Mor Jos¨¦ Manuel Lara Bosch, l¡¯editor que va portar Planeta al futur

Despr¨¦s de tres anys d'una lluita literalment tit¨¤nica contra un c¨¤ncer de p¨¤ncrees, el president del grup Planeta, Jos¨¦ Manuel Lara Bosch, ha mort avui a Barcelona als 68 anys. La capella ardent del tamb¨¦ propietari, entre d'altres empreses, del diari La Raz¨®n i president d'Atresmedia, que engloba les cadenes Antena 3 i La Sexta, s'instal¡¤lar¨¤ aquest diumenge al tanatori de Sant Gervasi de la ciutat, a les 13 hores. El funeral tindr¨¤ lloc el dilluns, 2 de febrer, a la bas¨ªlica de la Concepci¨® a les 13 hores.

Quan l'octubre de 1973 Jos¨¦ Manuel Lara Bosch es va casar amb Consuelo Garc¨ªa Piriz a la localitat natal d'aquesta, Olivenza (Badajoz), va haver de, fent el cor fort, sortir a l'arena a torejar amb els novells. Amb aquesta intrepidesa ho va afrontar gaireb¨¦ tot a la seva vida, inclosa la seva llarga carrera fins a aconseguir la presid¨¨ncia del grup Planeta, primer conglomerat editorial i de comunicaci¨® espanyol, i convertir-se en un dels grans empresaris del pa¨ªs.Tamb¨¦ va bregar aix¨ª, des de 2011, amb un c¨¤ncer de p¨¤ncrees, que al final ha acabat amb la seva resist¨¨ncia, als 68 anys.

Havia decidit que no seria editor com el seu m¨ªtic pare sin¨® que? seguiria la seva vocaci¨® d'urbanista o d'economista; una crisi depressiva del seu progenitor el 1969 el va encarrilar en el negoci editorial

De jove, estudiant del Liceu Franc¨¨s de Barcelona al costat del seu germ¨¤ petit Fernando, havia decidit que no seria editor com el seu m¨ªtic pare Jos¨¦ Manuel Lara Hern¨¢ndez sin¨® que acabaria fent realitat la seva vocaci¨® d'urbanista o d'economista. Va aconseguir llicenciar-se en Econ¨°miques, s¨ª, per¨° aquesta ci¨¨ncia la va posar ben aviat al servei de l'editorial: una de les crisis depressives freq¨¹ents del seu progenitor va comportar que, com a primog¨¨nit i en una filosofia de monarquia empresarial heredit¨¤ria, agaf¨¦s moment¨¤niament les regnes del negoci el 1969. Entrava aix¨ª de deb¨°, amb 23 anys, al m¨®n de l'edici¨®, amb una premissa clara. ¡°Vull ser com Hachette¡±, deia en aquests primers anys 70, influ?t per la seva formaci¨® franc¨°fila i el prestigi del fundador del gran imperi editorial gal, que va constatar en la seva breu estada el 1963 a la llibreria Larousse de Par¨ªs. L'altra idea entre cella i cella que va madurar amb el temps va ser una de les seves aportacions m¨¦s grans: la figura del que va batejar com a ¡°editor actiu¡±, el que no ha d'esperar que li arribi un llibre sin¨® que ha d'inventar-se'l i anar a la recerca de temes candents i dels autors que els facin possibles.

Ell mateix va predicar amb l'exemple r¨¤pid: feia gaireb¨¦ dos metres i pesava m¨¦s de cent quilos i aix¨° no li va impedir ser un teixidor de contactes murri i el¨¤stic des de molt jove en el context del franquisme tard¨¤, quan va intuir el despla?ament dels lectors cap a noves veus i temes i una hist¨°ria del pa¨ªs que estava a punt de canviar. D'aqu¨ª la seva aposta pel premi Espejo de Espa?a que dirigia Rafael Borr¨¢s, en qu¨¨ va col¡¤locar un dels t¨ªtols m¨¦s venuts aprofitant que un cambrer li va tirar les postres per sobre: entre les dones que el van soc¨®rrer va con¨¨ixer la v¨ªdua del militar Francisco Franco Salgado-Araujo, cos¨ª germ¨¤ del dictador. De les visites pacients al seu domicili per veure all¨° publicable o no sorgiria Mis conversaciones privadas con Franco, el seu primer gran ¨¨xit. Tamb¨¦ estaria darrere del premi Planeta de 1976, Jes¨²s Torbado, amb l'oportunista El d¨ªa de hoy; o de l'aposta pels ¡°rojos progres¡± que van simbolitzar Jorge Sempr¨²n, Juan Mars¨¦ i Manuel V¨¢zquez Montalb¨¢n, tots ells futurs premis Planeta. Va acudir als premis per presidir-los fins a l'¨²ltim moment, malgrat que el cos ja gaireb¨¦ no el seguia, com va poder veure's fa amb prou feines uns mesos.?

