Un gran mapa del c¨¤ncer a Espanya mostra la desigualtat per regions
Un atles analitza dades d'un mili¨® de morts en 20 anys Hi ha zones on el risc de morir per certs tumors ¨¦s m¨¦s d'un 50% superior
La frase de moda entre els experts en salut p¨²blica, ¡°el codi postal ¨¦s m¨¦s important que el codi gen¨¨tic¡±, de vegades es compleix en el cas dels tumors malignes. El mapa de la mortalitat per c¨¤ncer m¨¦s important que s'ha realitzat fins avui a Espanya mostra nombroses taques vermelles, zones en les quals el risc de morir per certs tumors ¨¦s m¨¦s d'un 50% m¨¦s alt que a la resta del pa¨ªs.
L'atles, elaborat per investigadors del Centre Nacional d'Epidemiologia, utilitza dades d'un mili¨® de morts per c¨¤ncer registrades a Espanya entre el 1989 i el 2008. El mapa constata, per exemple, que el risc de morir per c¨¤ncer d'est¨®mac ¨¦s molt m¨¦s alt en ¨¤rees de Castella i Lle¨®, com Burgos i Pal¨¨ncia, que a la resta d'Espanya. Els autors, dirigits per l'epidemi¨°leg Gonzalo L¨®pez Abente, atribueixen aquest exc¨¦s de mortalitat als costums alimentaris en aquestes zones rurals, ¡°en les quals poden consumir-se m¨¦s aliments curats o fumats i menys fruites i verdures que a les zones costaneres¡±, encara que els investigadors no descarten altres causes ambientals. Gaireb¨¦ 145.000 persones van morir per c¨¤ncer d'est¨®mac a Espanya en el per¨ªode estudiat.
El president de la Societat Espanyola d'Epidemiologia, Esteve Fern¨¢ndez, recalca que aquests mapes mostren riscos relatius, no absoluts. ¡°Pots tenir un risc de morir per un determinat c¨¤ncer que tripliqui el risc a una altra zona, per¨° el risc absolut segueix sent petit. Ning¨² no ha de mudar-se despr¨¦s de veure aquests mapes¡±, tranquil¡¤litza Fern¨¢ndez. Gaireb¨¦ sempre ¨¦s m¨¦s perill¨®s el simple fet de fumar, recorda.
El nou mapa tamb¨¦ exposa els morts per c¨¤ncer de pulm¨®, m¨¦s de 340.000 en el per¨ªode d'estudi. Les zones amb m¨¦s risc de mortalitat en els homes es localitzen a Extremadura, Andalusia occidental (Huelva, Sevilla i Cadis), Ast¨²ries i Cant¨¤bria. En les dones, els riscos m¨¦s elevats es troben en alguns pobles de Pontevedra i Ourense.
Encara que la distribuci¨® del c¨¤ncer de pulm¨® es relaciona amb el nombre de fumadors, els investigadors tamb¨¦ apunten a la contaminaci¨® atmosf¨¨rica. I, en el cas dels pobles gallecs, els cient¨ªfics assenyalen el rad¨®, un gas radioactiu que s'origina de manera natural a partir de l'urani del subs¨°l. Malgrat el seu potencial cancerigen, el Ministeri de Foment fa dos anys que t¨¦ un esborrany de normativa contra el rad¨® guardat al congelador. Uns 300.000 edificis a Espanya podrien superar a l'interior els m¨¤xims recomanats d'aquest gas radioactiu, segons els c¨¤lculs preliminars de l'arquitecte Borja Frutos, de l'Institut de Ci¨¨ncies de la Construcci¨® Eduardo Torroja (CSIC). L'adaptaci¨® dels habitatges, amb la instal¡¤laci¨® d'un sistema d'extracci¨® de rad¨®, rondaria els 4.000 euros en el cas d'habitatges unifamiliars de 100 metres quadrats.
¡°La distribuci¨® espacial [de la mortalitat per tumors] pot revelar difer¨¨ncies en els factors de risc i contribuir de manera significativa a establir pol¨ªtiques per lluitar contra el c¨¤ncer¡±, expliquen els autors del mapa, publicat recentment a la revista especialitzada BMC Cancer. L¨®pez Abente, una autoritat mundial en aquest tipus d'investigacions i al¡¤l¨¨rgic a la premsa des de fa anys, no ha volgut explicar els seus resultats a aquest diari. Habitualment demana prud¨¨ncia abans d'extreure conclusions r¨¤pides a partir de les seves dades.
