Una lleialtat emocionant

Era un editor, punt. Un editor ¨¦s alg¨² que es distingeix per saber a quina hora pot despertar un autor, i a quina hora, a m¨¦s, ha d'apagar un incendi. L'incendi, al m¨®n editorial, que ¨¦s un m¨®n de cavallers, i en el seu cas de molt cavallers, sempre s'atenua amb la bona educaci¨® de la diplom¨¤cia. I ell encarnava, en temps molt dif¨ªcils, aquesta figura com n'hi ha pocs al m¨®n de la llengua espanyola.

Havia heretat del seu pare (i del seu germ¨¤ Fernando, mort tan primerencament) l'obligaci¨® de perllongar un imperi que llavors era gaireb¨¦ exclusivament fet de llibres; es va pensar que ell era qui passava per all¨¤, per¨° es va arremangar, es va envoltar d'un equip que eren els seus ulls (i de vegades el seu cor) i es va preparar per a una lluita extraordin¨¤ria: fer que Planeta s'assembl¨¦s al seu nom (un planeta de negocis, audiovisuals, editorials) que hauria deixat estupefacte el seu propi pare, tan ambici¨®s que volia amb ell tots els autors¡­, perqu¨¨ no els tinguessin els altres.

Va combinar, en l'exercici d'aquest ofici de bojos que ¨¦s l'ofici d'editar, la m¨¤ esquerra amb la m¨¤ al cor. En les seves mem¨°ries, Beatriz de Moura (la fundadora de Tusquets) explica com Jos¨¦ Manuel (¡°l'amic invisible¡±) va ajudar Toni L¨®pez Lamadrid i ella mateixa a treure a flotaci¨®, en secret, una editorial que sense la seva ajuda, l'ajuda de Lara, se l'haurien menjat peixos estranys.

Mai es va saber res d'aquesta alian?a secreta, i amistosa, de cor, de Toni i de Jos¨¦ Manuel, ni aquest en va demanar res, fins que Beatriz va considerar marcat el moment de segellar l'acord que ara fa dependre Tusquets de l'orbe de Planeta. Tal com explica ella, aquesta lleialtat emocionant ¨¦s una met¨¤fora d'altres lleialtats i d'altres emocions. Era capa? de viatjar, en secret, per abra?ar els qui ell creia agreujats per alguna mala gesti¨®, o per alguna mala digesti¨®.

Amb aquesta saviesa que va tenir la seva m¨¤ esquerra, va perllongar (als c¨¨lebres concili¨¤buls previs al premi Planeta) el sentit de l'humor de Jos¨¦ Manuel Lara Hern¨¢ndez, per burlar la solemnitat i fer que els periodistes mossegu¨¦ssim el seu ham divertit donant-nos informacions que ens desviessin de l'ess¨¨ncia del que vol¨ªem saber.

Escoltar parlar d'ell, als seus companys, als seus competidors, era escoltar parlar d'un cavaller. La seva malaltia fatal no va disminuir mai la seva capacitat d'abra?ar i d'acomiadar-se com D¨¦u mana. Ahir alguns dels seus amics i de les seves amigues m'ho van dir: ¡°Em va cridar per acomiadar-se i no va dir que s'estigu¨¦s acomiadant¡±; era una manera de ser, que no era resignada sin¨® profundament amistosa, i ell conreava, entre les virtuts de l'amistat, l'enorme saviesa de la discreci¨® sobre el dolor propi. Era una altra manera de ser lleial.