L¡¯FMI col¡¤loca Espanya al capdavant del creixement europeu el 2015

Un pa¨ªs que t¨¦ el 25% de la poblaci¨® activa aturada, amb un deute p¨²blic que s'apropa perillosament al 100% del PIB, i que no disposa de cap alternativa a la construcci¨® per cr¨¦ixer amb for?a ¨¦s el que ha donat l'¨²nica sorpresa positiva en les previsions econ¨°miques per a la zona euro. Espanya, que fa un parell d'anys era una ferma candidata al rescat, ¨¦s l'¨²nica economia europea que ha vist com milloraven les seves expectatives de creixement respecte al pron¨°stic del juliol en l'informe de perspectives globals presentat avui pel Fons Monetari Internacional (FMI).

L'assemblea anual de l'FMI ha arrencat aquest dimarts a Washington carregada de p¨¤gines, fulls de c¨¤lcul i discursos mesurats al mil¡¤l¨ªmetre per configurar un panorama ple d'incertesa. Els experts que assessoren el Fons, menys mesurats, veuen molts m¨¦s riscos que fa un semestre. N¨²vols, incertesa i llegats, aquestes s¨®n, de fet, les tres paraules que l'organisme internacional ha escollit per titular l'informe d'aquesta tardor, per¨° a Espa?a el panorama apareix amb m¨¦s clarianes. El PIB creixer¨¤ un 1,3% aquest any i un 1,7% el 2015, cosa que, en tots dos casos, suposa una millora d'una d¨¨cima respecte al que s'havia calculat el juliol passat. L'any vinent, segons les seves estimacions, cap m¨¦s gran economia europea avan?ar¨¤ a aquest ritme.

¡°El creixement a Espanya s'ha mantingut, amb el suport tant de la demanda externa com d'un augment del consum dom¨¨stic, la qual cosa reflecteix una millora de les condicions financeres i un increment de la confian?a¡±, assenyala l'informe. El pa¨ªs ja ha completat els seus primers 12 mesos en creixement i, si en la primera part la reactivaci¨® va ser gr¨¤cies principalment a les exportacions, en la segona el consum ha refor?at el seu paper gr¨¤cies a la creaci¨® d'ocupaci¨®. El Govern espanyol ha arribat a pronosticar recentment que el 2015 es crearan 348.200 llocs de treball i la taxa d'atur baixar¨¤ del 24%, mentre que els t¨¨cnics del Fons tamb¨¦ preveuen una desocupaci¨® del 23,5%, tres d¨¨cimes menys que el previst al juliol; davant del 24,6% del 2014 i el 26% amb el qual es va acabar el 2013. Cal fixar-se en els n¨²meros del rescat a Gr¨¨cia, que acumula set anys en recessi¨®, per trobar una dada -nom¨¦s una mica- pitjor, del 23,8%.

Tot i aix¨°, des de fa just un any, cada nova revisi¨® dels pron¨°stics del Fons es produeix a l'al?a per a la quarta economia de la zona euro, despr¨¦s d'una complicada travessia de dues recessions, diverses reformes i un dif¨ªcil proc¨¦s de devaluaci¨® interna. Els sobresalts a la zona euro s¨®n tants que l'economia espanyola ha passat de ser al centre de la diana a rebre continus afalacs dels grans organismes internacionals. Aix¨° ¨²ltim va portar el mes passat el primer ministre itali¨¤, Mateo Renzi, a etzibar: ¡°Em v¨¦nen ganes de riure quan sento dir que el nostre model ha de ser Espanya. Valoro el pa¨ªs i el seu president, per¨° quan em diuen que el nostre model ha de ser el d'un pa¨ªs que t¨¦ el doble d'atur que el nostre em preocupo¡±.

Sota creixement potencial

La recuperaci¨® s'ha vist castigada en els ¨²ltims mesos per la frenada europea, tal com ha adm¨¨s el mateix Govern espanyol, per¨° el ritme de creixement es pot recuperar d'ara endavant si la situaci¨® no empitjora entre els pa?sos ve?ns, que s¨®n els principals clients de la marca Espanya. El principal risc pot, a mitj¨¤ termini, trobar-se dins de les seves fronteres i t¨¦ a veure amb la seva pr¨°pia naturalesa: el seu baix nivell de creixement potencial, que ¨¦s el vigor que mostra una economia amb una pol¨ªtica econ¨°mica neutral, i que ¨¦s un problema per a la resta de la UE. El Fons va advertir l'estiu passat, entre floreta i floreta a les seves reformes, que aquest podria ser ¡°nom¨¦s de l'1% a mitj¨¤ termini¡±. ?s el llegat d'una etapa d'expansi¨® basada en la baixa productivitat. A m¨¦s, el cr¨¨dit continua sent m¨¦s car per a les empreses espanyoles que per als seus rivals de la zona euro.

La maquin¨¤ria econ¨°mica encara no pot permetre's baixar de revolucions per recuperar els quatre milions de llocs de treball destru?ts i recuperar el nivell de riquesa previ a la crisi. Per evitar-ho, el Fons ha defensat un pas m¨¦s en la reforma laboral, m¨¦s mesures per facilitar la reestructuraci¨® de deutes privats i, encara que ha rebut b¨¦ la majoria dels canvis tributaris, creu que el Govern espanyol hauria de millorar els ingressos per IVA, un impost que l'Executiu s'ha negat a tocar. La pressi¨® per continuar amb les reformes tamb¨¦ ha vingut de l'Organitzaci¨® per a la Cooperaci¨® i el Desenvolupament Econ¨°mic (OCDE). El seu secretari general, ?ngel Gurr¨ªa, va assenyalar amb ironia: ¡°Les reformes no s'acaben mai, cal reformar les reformes¡±.

Per¨° Espanya no t¨¦ a la seva agenda canvis importants, m¨¦s enll¨¤ d'una nova llei per liberalitzar serveis professionals que despr¨¦s de molts retards estava prevista per a aquest estiu, per¨° encara s'ha d'aprovar. En ple clima preelectoral, per¨° tamb¨¦ amb un proc¨¦s d'ajust dif¨ªcil a l'esquena, l'economia espanyola creua els dits perqu¨¨ els n¨²vols ve?ns no traspassin les seves fronteres i pugui continuar aquesta lenta i pesada digesti¨® de la seva gran bombolla i l'esclat posterior.