Per contribuir al di¨¤leg

Avui fa 32 anys, en un acte similar a aquest ¨Ctot i que llavors vam gaudir de la pres¨¨ncia del president de la Generalitat¨C, EL PA?S llan?ava l'edici¨® catalana. Aquell era el primer esfor? del nostre diari per singularitzar-se com un ¨°rgan amb cobertura a tot l'Estat capa? de recon¨¨ixer la singularitat expl¨ªcita del principat en la seva construcci¨®. Mesos enrere, Jes¨²s Polanco i jo hav¨ªem visitat Jordi Pujol al palau de la pla?a de Sant Jaume per anunciar-li el nostre prop¨°sit, que inicialment va ser rebut amb alguna retic¨¨ncia pel nostre interlocutor. Per¨°, fos quina fos aquesta retic¨¨ncia, la veritat ¨¦s que va acudir a l'acte inaugural i ens va acompanyar en el sempre dif¨ªcil part de posar un diari al carrer.

Moltes vegades m'he vist obligat a recordar que els diaris, tal com han arribat als nostres dies ¨Cem refereixo als diaris de qualitat, referents del di¨¤leg pol¨ªtic i intel¡¤lectual en una comunitat¨C, formen part del sistema de la democr¨¤cia representativa. Per¨° aix¨° no vol dir que s'integrin en el seu?aparell pol¨ªtic, ja que la seva influ¨¨ncia s'exerceix des de la societat civil. Un diari com EL?PA?S ¨¦s per descomptat una instituci¨®, i no t¨¦ res d'estrany que es vegi cortejat pels poders p¨²blics, en la casta dels quals, per utilitzar una paraula de moda, es veu incrustat d'una manera o d'una altra. Per¨°, a m¨¦s d'una instituci¨®, un diari ¨¦s sobretot un diari. La seva missi¨® fonamental consisteix a publicar la veritat de les coses, moltes vegades contra els interessos del poder, que en massa ocasions ni coincideixen ni serveixen a la voluntat i els desitjos dels ciutadans. Em permetreu per aix¨° que les meves paraules avui emmalalteixin de la correcci¨® pol¨ªtica que solen demandar aquests actes sense que per aix¨° desmereixi gens ni mica la meva immensa gratitud cap a les autoritats aqu¨ª presents, la pres¨¨ncia de les quals aqu¨ª emfatitza, d'altra banda, les abs¨¨ncies.

L'edici¨® d'EL PA?S a Catalunya, des d'avui catalanoparlant al cent per cent, es va justificar no tan sols per motius comercials i empresarials, sin¨® que responia al projecte c¨ªvic que va donar a llum el diari, inexcusablement unit des dels seus or¨ªgens a la construcci¨® de la democr¨¤cia a Espanya, a la integraci¨® del nostre pa¨ªs a Europa i a l'estrenyiment de lla?os amb l'Am¨¨rica Llatina. Vol¨ªem, i volem fer, un diari global i un diari total. Global perqu¨¨ la llengua principal en la qual ens expressem la parlen en 23 pa?sos m¨¦s de cinc-cents milions de persones, i total perqu¨¨ aspirem a aconseguir que els nostres lectors es considerin, amb la sola lectura d'EL PA?S, prou informats dels temes de la pol¨ªtica, l'economia, la ci¨¨ncia, la cultura i la societat, que els interessen. Desitgem que obtinguin gr¨¤cies a nosaltres una informaci¨® rigorosa i una opini¨® fiable, amb punts de vista diferents i alhora contradictoris, que els permetin exercir el seu propi judici, per¨° tamb¨¦ amb una orientaci¨® editorial coherent que respon a les senyals d'identitat del mateix diari i de l'empresa que el sustenta.

Continuem aspirant al reconeixement t¨¤cit de la bicapitalitat efectiva entre Barcelona i Madrid

Des de molt aviat, i en l¨ªnia amb els anhels socials que es van expressar al comen?ament de la Transici¨®, vam tenir l'aspiraci¨® que el sistema pol¨ªtic espanyol inclogu¨¦s el reconeixement de les peculiaritats hist¨°riques, ling¨¹¨ªstiques i estructurals dels territoris de la pen¨ªnsula Ib¨¨rica que en el seu conjunt han contribu?t a la construcci¨® d'Espanya com a Estat durant 500 anys. L'edici¨® de Barcelona va suposar en el nostre cas el reconeixement de la singularitat catalana en el conjunt de l'Estat, equiparable culturalment a la d'altres autonomies i regions, per¨° absolutament ¨²nica si es considera el seu pes espec¨ªfic en l'economia, la cultura i l'exercici del poder pol¨ªtic. Aspir¨¤vem llavors, i ens agradaria poder continuar fent-ho ara, a un reconeixement t¨¤cit de la bicapitalitat efectiva que de fet s'havia instaurat al nostre pa¨ªs entre Barcelona i Madrid. I tamb¨¦ vol¨ªem, i encara?ho volem, representar una veu liberal i progressista en el si d'aquesta societat, negada en gran mesura la seva opini¨® p¨²blica per l'oficialisme, el clientelisme i el conservadorisme. En definitiva, vol¨ªem i volem treballar conjuntament amb aquells col¡¤legues nostres catalans que continuen creient que l'afirmaci¨® de Catalunya com a naci¨® no es correspon necess¨¤riament amb l'articulaci¨® d'una burocr¨¤cia estatal, que l'internacionalisme segueix sent una cultura de pau davant dels conflictes i els desordres que han ofert els nacionalismes en la hist¨°ria europea, i que la manipulaci¨® populista del sentiment ciutad¨¤ acaba inexorablement en la frustraci¨® i en la malenconia.

