Pares i fills, diners bruts i obedi¨¨ncia

1. Quan el 9-N de fa vint-i-cinc anys va caure el mur de Berl¨ªn, efem¨¨ride que precedeix el que passi aqu¨ª aquest any aquest mateix dia, es va creure que la novel¡¤la d'espies en patiria els?efectes secundaris. John Le Carr¨¦ i d'altres es quedaven sense temes, qu¨¨ farien sense la guerra freda?

Per¨° Le Carr¨¦ continua encertant el blanc del m¨®n pol¨ªtic secret actual. S'acaba d'estrenar l'adaptaci¨® cinematogr¨¤fica de la seva novel¡¤la L'home m¨¦s buscat, d'antenes molt ben orientades: tr¨¤fic i blanqueig de capital des d'Alemanya que implica txetxens i jihadistes, a trav¨¦s de desercions i tra?cions entre pares i fills. Un mal que entre nosaltres t¨¦ els seus ecos familiars.

Barrejant les guerres a l'antiga URSS posteriors a la desaparici¨® del comunisme i les conseq¨¹¨¨ncies de l'11-S nord-americ¨¤ preparat des d'Hamburg, el relat condueix al present. Unes implicacions que havien de ser previsibles per a les fonts que t¨¦ Le Carr¨¦ en les seves novel¡¤les (aquesta ¨¦s del 2009) sobre les guerres actuals, i que el papa Bergoglio acaba d'anomenar Tercera Guerra Mundial ¡°per parts¡±.

La coalici¨® de trenta pa?sos constitu?da aquesta setmana a Par¨ªs per combatre l'Estat Isl¨¤mic converteix la pel¡¤l¨ªcula en un tramat subtil del que passa a les clavegueres dels serveis secrets.

En canvi, altres reflexions eren menys evidents i confirmen la sensibilitat de l'autor per captar les mutacions en les elits dirigents entre la seva vida familiar i la seva vida p¨²blica. Altres clavegueres. Prof¨¨tics, les seves anotacions sobre el que regeix l'actual segle parlen de noves hist¨°ries familiars, de les podridures dom¨¨stiques que, ben aprofitades a les clavegueres, fan saltar per l'aire uns diners assolits amb terror i mort. La fenomenal actuaci¨® p¨°stuma de Philip Seymour Hoffman engrandeix la perspectiva d'un relat coral d'actors estupends.

Vaig veure la pel¡¤l¨ªcula el mateix dia en qu¨¨ el primog¨¨nit Pujol Ferrusola declarava durant cinc hores sobre els milions d'euros estimats per la fiscalia que s'ha emportat en comissions, ho negava tot i, encara que estava imputat, sortia en llibertat sense mesures cautelars. El seu cas no s'assembla al del fill txetx¨¨, el fill isl¨¤mic o el fill banquer de la pel¡¤l¨ªcula; al contrari, all¨¤ s¨®n els fills els que intenten netejar la merda dels pares. Per¨° no importen tant les difer¨¨ncies com que el sensor moral hagi passat de les relacions entre els estats a les relacions entre pares i fills.

Tant se val les banderes, s¨®n les persones les que aporten l'¨ªndex de l'assumpte

Turgu¨¦nev ho va intuir en la seva novel¡¤la del mateix t¨ªtol (1862) per¨° aix¨° d'ara, a l'Alemanya de la veritat de la ficci¨® i a l'Andorra de la ficci¨® de la veritat, t¨¦ uns desfasaments generacionals estratosf¨¨rics als descrits per l'escriptor rus.

Com m'agradaria que un escriptor com Le Carr¨¦ don¨¦s a editors i lectors, cineastes i espectadors la seva visi¨® i an¨¤lisi de les nostres clavegueres pol¨ªtiques. Pot ser que per aconseguir aquesta literatura es necessiti un p¨°sit democr¨¤tic centenari, per¨° com que les coses van tan r¨¤pides vull pensar que alguns autors hi estan treballant. Va, S¨¢nchez Pi?ol, que no tot s'acaba en l'evocaci¨® del setge de 1714. Per la meva banda, de moment, escric aix¨°. I els joves, veniu aviat.

2. Obedi¨¨ncia i desobedi¨¨ncia. Es parla aquests dies de blindar la consulta, de desobedi¨¨ncia civil el 9-N, d'eleccions plebiscit¨¤ries ja, fins i tot de suspensi¨® de l'autonomia. Una anotaci¨® sobre l'obedi¨¨ncia, a partir de l'experi¨¨ncia de la Diada. L'antrop¨°leg Manuel Delgado ha penjat al seu blog un muntatge d'imatges de la jornada al so de la can?¨® de Paquita la del Barrio Perd¨¢monos, en la qual diu al seu amor: ¡°Que no ens assetgin, que no ens molestin, que ens donin per morts¡±. Alguna cosa aix¨ª vaig copsar, en la seva ironia tamb¨¦. Obedi¨¨ncia i desimboltura.

Em vaig deixar portar per una multitud que, vista des de fora, em tirava enrere. Em vaig unir a la multitud, malgrat que era una multitud. Tanta obedi¨¨ncia, tantes instruccions (deu p¨¤gines de precisions sobre com s'havia de vestir, qu¨¨ es podia menjar, on t'havies de posar, quin barret i no s¨¦ quantes coses m¨¦s), tanta disciplina, quin desassossec.

Per¨° solament ¨¦s possible veure si ets al lloc. Vaig comen?ar a fer fotos. No faig vistes generals, m'¨¦s igual les banderes, s¨®n les persones les que aporten l'¨ªndex de l'assumpte, la fotografia propera ¨¦s un di¨¤leg. All¨ª conflu?en diverses raons, una sola no reuneix tanta gent. La c¨¤mera constatava les ganes de ser visibles un a un, de mirar de front. Aconseguir bons records, allunyar per unes hores l'angoixa social, apropar l'esperan?a. Gent agra?da d'autogestionar-se, de l'obedi¨¨ncia assumida.

Persones contentes de tornar a sortir al carrer per armar una figura geom¨¨trica! D'acord, s¨ª, una lletra, la V de votar, tant en catal¨¤ com en castell¨¤, per¨° tamb¨¦ una performance que requereix molta disciplina. Quines coses. Com l'any passat. Un bon ambient general. No va ser possible enfadar-se ni amb Pujol, a qui ning¨² va esmentar. Si ha estat pare, els seus fills al carrer no el reconeixen; els n¨¦ts, encara menys. No cal oblidar el seu tema, per¨° el que compta ara ¨¦s votar, malgrat les clavegueres.

Merc¨¨ Ibarz ¨¦s escriptora.