Alec Baldwin: ¡°Santiago Segura ¨¦s l¡¯estrella¡±

Si Torrente ¨¦s el m¨¦s semblant que tindrem a Espanya a James Bond, i seria molt estrany que creuessin els seus passos, Alec Baldwin (Massapequa, Nova York, 1959) podria ser vil¨¤ de totes dues sagues. D'una, almenys, ja ho ha estat, i a Torrente 5. Operaci¨®n Eurovegas encarna un excap de seguretat de casinos que donar¨¤ a Jos¨¦ Luis Torrente i la seva colla de tarats i perdedors la informaci¨® necess¨¤ria per preparar un atracament que faci saltar la banca.?

Santiago ¨¦s Torrente, perqu¨¨ para l'orella al carrer per absorbir el que passa al seu voltant"

En persona Baldwin tamb¨¦ ¨¦s dur. I mana, caram si mana. Col¡¤loca el periodista per tenir ell la millor posici¨®, domina la conversa amb exactitud. Fa vuit anys Baldwin vivia una aparent contradicci¨®: despr¨¦s de ser candidat a l'Oscar amb The cooler, la seva carrera se n'anava a l'aigua per la tempesta personal que sofria amb el seu divorci de Kim Basinger i la lluita per la cust¨°dia de la seva filla Ireland. Com en altres casos, la televisi¨® va salvar l'estrella del cinema, i la s¨¨rie Rockefeller Plaza el va tornar a enlairar. Avui, amb nova esposa ¨Cde fam¨ªlia espanyola- i filla, i despr¨¦s de dues pel¡¤l¨ªcules amb Woody Allen i d'encadenar rodatges amb Cameron Crowe, Warren Beatty i la nova Misi¨®n: Imposible (que tamb¨¦ va per la cinquena entrega), Baldwin es pot permetre alguns luxes. Un d'ells ¨¦s apar¨¨ixer en un Torrente. ¡°Als Estats Units impera el que ¨¦s pol¨ªticament correcte. No hi ha gaires escletxes per defugir-ho. ?s el pa¨ªs de la vergonya: el que fem ¨¦s assenyalar els errors i fallades dels altres i demanar la seva condemna p¨²blicament. Aqu¨ª, vosaltres esbufegueu i seguiu endavant. Torrente n'¨¦s el millor exemple. Li he dit a Santiago que en la sisena faci el seu protagonista el m¨¦s corrupte possible, fins i tot que fregui la pol¨ªtica¡±. Segura li va enviar el gui¨®, a Baldwin li va fer gr¨¤cia. La Hilaria, la seva dona -que coneixia el fenomen- el va conv¨¨ncer a acceptar el repte i, despr¨¦s de veure les dues primeres pel¡¤l¨ªcules, l'actor va signar el contracte. ¡°Santiago ¨¦s Torrente, perqu¨¨ para l'orella per absorbir el carrer, el que passa al seu al voltant. Per a mi, Torrente ¨¦s racista, sexista i fidel: Espanya per sempre [diu la frase en espanyol]. T¨¦ el seu propi codi¡±.

Quan va con¨¨ixer la resta del repartiment, no va recordar els freaks de La parada de los monstruos quan cridaven all¨° d'¡®Un dels nostres, un dels nostres¡¯? ¡°Uf, quina banda. Per¨° jo confiava en Santiago. Ell sabia el que feia, tria el que encaixa i t¨¦ cura dels seus amics. Sap el que fa, i el millor, per a mi, ¨¦s que Santiago ¨¦s l'estrella¡±.

A la televisi¨® has de tocar la mateixa tecla perqu¨¨ la gent repeteixi setmanalment. ?s dif¨ªcil trobar la melodia de l'¨¨xit; i quan la trobes, repetir-la per enganxar l'audi¨¨ncia"