L'epidemi¨°leg tamb¨¦ ¨¦s responsable d'altres estudis que assenyalen que als pobles propers a una mina de carb¨® a cel obert el risc de morir per c¨¤ncer de c¨°lon ¨¦s un 9,7% superior al de la resta de la poblaci¨® i el de morir per un tumor de pulm¨® ¨¦s un 6,6% m¨¦s alt. De mines d'aquest tipus n'hi ha a Lle¨®, Pal¨¨ncia, Terol, Ciudad Real i C¨°rdova.
L'equip de L¨®pez Abente tamb¨¦ acaba de presentar en un congr¨¦s a Anchorage (Alaska, EUA) un estudi que mostra l'exc¨¦s de mortalitat per c¨¤ncer als pobles espanyols propers a cimenteres. En aquests municipis, el risc de morir per c¨¤ncer colorectal ¨¦s un 10% m¨¦s alt que als pobles situats a m¨¦s de cinc quil¨°metres, en el cas de les dones, i un 7% superior en els homes, pels quals el risc de morir de c¨¤ncer d'est¨®mac tamb¨¦ ¨¦s un 9% m¨¦s elevat.
El risc de morir per c¨¤ncer colorectal ¨¦s un 10% m¨¦s alt prop de cimenteres
El nou mapa de L¨®pez Abente estudia la mortalitat pels sis principals tipus de c¨¤ncer dividida en quinquennis. ¡°La novetat d'aquest mapa ¨¦s que no ¨¦s una foto, sin¨® que mostra l'evoluci¨® en els ¨²ltims 20 anys¡±, aplaudeix Fern¨¢ndez. El valor d'aquesta pel¡¤l¨ªcula cient¨ªfica s'observa en analitzar les 115.000 morts per c¨¤ncer de mama entre les dones espanyoles en el per¨ªode 1989-2008. En els 10 primers anys apareixien taques vermelles a Catalunya i Balears, on s'han atenuat recentment i han deixat pas a punts calents en pobles de Huelva, Sevilla i Cadis, amb un risc de morir per c¨¤ncer de mama un 10% m¨¦s alt que a la resta d'Espanya.
Els autors suggereixen que es ¡°monitoritzi¡± aquest presumpte canvi de distribuci¨® espacial, encara que adverteixen que l'estudi de la mortalitat per tumors de mama ha perdut validesa. Gr¨¤cies als programes de detecci¨® preco? i als avan?os terap¨¨utics, la superviv¨¨ncia de les dones despr¨¦s de cinc anys de ser diagnosticades supera el 80%. L'ideal seria analitzar la incid¨¨ncia de la malaltia, no la mortalitat, per¨° no hi ha registres detallats a Espanya.
L'equip de L¨®pez Abente ja havia publicar atles m¨¦s incomplets, com els dels per¨ªodes 1978-1992 i 1989-1998. Una de les novetats d'aquest ¨²ltim atles ¨¦s la distribuci¨® del c¨¤ncer de bufeta, culpable de m¨¦s de 77.000 morts a Espanya entre el 1989 i el 2008. A m¨¦s del vici de fumar, responsable del 50% d'aquests tumors, els epidemi¨°legs alerten del risc dels treballadors del sector de la fabricaci¨® de certes subst¨¤ncies qu¨ªmiques industrials, com les amines arom¨¤tiques, utilitzades en la producci¨® de colorants. Tamb¨¦ pateixen un risc elevat les persones dedicades a la fabricaci¨® de pintures, tints, gomes, cuir i alumini, aix¨ª com els conductors de camions, possiblement per la seva exposici¨® a les emissions dels motors di¨¨sel.
Els homes representen el 82% de les morts per c¨¤ncer de bufeta a Espanya. La taxa m¨¦s elevada de mortalitat apareix en pobles de Cadis, Sevilla i Huelva, amb el seu Pol Qu¨ªmic, i a la comarca del Bages, una altra zona amb ind¨²stries t¨¨xtils i qu¨ªmiques situada al centre de Catalunya. No obstant aix¨°, els cient¨ªfics subratllen que aquestes taques vermelles s'han atenuat en els ¨²ltims anys.
