Modiano, vides que busquen autor

Tota vida ¨¦s narraci¨®. Mai no sabem exactament en quin cap¨ªtol ens trobem, ni qu¨¨ ha passat en els cap¨ªtols precedents, ni com es desenvolupar¨¤ la trama en el cap¨ªtol seg¨¹ent. La mem¨°ria i els desitjos intenten reparar aquestes faltes narratives amb l'obstinaci¨® de pale¨°grafs inspirats, per¨° la reconstrucci¨® d'aquell text perdut ¨¦s atzarosa i deficient. Si tota novel¡¤la prova d'imaginar els cap¨ªtols que falten en una vida, tota biografia ¨¦s d'alguna manera una ficci¨® inspirada. Al llarg d'una obra considerable, Patrick Modiano ha intentat construir aquests cap¨ªtols dels quals l'autor nom¨¦s coneix amb certesa alguns fragments. No obstant aix¨°, amb aquests retalls n'hi ha prou per donar a les novel¡¤les de Modiano una versemblan?a i convicci¨® extraordin¨¤ries. La biografia de Modiano compr¨¨n la segona meitat del segle XX i l'inici del XXI; tamb¨¦ la seva obra. Al centre trobem els terribles anys de la Segona Guerra Mundial i l'ocupaci¨® de Fran?a, i la llarga ombra de l'Holocaust; tamb¨¦ la guerra de Alg¨¨ria. La hierba de las noches no s'escapa d'aquesta traject¨°ria tan coneguda.

La hierba de las noches?¨¦s el relat d'un home a la recerca del seu passat, explicat en el to d'una novel¡¤la negra; alhora, tamb¨¦ ¨¦s una den¨²ncia de la immoralitat comuna de la societat francesa, i l'¨ªntima confessi¨® de com neix en Modiano (o en Jean, com es diu el protagonista) la vocaci¨® d'escriure. Tots dos actes tenen en com¨² l'intent d'entendre per qu¨¨ fem el que fem. ¡°Frases que ens sorprenen quan ens creuem amb dues persones que van xerrant pel carrer¡±, comenta en Jean. ¡°I mai sabrem a qu¨¨ es referien¡±. I afegeix: ¡°Un tren passa per una estaci¨® a massa velocitat perqu¨¨ es pugui llegir el nom de l'estaci¨® al r¨¨tol. Llavors, amb el front enganxat al vidre de la finestreta, ens fixem en uns quants detalls: que es creua un riu, que hi ha un poble amb campanar, que una vaca negra rumia sota un arbre, apartada del ramat. Conservem l'esperan?a que a l'estaci¨® seg¨¹ent llegirem un nom i finalment sabrem a quina comarca som¡±. Aix¨ª s'escriu una novel¡¤la, aix¨ª es medita sobre els anys viscuts: buscant descobrir ¡°a quina comarca som¡±. I mai no ho aconseguim del tot.

I, no obstant aix¨°, hi ha claus. En Jean recorda que, als 20 anys, anotava en una llibreta noms de persones amb qui es creuava despr¨¦s d'arribar a Par¨ªs, noms d'hotels i de caf¨¨s, de carrers foscos, de persones que no tornaria a veure i de llocs ja desapareguts. A partir d'aquests noms, en Jean recupera els seus propis records i comen?a a desentranyar una trama d'amors tra?ts, amistats equ¨ªvoques, secrets pol¨ªtics, mentides i enganys; en una paraula, la ficci¨® que la realitat ofereix a l'escriptor i que exigeix que s'expliqui. ¡°Vius una ¨¨poca breu de la teva vida ¡ªdia a dia, sense fer-te preguntes¡ª en circumst¨¤ncies estranyes¡±, diu en Jean, ¡°entre persones que tamb¨¦ s¨®n estranyes. I fins a molt m¨¦s endavant no pots entendre finalment qu¨¨ vas viure i qui eren exactament aquestes persones que t'envoltaven, sempre que et donin el mitj¨¤ per resoldre un llenguatge en clau¡±. Aquesta ¨²ltima condici¨® ¨¦s essencial.

Les persones ¡°estranyes¡± inclouen la jove i seductora Dannie, el complex i enigm¨¤tic Ghali Aghamouri, l'inquisitiu i taciturn Langlais, i alguns noms m¨¦s que poblen el Par¨ªs del passat d'en Jean, i que resulten ser tots, sense excepci¨®, m¨¤scares que amaguen no una sin¨® diverses identitats amb les quals Jean ha d'enfrontar-se en el transcurs de les p¨¤gines per intentar descobrir la seva pr¨°pia identitat. Com la dels personatges amb els qui es troba, la hist¨°ria d'en Jean tamb¨¦ ¨¦s misteriosa, amb prou feines intu?da en algunes frases llan?ades com per casualitat, a partir de les quals el lector comen?a a sospitar una veritat subjacent i potser atro?.

La prosa subtil, minuciosa, al¡¤lusiva de Modiano ha tingut la sort de ser abocada al castell¨¤ per la ploma de Mar¨ªa Teresa Gallego, que ha trobat el to exacte per a la veu d'en Jean: un to prudent, mesurat, en el qual el lector intueix emocions contingudes a punt d'esclatar. La narraci¨® d'en Jean ¨¦s plena de t¨ªtols de llibres rescatats, pel que sembla arbitr¨¤riament, de la seva pr¨°pia hist¨°ria: Els somnis s'han acabat, L'eternitat pels astres, Un home s'inclina sobre el seu passat. El lector sospita que aquests t¨ªtols contenen una clau: personatges d'identitats ocultes, la temptaci¨® de culpar el dest¨ª pels nostres actes, la intu?ci¨® que el nostre passat intenta dir-nos alguna cosa que no arribem a distingir. No obstant aix¨°, res en Modiano ¨¦s el que sembla ser. ¡°El passat?¡±, pregunta en Jean. ¡°No, qu¨¨ va, no es tracta del passat, sin¨® dels episodis d'una vida somiada, intemporal, que arrenco, p¨¤gina a p¨¤gina, a la ins¨ªpida vida quotidiana per proporcionar-li algunes ombres i algunes llums. Aquesta tarda, som en el present, plou; les persones i les coses estan ofegades en la grisor i espero amb impaci¨¨ncia la nit, quan tot destacar¨¤ de forma clara precisament pels contrastos de l'ombra i de la llum¡±.

La hierba de las noches. Patrick Modiano. Traducci¨® de Mar¨ªa Teresa Gallego. Anagrama. Barcelona, 2014. 168 p¨¤gines. 14,90 euros