Les cooperatives de consum s¡¯estenen i nom¨¦s a Barcelona n¡¯hi ha 150

Per menjar aliments ecol¨°gics, per salut, per respecte al medi ambient, per paladar, per evitar els circuits cl¨¤ssics del model capitalista, per donar suport al territori i els seus pagesos... Per alguna o per totes aquestes raons, les cooperatives de consum, ¡ªagrupacions de fam¨ªlies o consumidors que compren directament als productors de proximitat de fruita, verdura, carn, pa o qualsevol altre aliment i s'autogestionen¡ª estan experimentant un gran creixement en els ¨²ltims anys. Constitu?des formalment com a cooperatives o com a grups de consum que tenen com a paraigua legal una associaci¨®, nom¨¦s a Barcelona ja n'hi ha unes 150. Si expliquem que cada grup el? formen una mitjana de 30 ¡°unitats familiars¡± de quatre membres, el resultat ¨¦s que a la capital hi ha 18.000 persones que s'alimenten al marge del circuit cl¨¤ssic, en el qual intervenen Mercabarna o les grans cadenes de supermercats.

Les xifres ¡ªsense dades oficials¡ª han aflorat aquest cap de setmana durant les jornades Llaurant Barcelona, organitzades per la revista Sobiran¨ªa Alimentaria. Les sessions han analitzat la comercialitzaci¨® d'aliments a la capital catalana amb experts, representants dels mercats municipals, Mercabarna (on nom¨¦s el 15% dels productes s¨®n de Catalunya), el comer? detallista, pagesos i els dos costats dels grups de consum: productors i consumidors.

El coordinador de Sobiran¨ªa Alimentaria, Gustavo Duch, situa l'auge del fenomen ¡°en un marc ideol¨°gic de transformaci¨® de la societat que, per una o altra sensibilitat, busca espais apartats del model capitalista¡±. El pag¨¨s Toni Jarque, del col¡¤lectiu La Paca ¡ªbasat en l'acord entre 120 fam¨ªlies i dues explotacions agr¨¤ries¡ª, va ser molt clar: ¡°No ¨¦s el mateix menjar que alimentar-se, quan el menjar esdev¨¦ mercaderia apareixen aberracions l¨°giques com el fet que una poma estigui sis mesos en una nevera enfront de la producci¨® local i de temporada¡±.

No hi va faltar l'autocr¨ªtica dels pagesos, que van recon¨¨ixer que durant anys van produir m¨¦s i m¨¦s sense tenir en compte quina quantitat vendrien i creant excedents que desplomaven preus. Josep Maria Coll, d'Uni¨® de Pagesos, va demanar una pol¨ªtica agr¨¤ria ¡°que faci passos enrere per fomentar una agricultura que vetlli per la sobirania aliment¨¤ria de la gent que viu al territori¡±. Les cooperatives, va considerar, ¡°no s¨®n la soluci¨® total per al sector agrari, per¨° s¨ª que seran la salvaci¨® per a alguns¡±.