ara la seva ¨²ltima novel¡¤la, Para¨ªso inhabitado. La culminaci¨® de tot va arribar fa tres anys, el 2010, quan va obtenir el Premi Cervantes. ¡°La literatura ha estat, i ¨¦s, el far salvador de moltes de les meves tempestes¡±, va recon¨¨ixer, com a gran veritat de la seva vida, en el discurs d'acceptaci¨®.

El 1996 va tornar a la primera p¨¤gina. Va ser l'any m¨¤gic en qu¨¨ van coincidir l'edici¨® del seu majestu¨®s Olvidado Rey Gud¨², un bell conte de fades que es va convertir en una de les seves obres de m¨¦s ¨¨xit? i la seva elecci¨® com a membre de la Real Academia Espa?ola de la Lengua per ocupar la butaca ¡°K"

Des de llavors va anar arrossegant, per culpa de les inevitables xacres de l'edat que tot i aix¨ª no li van impedir lliurar el gener passat l'¨²ltima edici¨® del Premi Nadal, una nova novel¡¤la,?Demonios familiares, que va lliurar al seu editor, Emili Rosales, fa poc i que Destino publicar¨¤ al setembre. Realment, amb ella se'n va un dels ¨²ltims escriptors essencials dels anys quaranta i cinquanta, especialment dones, despr¨¦s de la mort d'autores com Carmen Laforet, Ana Mar¨ªa Moix, Esther Tusquets i Carmen Mart¨ªn Gaite.

La ja novel¡¤la p¨°stuma transcorre el 1936, inici de la Guerra Civil, i est¨¤ protagonitzada per una jove en un m¨®n d'amor, tra?ci¨® i sentiments confusos. L'escenari ¨¦s una ciutat castellana. Una obra, diu l'editor, "en la qual ella va treballar animadament". Encara que digu¨¦s que ¡°mai ha escrit una sola l¨ªnia autobiogr¨¤fica¡±, la major part de les seves obres no estrictament fantasioses t¨¦ esquitxos de la seva pell i d'aquestes hist¨°ries que li explicava a Gorog¨®, el seu ninot de pell de cara negra que, pacientment fins ahir mateix, va ser des dels cinc anys el primer receptor de la seva imaginaci¨® ja immortal.