Huelva, amb el seu Pol Qu¨ªmic, i la comarca catalana del Bages tenen taxes de mortalitat m¨¦s elevades per c¨¤ncer de bufeta
La distribuci¨® de les 105.000 defuncions d'homes per c¨¤ncer de pr¨°stata no mostra punts alarmants, encara que en els primers 15 anys es va detectar una desigualtat entre el nord i el sud. Gal¨ªcia era la regi¨® amb m¨¦s pobles amb risc alt, sobretot respecte a Andalusia, que presentava riscos per sota de la mitjana. ¡°La diabetis o el factor protector que ofereixen els antidiab¨¨tics orals potser poden explicar la baixa mortalitat per c¨¤ncer de pr¨°stata observada a Andalusia, ja que en el per¨ªode 1989-1998 aquesta regi¨® tenia una taxa de mortalitat relacionada amb la diabetis m¨¦s alta que a la resta d'Espanya¡±, explica l'equip de L¨®pez Abente.
L'investigador Miquel Porta, expresident de la Federaci¨® Europea d'Epidemiologia, aplaudeix el nou mapa del c¨¤ncer i assenyala directament les autoritats. ¡°Em preocupa que les pol¨ªtiques que haurien d'estar actuant sobre el que detecta L¨®pez Abente siguin massa febles¡±, lamenta. ¡°La ingesta de vegetals i fruita fresca redueix el risc de c¨¤ncer d'est¨®mac i no ha de convertir-se en un luxe. Les pol¨ªtiques econ¨°miques no es fan nom¨¦s per als indicadors que esmenten els ministres De Guindos i Montoro, tamb¨¦ per facilitar una alimentaci¨® saludable¡±, opina Porta, catedr¨¤tic de Salut P¨²blica a l'Institut d'Investigacions M¨¨diques de l'Hospital del Mar, a Barcelona.
L'atles revela que, en els ¨²ltims cinc anys estudiats, l'exc¨¦s de risc de morir per c¨¤ncer de pulm¨® en les dones s'ha centrat a les ciutats. Els autors apunten a ¡°la sinergia entre la contaminaci¨® de l'aire i fumar¡±. Porta fa una crida a les autoritats a prendre mesures. ¡°Si veiem que als centres urbans apareix m¨¦s c¨¤ncer de pulm¨® en dones, i sabem que hi ha una interacci¨® entre el tabac i la pol¡¤luci¨®, la resposta ¨¦s actuar sobre el tabac i la contaminaci¨® atmosf¨¨rica, creant m¨¦s espais per als vianants i zones verdes¡±, proclama.
"El c¨¤ncer no ¨¦s una loteria"
¡°Aquestes dades ens recorden que necessitem pol¨ªtiques molt m¨¦s potents i que la societat hauria d'exigir-les. Aquests mapes deixen clar que el c¨¤ncer no ¨¦s una loteria. Els ciutadans haur¨ªem de votar pensant en el rad¨®, en les ind¨²stries contaminants, en les emissions dels cotxes¡±, resol l'epidemi¨°leg Miquel Porta.
El sis¨¨ i ¨²ltim c¨¤ncer estudiat en l'atles ¨¦s el colorectal, que va causar gaireb¨¦ 225.000 morts entre el 1989 i el 2008. La seva distribuci¨® geogr¨¤fica ¨¦s relativament homog¨¨nia, sense sorpreses, encara que Porta destaca com a factor de risc l'obesitat, vinculada, a m¨¦s, a persones amb baixos ingressos econ¨°mics. ¡°Estem fracassant en les pol¨ªtiques contra l'obesitat. Com passa amb altres factors de risc, no es pot reduir tot a l'¨°ptica individual, al fet que cadascun s'espavili amb els seus vicis. El Ministeri de Sanitat hauria de ser m¨¦s actiu a l'hora de monitoritzar aquests patrons geogr¨¤fics i d'incentivar pol¨ªtiques¡±, sentencia.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.