Va promoure la figura de l' ¡°editor actiu¡±, el que no ha d'esperar que li arribi un llibre sin¨® que ha d'inventar-se'l i anar a la recerca de temes candents i dels autors que els facin possibles

Figura ascendent, ser¨¤ en el seu despatx on el 1982 se signar¨¤ la compra de Seix Barral, tret de sortida d'una via de creixement paral¡¤lela del cat¨¤leg i de les vendes del grup a partir de l'adquisici¨® sistem¨¤tica d'altres editorials. La seva imparable carrera (el 1983 ja era vicepresident de l'Editorial Planeta) va sofrir en canvi una frenada amb prou feines un any despr¨¦s: problemes de gesti¨® comptable del seu equip amb l'IVA, que es van unir a discrep¨¤ncies fortes tamb¨¦ per la seva costosa estrat¨¨gia d'adquisici¨® i gesti¨® de revistes iniciada a finals dels 70 (Opini¨®n; Por favor; Nueva Historia; Playboy, etc.), van fer que s'enfront¨¦s durament amb el patriarca, que el?va relegar a la divisi¨® de Planeta-DeAgostini, amb el conseg¨¹ent ascens del seu germ¨¤ Fernando, que va passar a dirigir l'Editorial Planeta, cor simb¨°lic de l'imperi.

La seva vida podria haver estat una altra per¨° va tornar a canviar l'agost de 1995, quan Fernando Lara va morir en un accident de cotxe despr¨¦s de tornar de la presentaci¨® de pretemporada del RCD Espanyol, club del qual era vicepresident, c¨¤rrec que Jos¨¦ Manuel, llavors conseller blanc-i-blau, acabaria assumint fins al 1998. ¡°Ten¨ªem dividida la feina a trav¨¦s de dues ¨¤rees: l'est i l'oest; el meu germ¨¤ era per mi un front¨® on impactaven les decisions estrat¨¨giques. Un front¨® molt ¨²til de consulta, d'avaluaci¨®¡±, recordaria.

Mis conversaciones privadas con Franco i l'aposta pels ¡°progres¡±, que van simbolitzar Jorge Sempr¨²n, Juan Mars¨¦ i Manuel V¨¢zquez Montalb¨¢n, van ser els seus primers ¨¨xits

Nom¨¦s dos anys despr¨¦s ja seria el conseller delegat de tot el grup Planeta (1997), per¨° no li resultava f¨¤cil: va haver de v¨¨ncer certa resist¨¨ncia de la vella gu¨¤rdia de la casa, que no movia un dit sense el consentiment del ¡°Lara vell¡±. Arribava al cim amb 51 anys per¨° havia de construir-se contra la pres¨¨ncia del pare i la mem¨°ria omnipotent del germ¨¤. Havia de tornar a saltar a l'arena: l'hereu encara no coronat es va mostrar com un aut¨¨ntic linx dels negocis. Amb un r¨¨gim d'una dotzena de coca-coles al dia i tres paquets de Ducados i un car¨¤cter que ell mateix admetia ¡°irascible, violent¡±, com el del pare, si b¨¦ tamisat per un esfor?at autocontrol, va anar imposant la seva visi¨® m¨¦s marcada per la gesti¨® i el m¨¤rqueting que pel tradicional olfacte i la intu?ci¨®. I va esclatar la seva altra faceta, la d'empresari vora?, que amb prou feines 17 anys el faria arribar a la presid¨¨ncia del Cercle d'Economia (2005) o a la de l'Institut de l'Empresa Familiar (1997). La mort del seu pare, el 2003 (¡°Estic devorat per l'admiraci¨® cap a ell i seria est¨²pid negar-ho¡±, admetia pocs anys abans), accentuaria aquest vessant.

