Octubre at¨°mic

Octubre ha tornat al calendari amb tota la seva c¨¤rrega d¡¯¨¨pica. El desencadenament de la gran batalla juridicolegal sobre la consulta del 9-N no nom¨¦s ha posat a prova la pulcritud democr¨¤tica i la intel¡¤lig¨¨ncia pol¨ªtica dels dos poders enfrontats (Govern central i Generalitat), sin¨® tamb¨¦ la solv¨¨ncia i la utilitat social d'un altre poder no menys exposat al judici p¨²blic: els mitjans de comunicaci¨®.

La tempesta medi¨¤tica s'ha encrespat coincidint amb el cl¨ªmax del debat pol¨ªtic i social fins a confondre¡¯s en la baralla. L¡¯"ast¨²cia" exhibida per Artur Mas per portar al l¨ªmit la seva aposta pol¨ªtica desafia definitivament la capacitat d'assimilaci¨® i d¡¯interpretaci¨® dels observadors, com s'ha vist una vegada m¨¦s amb la ins¨°lita nova campanya alternativa engegada pel Govern el darrer cap de setmana. ¡°Res no ¨¦s f¨¤cil, per¨° caldria anar buscant sortides al laberint¡±, aconsella gaireb¨¦ de puntetes M¨¤rius Carol a La Vanguardia.

El tens crescendo ha revifat l'espiral de bel¡¤liger¨¤ncia de les grans escuderies privades i p¨²bliques que competeixen en la gran cursa de l'opini¨® p¨²blica. En set dies de vertigen, des de la lit¨²rgica convocat¨°ria de la consulta feta per Mas fins a la no menys teatral cimera sobiranista al Palau de la Generalitat per ratificar la cita a les urnes, l'especulaci¨® i les proclames arrasen en l'espai comunicacional.

El virus s'est¨¦n des de la premsa tradicional fins als mitjans digitals i audiovisuals, amb especial virul¨¨ncia a les tert¨²lies i a l'hidra de les xarxes socials. Twitter crema.

El segrest de la informaci¨® per les consignes, la den¨²ncia i la imprecaci¨® s'intensifica tamb¨¦ a les portades i titulars dels mitjans m¨¦s activistes en contra i a favor del proc¨¦s. En aquest camp, la batalla de l'opini¨® ja es dirimeix sense embuts entre la crida a la desobedi¨¨ncia civil, d'una banda, i a la inhabilitaci¨® de Mas o la intervenci¨® de l'autonomia, de l'altra.

Setembre es va acomiadar amb gran estr¨¨pit arran de la fulminant suspensi¨® de la consulta pel Tribunal Constitucional, poc despr¨¦s de la no menys fulgurant impugnaci¨® del Govern Rajoy. "A les vuit del vespre va sonar el clar¨ª, el toc de trompeta que tothom donava per fet, amb aquesta vella i p¨¨tria seguretat hisp¨¤nica en el desplegament, inapel¡¤lable, dels reglaments", escrivia Enric Juliana al diari del Grup God¨® amb prosa capitalina l¡¯endem¨¤ del trepidant dilluns dia 29.

"La convocat¨°ria catalana ha estat declarada rotundament il¡¤legal abans que l'¨°rgan competent s'expressi literalment en aquest sentit. Espanya funciona aix¨ª ", va sentenciar el cronista, promotor de la premonit¨°ria figura del catal¨¤ emprenyat i que ara anticipa el Partit del President. Un artefacte unitari que succeiria la vella CDC del defenestrat Jordi Pujol, destinat a ocupar el solar posterior al 9-N en una mena de reedici¨® de la Solidaritat Catalana de Prat de la Riba.

Posats a fer prospectiva, Luis Garicano ha utilitzat la c¨¨lebre met¨¤fora dels "cignes negres" de l¡¯assagista Nassim Nicholas Taleb, per alertar del risc de l'impensable: una declaraci¨® unilateral d'independ¨¨ncia a curt termini. El catedr¨¤tic d'Economia i Estrat¨¨gia de la London School of Economics exhorta Rajoy a oferir una via de sortida a Artur Mas abans que sigui massa tard per a tot. "El PSOE i el PP han de pactar conjuntament [un nou marc estatutari] amb CiU, que inclogui la necess¨¤ria reforma constitucional, per a la qual cosa ara tenen els dos ter?os que calen, cosa que potser no passar¨¤ despr¨¦s del 2015", adverteix a El Mundo.

Vista la complexitat de l'escena i l'¨²ltima radiografia de la intenci¨® de vot del CEO, que d¨®na el poder a ERC, cal citar la frase del Nobel de f¨ªsica dan¨¨s Niels Henrik David Bohr, que va contribuir a desxifrar misteris fins i tot m¨¦s insondables que la pol¨ªtica catalana, com l'estructura de l¡¯¨¤tom: ¡°Fer prediccions ¨¦s molt dif¨ªcil, especialment quan es tracta del futur¡±. Ves per on, Bohr va n¨¦ixer un 7 d'octubre, el del 1885.