Creix l¡¯alarma per l¡¯estancament i la baixa inflaci¨® de la zona euro

Quan s'acabin les bales, Europa s'haur¨¤ de saltar les seves normes. El Fons?Monetari Internacional (FMI) ha introdu?t aquest av¨ªs en l'informe de perspectives econ¨°miques mundials per a la zona euro, una bona mostra que la preocupaci¨® per la marxa de l'economia i la baixa inflaci¨® ha crescut en el si de la instituci¨® amb seu a Washington. La recuperaci¨® era fr¨¤gil des del principi i ha acabat aturant-se en sec, encara que els ajustos dels comptes p¨²blics s'hagin suavitzat i el Banc?Central Europeu (BCE) tingui els tipus d'inter¨¨s pr¨¤cticament a zero, i ja ha anunciat artilleria pesant per animar el cr¨¨dit i l'activitat.

El Fons ha retallat les previsions de creixement del club de l'euro en tres d¨¨cimes per a aquest any respecte al que calculava al juliol, fins a quedar-se en el 0,8%, i en dues d¨¨cimes m¨¦s les del 2015, fins a l'1,3%. No es pot esperar gaire m¨¦s quan la locomotora perd gas: Alemanya creixer¨¤ un 1,4% aquest any, segons l'FMI, i aix¨° suposa una forta correcci¨® a la baixa, de mig punt, comparat amb el que s'esperava al juliol. I per a l'any que ve s'estima un 1,3%, tres d¨¨cimes menys que llavors.

¡°Si els riscos de deflaci¨® es materialitzen i les opcions de pol¨ªtica monet¨¤ria s'han esgotat, potser caldr¨¤ utilitzar les cl¨¤usules de fuga en el marc fiscal¡±, adverteix l'informe del Fons, que ha comen?at l'assemblea anual maleint un creixement decebedor ¨C¡°mediocre¡±, com el va qualificar la directora gerent, Christine Lagarde-. Els ¨²ltims mesos han estat m¨¦s febles del que esper¨¤vem als EUA, el Jap¨®, l'eurozona i diverses de les grans pot¨¨ncies emergents, com el Brasil, que est¨¤ en recessi¨®. I el creixement mundial s'ha rebaixat una d¨¨cima per a aquest any, fins al 3,3%, i dues per al 2015, fins al 3,8%.

Les previsions per a Alemanya s'han contret mig punt per al 2014

I aquesta contracci¨® ni tan sols ha experimentat tot el mal que podrien fer-li els conflictes oberts a Europa i l'Orient Mitj¨¤. ¡°De moment, els efectes de la crisi ucra?nesa no s'ha est¨¨s m¨¦s enll¨¤ dels pa?sos afectats i els seus ve?ns immediats¡±, va assenyalar l'economista en cap per al Fons, el franc¨¨s Olivier Blanchard, de la mateixa manera que el preu del petroli no s'ha disparat malgrat les turbul¨¨ncies, per¨° ¡°aix¨° podria canviar en el futur¡±.

El deteriorament econ¨°mic ha fet que el Fons alert¨¦s sobre una retirada ¡°prematura¡± de les condicions monet¨¤ries, un missatge ambigu per¨° dirigit clarament a la Reserva Federal (Fed) nord-americana, que ja ha comen?at la fase de replegament. I tamb¨¦ a tornar a apuntar cap a Frankfort.

L'organisme que dirigeix Lagarde va defensar primer un proc¨¦s m¨¦s lent perqu¨¨ els pa?sos amb desequilibris pressupostaris ajustessin els seus comptes, de manera que l'austeritat no llastr¨¦s tant el creixement i pos¨¦s en perill la recuperaci¨®. Europa, empesa per diversos dels seus socis m¨¦s afectats, ho va acabar fent. L'FMI va pressionar el BCE, el m¨¦s conservador dels grans bancs centrals, perqu¨¨ reforc¨¦s els seus est¨ªmuls, i l'organisme de Frankfort, que ha engegat noves subhastes de cr¨¨dit barat, tamb¨¦ comen?a aquest mes a comprar actius privats i s'acosta a les adquisicions massives de t¨ªtols tant privades com p¨²bliques, en la que seria la seva acci¨® m¨¦s important en la hist¨°ria del banc.