De pas, Baldwin va poder assaborir Espanya. ¡°La meva primera visita va ser amb el rodatge de la pel¡¤l¨ªcula. Mai abans no havia estat aqu¨ª. De jove no vaig poder¡­¡±. El seu pare va morir i Baldwin, que llavors comen?ava com a actor, va haver de tirar endavant als seus germans. ¡°Deixa'm que t'ho expliqui jo [apuja el to de veu]. Als Estats Units quan tens 15, 16 anys, els teus pares et donen diners i t'envien a fer la volta al m¨®n. Per¨° a casa meva no hi havia diners. Vaig comen?ar a estudiar dret. Despr¨¦s vaig canviar a l'actuaci¨®. Va morir el meu pare. I quan vaig tenir diners per a mi el que em faltava era temps. Aix¨ª que no vaig viatjar per Europa fins que vaig fer els 30 anys. I encara estic completant llacunes: no conec ni Berl¨ªn ni Viena. I de deb¨° que no ¨¦s per ser educat, per¨° estimo Espanya. L'adoro. Em fascina tanta hist¨°ria, paisatges, art i cultura. Madrid ¨¦s bell¨ªssima. S¨¦ que hi ha crisi, per¨° la gent t¨¦ ganes de viure, la ciutat est¨¤ neta¡­¡±. No tant. ¡°No? Si visquessis a Nova York sabries de deb¨° el que ¨¦s tenir escombraries als carrers. En resum, Espanya ¨¦s una de les pot¨¨ncies europees. A Nova York no hi ha espai per a la classe mitjana, Manhattan ¨¦s a mig cam¨ª entre un parc tem¨¤tic per a turistes i uns grans magatzems¡±.

Durant 30 anys Baldwin ha viscut a Los Angeles. ¡°Al mar? vaig vendre la casa que hi tenia¡±, cosa que l'entristeix, per¨° que significa tancar una etapa. ¡°M'encanta rodar all¨¤ perqu¨¨ ¨¦s on de deb¨° hi ha el m¨®n del cinema i hi ha recursos professionals, per¨° els impostos han ofegat Hollywood, i les pel¡¤l¨ªcules es filmen en molts altres indrets. Ara sembla que el Govern s'ha despertat una mica. A m¨¦s, l'Ireland ja ¨¦s gran, viatja sola per on vol. Ve a veure'm a Nova York¡±. Rockefeller Plaza es gravava all¨¤: ¡°La tele no t¨¦ res a veure amb el cinema. Per sort, em va arribar tard. Igual que la meva dona. Ho aprecies de manera diferent, m¨¦s intensa i madura. A la televisi¨®, que ha estat una gran oportunitat per a mi, has de tocar la mateixa tecla perqu¨¨ la gent repeteixi setmanalment. El que ¨¦s dif¨ªcil ¨¦s trobar la melodia de l'¨¨xit, i una vegada que la trobes, repetir-la per enganxar l'audi¨¨ncia. El cinema ¨¦s una altra cosa, hi ha molt m¨¦s risc, perqu¨¨, qui sap si agradar¨¤ quan s'estrena una pel¡¤l¨ªcula? De vegades passen anys des que inicies un projecte fins que arriba a la pantalla. I cada creador ¨¦s diferent. Cameron [Crowe] est¨¤ obert a idees, a tota mena d'iniciatives, que millorin la seva obra. Una cosa similar al jazz. Warren Beatty, com Martin Scorsese o Woody, t¨¦ clar¨ªssim el que vol: s'ho pot permetre i l'hi respecto, perqu¨¨ ¨¦s un savi veter¨¤, una autoritat en el m¨®n del cinema¡±.

Als EUA impera el que ¨¦s pol¨ªticament correcte. No es pot defugir¡±

Abans d'acabar, Baldwin retorna al que actualment m¨¦s li importa: la seva fam¨ªlia. ¡°Si em donessis 25 milions de d¨°lars, fins i tot menys, a canvi que no torn¨¦s a treballar, te'ls agafaria. I me n'aniria a casa amb la Hilaria y la Carmen [la seva filla]. Faria alguna pel¡¤l¨ªcula indie, no gaire m¨¦s, sempre que fos a Nova York. La Hilaria sap viure feli? amb el que hi hagi. I tamb¨¦ sap que els diners arreglen uns problemes, per¨° en d¨®na uns altres [fa grans riallades]. No em vull perdre ni un minut de la meva fam¨ªlia. Ahir ella va anar a sopar amb uns amics, i noi, la vaig trobar a faltar¡±.