Catalunya viu avui jornades atribolades en les quals la intervenci¨® o l'abstenci¨® dels poders p¨²blics, segons els casos, no han aconseguit sin¨® tensar les consci¨¨ncies i emp¨¨nyer-les al carrer. La inoper¨¤ncia de les institucions a l'hora de fomentar un di¨¤leg real (al qual tots s'apunten per¨° ning¨² exerceix) demanda la creaci¨® de plataformes i tribunes de la societat civil en les quals puguin expressar-se amb la vehem¨¨ncia i el respecte necessaris les demandes que en sorgeixen i davant les quals els governants d'avui semblen m¨¦s disposats a aixecar barreres que a establir ponts. En la mesura de les nostres forces ens oferim per fer-ho, sabent que aquest ha de ser un esfor? de molts, perllongat i obstinat si no vol ser est¨¨ril.

L'atzar, o potser la necessitat, ha volgut que es commemori avui tamb¨¦ el 80¨¨ aniversari de la breu revoluci¨® que va portar el president Companys a declarar la independ¨¨ncia de l'Estat catal¨¤ de la Rep¨²blica federal espanyola. La mem¨°ria hist¨°rica d'aquells tr¨¤gics successos, que van acabar amb la suspensi¨® de l'Estatut d'Autonomia i van constituir en certa mesura el pr¨°leg a la Guerra Civil, ens hauria de servir si m¨¦s no de recordatori que el compliment de les normes i el respecte a la llei s¨®n la base indispensable de qualsevol democr¨¤cia. Per¨° ¨¦s igualment necessari que aquestes normes, comen?ant per la llei de lleis, la Constituci¨®, siguin un reflex fidel?dels anhels socials que miren d'orientar i organitzar.

La millor manera de defensar la Constituci¨®, m¡¯atreviria a dir que l¡¯¨²nica, ¨¦s reformar-la

Ja que parlem de commemoracions, potser no ¨¦s sobrer recordar que tamb¨¦ fa molt poc, l'agost passat, vam poder rememorar la mort en duel de Ferdinand Lasalle, representant alemany del socialisme primerenc, que va llegar per a la hist¨°ria de la pol¨ªtica una frase digna de ser tinguda en compte. ¡°Els problemes constitucionals¡±, deia Lasalle, ¡°no s¨®n prim¨¤riament problemes de dret sin¨® de poder, ja que la veritable Constituci¨® d'un pa¨ªs nom¨¦s resideix en els factors reals i efectius de poder que regeixen?en aquest pa¨ªs¡±. Per concloure: ¡°Les Constitucions escrites no tenen valor ni s¨®n duradores m¨¦s que quan donen expressi¨® fidel als factors de poder imperants en la realitat social¡±. Ja he dit en diverses ocasions que Catalunya no t¨¦ poder pol¨ªtic per separar-se unilateralment d'Espanya. Per¨° que no tingui poder per ser independent no vol dir que no tingui cap poder. Cal que es reconegui institucionalment si es volen evitar mals majors.

Quan avui es parla de defensar la Constituci¨®, que ha estat probablement vulnerada per algunes disposicions del Govern, s'oblida que la millor manera de fer-ho, m'atreviria a dir que l'¨²nica, ¨¦s reformar-la. Davant de l'immobilisme i l'af¨¤sia de governants i l¨ªders pol¨ªtics, ¨¦s l'esperit reformista de la Transici¨® el que hem de recuperar si volem que el r¨¨gim pol¨ªtic de la nostra democr¨¤cia pervisqui durant quatre d¨¨cades m¨¦s sense necessitat de posar-nos a inventar-ho tot de nou. Una reforma que torna a necessitar abordar-se des del di¨¤leg i el pacte, ja que, per cert, el pactisme ¨¦s una figura pol¨ªtica extraordin¨¤riament rellevant en la hist¨°ria pol¨ªtica de Catalunya.

En aquest sentit encara ¨¦s m¨¦s d'agrair la pres¨¨ncia de les autoritats estatals i auton¨°miques i dels diversos l¨ªders pol¨ªtics que ens acompanyen. Espero i desitjo que sigui un s¨ªmbol de la disposici¨® al di¨¤leg que reclamem. Som aqu¨ª per contribuir al di¨¤leg, en els dos idiomes d'aquesta comunitat, catal¨¤ i castell¨¤, fidels al designi de Salvador Espriu quan demana a Sepharad: ¡°Fes que siguin segurs els ponts del dial¨¨g?/?i mira de comprendre i estimar?/ les raons i les parles diverses dels teus fills?/?¡­ Que Sepharad visqui eternament?/?en l¡¯ordre i en la pau, en el treball,?/?en la dif¨ªcil i merescuda / llibertat¡±.

Discurs pronunciat ahir a Barcelona amb motiu de la presentaci¨® de l'edici¨® a la web d'EL PA?S en catal¨¤.