H¨¢bil, va saber envoltar-se de gent molt influent del m¨®n dels negocis que en molts casos van acabar sent amics personals, com Isidre Fain¨¦ (La Caixa) i Josep Oliu (Banc de Sabadell, en qu¨¨ formava part del consell d'administraci¨® des de 2003), sense descurar mai el vessant pol¨ªtic: si a la Transici¨® va freq¨¹entar personatges com P¨ªo Cabanillas i molts dirigents de la llavors Alian?a Popular (a la qual la fam¨ªlia va donar suport econ¨°mic), despr¨¦s?va fer sovint dinars i sopars i amistat amb Jos¨¦ Mar¨ªa Aznar, per¨° es va permetre aconsellar el president Zapatero o coquetejar un temps amb Jordi Pujol. Declarat ¡°Joancarlista¡± i sincer en grau extrem, de la mateixa manera que mai va anar d'intel¡¤lectual tampoc va ocultar la seva tend¨¨ncia pol¨ªtica, que en relaci¨® a Catalunya va quedar clara quan va afirmar fa dos anys que ¡°Si Catalunya fos independent, el grup Planeta se n'hauria d'anar a Saragossa, a Madrid o a Conca; la independ¨¨ncia ¨¦s un mal irreparable per uns i altres¡±, va dir qui posava a l'altre costat de la balan?a un cert maltractament fiscal i el fet que ¡°Catalunya ¨¦s un sentiment que no s'ent¨¦n a Madrid¡±.

Amb un r¨¨gim d'una dotzena de coca-coles al dia i tres paquets de Ducados i un car¨¤cter que ell mateix admetia ¡°irascible, violent¡±, si b¨¦ tamsat per un esfor?at autocontrol, va anar imposant la seva visi¨® m¨¦s marcada per la gesti¨® i el m¨¤rqueting que pel tradicional olfacte i la intu?ci¨®.

La suma de la informaci¨® exquisida de les seves amistats i una sagacitat innata per als negocis que afilava en la seves estimades partides de bridge, afici¨® que va heretar del progenitor, el van portar a obrir l'empresa familiar al m¨®n de les grans corporacions sense limitacions, i a estar present en determinats moments en, entre altres firmes, Altadis (Tabaquera), Metrovacesa i Vueling (que va ajudar a fundar el 2004), normalment des d'Hemisferio, empresa que tenia els immobles del grup Planeta per¨° vehicle r¨¤pid d'inversi¨® de la fam¨ªlia Lara. En paral¡¤lel, com si es tract¨¦s d'una revenja pel seu frac¨¤s de joventut amb les revistes, va promoure fortes inversions en mitjans de comunicaci¨®, ara concentrats en Atresmedia (Antena 3 TV, La Sexta, Onda Cero, Europa FM¡­), am¨¦n de ser accionista de refer¨¨ncia del diari La Raz¨®n i, fins el 2012, propietari de El Tiempo, primer grup de comunicaci¨® colombi¨¤.

Si Jos¨¦ Manuel Lara Hern¨¢ndez va prometre a la seva dona Mar¨ªa Teresa Bosch que cada any pel seu sant li regalaria una editorial, el fill Jos¨¦ Manuel va seguir la metaf¨°rica tradici¨® (Paid¨®s, Minotauro, Grup 62, C¨ªrculo de Lectores¡­), la cirereta va arribar el 2008, quan va adquirir Editis, segon grup editorial franc¨¨s, amb m¨¦s de 40 segells. Avui el grup Planeta t¨¦ un cat¨¤leg amb 15.000 autors i publica 130 milions de llibres a l'any: va arribar on mai no ho va fer el seu pare i el seu germ¨¤, imperi que en la monarquia heredit¨¤ria passar¨¤ a les mans de dos dels seus quatre fills que treballen a Planeta, Marta i Jose; aquest ¨²ltim ja va participar fa escasses setmanes en l'acceleraci¨® de la integraci¨® de Tusquets, el segell fundat per Beatriz de Moura.

Unes macroxifres curioses per un home que ?a qui fa tres anys van donar nom¨¦s un 20% de possibilitats de sobreviure al c¨¤ncer (¡°per¨° no em vaig enfonsar i vaig sentir una esp¨¨cie de transpar¨¨ncia mental¡±). Aquest fet potser no va fer m¨¦s que accentuar el seu ¨²ltim gran somni, pur ofici: abans de fer els 70, quedar-se nom¨¦s com a president de la junta d'accionistes i ¡°fer d'editor en el segell petit de la nostra fundaci¨®; res, una desena de t¨ªtols a l'any¡±. Despr¨¦s de bregar amb tants braus, era alguna cosa aix¨ª com tornar a torejar amb els novells.