El BCE hauria d'estar disposat a comprar actius de deute p¨²blic

I Europa continua estancada. ¡°Les perspectives d'inflaci¨® continuen a la baixa, el BCE hauria d'estar disposat a fer m¨¦s coses, incloent-hi les compres dels actius p¨²blics¡±, apunta l'FMI, repetint un tipus de pressi¨® que en el passat ja havia molestat el banc central.

El Fons redobla les alertes amb el risc de deflaci¨®, una caiguda generalitzada i persistent dels preus que acaba bloquejant el consum i les inversions, davant l'expectativa de depreciaci¨®, i enverina encara m¨¦s la crisi, entre altres problemes. El perill d'aquest fenomen -que des de Brussel¡¤les i el BCE sempre es rebaixa- ¨¦s d'un 30%, segons l'FMI. I Espanya, que fa tres mesos que t¨¦ els preus en negatiu, es torna a col¡¤locar al capdavant, nom¨¦s per darrere de Gr¨¨cia, amb ¡°risc elevat¡± d'experimentar aquest fenomen. Encara que la inflaci¨® s'acceleri a mesura que millora l'activitat, el Fons creu que l'IPC europeu quedar¨¤ per sota de l'objectiu europeu, que ¨¦s a prop per¨° per sota del 2%. A l'agost estava en el 0,3%.

Existeix el risc que l'economia europea s'aturi, la demanda es deteriori m¨¦s i llavors aquesta baixa inflaci¨® es converteixi en pura deflaci¨®. ¡°No ¨¦s el nostre escenari base perqu¨¨ creiem que els fonaments de l'economia europea estan millorant lentament. Per¨° si pass¨¦s una cosa aix¨ª, seria un esdeveniment enorme per al m¨®n¡±, adverteix Blanchard.

M¨¦s inversions

En aquesta l¨ªnia, l'FMI m¨¦s keynesi¨¤?ha tornat a demanar a Alemanya que empenyi el carro i que potenci? les seves inversions en infraestructures per reanimar la seva economia i tamb¨¦ alimentar la dels seus socis de l'euro. El pa¨ªs, amb uns comptes p¨²blics sanejats, podria fer-ho ¡°sense incomplir les seves normes fiscals¡±, recalca l'FMI, que, a m¨¦s, avisa: ¡°Grans sorpreses negatives de creixement a la zona euro no haurien d'activar nous esfor?os de consolidaci¨®, ja que serien contraproduents¡±.

En conjunt, l'FMI demana inversions als pa?sos ¡°creditors¡±, com Alemanya, i reformes als ¡°deutors¡±, com Espanya o It¨¤lia. Tamb¨¦ Brussel¡¤les, l'OCDE o el BCE ha demanat m¨¦s inversions als pa?sos amb capacitat fiscal. Per¨° Berl¨ªn ha fet el sord a una cosa que tamb¨¦ demanen economistes del seu propi pa¨ªs despr¨¦s de m¨¦s d'una d¨¨cada invertint per sota de la mitjana europea al¡¤legant que no far¨¤ res que elevi el seu deute.

El llanguiment de les economies avan?ades preocupa el Fons. En l'informe ha dut a terme un simulacre del que passaria si els pa?sos m¨¦s desenvolupats entressin en una fase d'estancament: baixos creixement de la inversi¨® (0,5% per a l'eurozona i el Jap¨® i 1% per als EUA) i un estalvi privat que puja dues d¨¨cimes en relaci¨® amb el PIB, entre altres variables. Segons l'FMI, el creixement de les economies avan?ades seria mig punt inferior a l'escenari base i la inflaci¨® vuit d¨¨cimes m¨¦s baixa despr¨¦s de cinc anys.