En els l¨ªmits de la ficci¨®

Potser fill de l'impacte que li va causar de petit la complexitat del capit¨¤ Nemo de les 20.000 lleg¨¹es de viatge submar¨ª ¡ª¡°s¨®n amb prou feines retalls de la seva vida entrevistos, no saps res d'ell i aix¨ª i tot s'engrandeix a cada p¨¤gina¡±¡ª va n¨¦ixer l'inter¨¨s d'Antonio Mu?oz Molina per l'assass¨ª de Martin Luther King, que protagonitza la seva ¨²ltima novel¡¤la Como la sombra que se va, que apareixer¨¤ al novembre (Seix Barral). ¡°Se sap tant d'ell per l'obertura d'arxius de l'FBI o els de la policia de Phoenix com no se'n sap res: per qu¨¨ ho va fer, les connexions si n'hi va haver...¡±, recita l'escriptor a Barcelona, poc abans de rebre aquest dijous el premi Liber a l'autor hispanoameric¨¤ m¨¦s destacat, en una gala en qu¨¨ tamb¨¦ va ser homenatjat, entre altres, el president del grup Planeta, Jos¨¦ Manuel Lara.

¡°?s la fascinaci¨® per la identitat, qu¨¨ hi ha darrere d'un rostre, com s¨®n els altres d'un m¨®n tan allunyat de tu i aix¨° afegit a la pura fascinaci¨® de descobrir i comptar amb la textura del que ¨¦s real¡±, reflexiona l'acad¨¨mic sobre el seu llibre, que des del lluny¨¤ Beatus ille (1986) ha evolucionat la seva narrativa des de la novel¡¤l¨ªstica m¨¦s cl¨¤ssica a una de m¨¦s generosa en la barreja de g¨¨neres: confessions personals, indagacions hist¨°riques (Sefarad, del 2001); diaris de viatges (Finestres de Manhattan, del 2004)... El clic t¨¦ nom i data: ¡°El canvi va comen?ar amb Bruce Chatwin, a qui em vaig apropar el 1989: va ser molt important per a mi; la primera vegada que vaig llegir A la Patag¨°nia, em vaig dir: 'I aix¨°, qu¨¨ ¨¦s?'; tamb¨¦ em va passar amb Peter Handke i despr¨¦s amb A la recerca del temps perdut, que portava amb mi d'abans per¨° del que vaig trigar a aprendre ser influ?t per la seva llibertat liter¨¤ria¡±.

Les paraules no s¨®n gratu?tes, poden enverinar, i a bastants intel¡¤lectuals d'aqu¨ª els agrada tirar llenya al foc

Parla Mu?oz Molina d'aquestes novel¡¤les (a les quals afegeix Moby Dick i El Quixot), com de les que ¡°rebenten per dins¡± i que aquesta barreja la va comen?ar a experimentar a El jinete polaco i, sobretot, en la que creu injustament ¡°llegida per¨° incompresa¡± Ardor guerrero (1995): ¡°Estava explorant la senar-fiction, fins on es podien explicar fets sense acudir a la ficci¨® i llavors van dir que si estava en decad¨¨ncia i que havia triat no escriure novel¡¤les¡±. Incomprensi¨® que, creu, ha durat massa en les lletres espanyoles: ¡°La idea del rigor dels fets ha costat i costa que entri en la narrativa espanyola; en la no-ficci¨® no ets lliure, tens un contracte amb el lector: aqu¨ª no esmento, no puc, perqu¨¨ hi ha informacions fefaents que no poden faltar¡±.

Aquest rigor que reclama tamb¨¦ est¨¤ absent entre els intel¡¤lectuals que es dirigeixen, en aquests temps convulsos, a la ciutadania. ¡°El debat p¨²blic ¨¦s pobre i binari a Espanya perqu¨¨ est¨¤ excessivament marcat per la pol¨ªtica; hi ha molta autoindulg¨¨ncia entre els intel¡¤lectuals, que defensen fr¨ªvolament coses que saben que pagaran uns altres. Les paraules no s¨®n gratu?tes, poden enverinar, i a bastants intel¡¤lectuals d'aqu¨ª els agrada tirar llenya al foc; el debat p¨²blic no es correspon amb les millors virtuts de la nostra societat".

Em nego vigorosament a estar dominat pel nacionalisme, sigui del signe que sigui

Mu?oz Molina est¨¤ conven?ut que ¡°la vida de la gent comuna, el que t¨¦ de racional i temperat, no es reflecteix en la vida pol¨ªtica¡±, que aquesta classe pol¨ªtica espanyola no es correspon amb la societat. Ho ha demostrat Ruiz Gallard¨®n amb la llei de l'avortament i, sens dubte, la m¨²tua totxesa de Mas i Rajoy. ¡°Em nego vigorosament a estar dominat pel nacionalisme, sigui del signe que sigui. Els antifranquistes de la meva generaci¨® portaven la causa de Catalunya entre les seves reivindicacions; ho segueixo defensant avui perqu¨¨ ¨¦s la realitat per¨° hem de saber trobar formes de conviv¨¨ncia col¡¤lectiva: som siamesos i estem condemnats a aix¨°¡±.

El del Liber ¨¦s el seu 18¨¨ guard¨®, precedit pel Pr¨ªncep d'Ast¨²ries de les Lletres 2013. Immune ja? ¡°No, els agraeixo per¨° ho oblido; em reconforten en un treball insegur, per¨° m'agrada el proc¨¦s monacal de retallar i reescriure una p¨¤gina en solitud¡±, diu qui creu que ¨¦s, com a persona i com a escriptor, ¡°fruit del tr¨¤nsit d'un pa¨ªs i d'una generaci¨® d'un m¨®n rural a un altre d'urb¨¤¡±, i que conserva en aquest trajecte vital des dels temps de la humil golfa de lloguer d'?beda on va n¨¦ixer el 1956 ¡°la vocaci¨® explorat¨°ria d'aquell nen que vaig ser¡±.