Descobrint el past¨ªs...

He dit algunes vegades que va ser una ll¨¤stima que la crisi del 2007 no hagu¨¦s arribat uns anys abans. Haur¨ªem pogut canviar les coses a temps. La crisi americana, que va estar a punt de col¡¤lapsar tot el sistema financer de l'OCDE, ha suposat grans problemes en molts pa?sos europeus, per¨° ha servit per descobrir el past¨ªs i deixar al descobert tot un seguit de problemes econ¨°mics i de naturalesa pol¨ªtica. Fins que les reformes i els esfor?os que exigeix la seva soluci¨® no estiguin completats, es mantindr¨¤ inestable el nostre sistema. En el cas espanyol, s¨®n almenys cinc els aspectes que han quedat al descobert: una economia poc competitiva, una societat desigual, un mal funcionament institucional, un problema territorial, i les dificultats de la construcci¨® europea.

1. Model econ¨°mic. La crisi ha posat en evid¨¨ncia la falta d'adaptaci¨® de bona part de les nostres economies a les exig¨¨ncies de la globalitzaci¨®. S'ha redu?t molt la competitivitat d'un sistema industrial basat en la utilitzaci¨® de recursos naturals de tot el planeta i de quantitats enormes d'energia importada a preus baixos, sobretot quan a m¨¦s s'ha produ?t una difusi¨® global de la tecnologia que avui dia est¨¤ a l'abast d'altres territoris. Els pa?sos que van anar abandonant l'activitat industrial i concentrant la seva economia en els serveis i en la construcci¨® (com ¨¦s el cas espanyol), i entrant a m¨¦s en una espiral d'endeutament i especulaci¨®, tenen davant seu un important problema. ?s necess¨¤ria una nova pol¨ªtica industrial que se centri en grans augments de l'efici¨¨ncia, en una millor utilitzaci¨® dels recursos naturals escassos i en un increment de la utilitzaci¨® de tecnologia en el disseny de productes i de processos.

2. Model social. Les reformes que a partir dels noranta, a l'aire del corrent neoliberal, es van fer en la desregulaci¨® de mercats i en el sistema fiscal, van augmentar molt les desigualtats fins i tot en per¨ªodes de fort creixement. Aquesta evoluci¨® va fer que, quan va arribar la crisi, la societat estigu¨¦s molt menys preparada per repartir-ne equitativament els costos, i les dificultats de l'ocupaci¨®, juntament amb les mesures d'austeritat tendents a equilibrar els pressupostos, van deixar cada vegada m¨¦s desprotegida i exclosa una part creixent de la societat. L'Estat de benestar que s'havia constru?t (amb retard respecte a altres pa?sos europeus) es va anar afeblint i es va reduir notablement la cohesi¨® social; es van generar aix¨ª importants moviments de disgust i de protesta.

3. Funcionament institucional. A tot Europa, per¨° molt especialment a Espanya, aquesta situaci¨® ha afectat, i ha anat posant en evid¨¨ncia el mal funcionament del nostre sistema pol¨ªtic, derivat de l'etapa de la transici¨®, que si b¨¦ va ser d'enorme valor per a les primeres d¨¨cades de democr¨¤cia, no ha sabut o no ha volgut adaptar-se a una ¨¨poca diferent, ni als canvis globals que s'han produ?t durant els ¨²ltims quaranta anys.

L'Estat de benestar es va anar afeblint i es va reduir la cohesi¨® social; es van generar aix¨ª importants moviments de disgust i de protesta

El sistema d'elecci¨® dels nostres representants, la forma de repartir el poder pol¨ªtic des d'un punt de vista territorial, el mal funcionament d'algunes administracions, el sistema de nomenament dels ¨°rgans suposadament independents, la falta de control de l'activitat executiva que ha donat lloc a massa casos de corrupci¨®, o la inefic¨¤cia del sistema judicial, s¨®n alguns dels elements que han anat produint un progressiu rebuig de tot el sistema per part dels ciutadans, rebuig que demana reformes des de dalt de tot (la Constituci¨®, l'organitzaci¨® de l'Estat) fins als nivells m¨¦s propers.

4. Equilibri territorial. No ¨¦s d'estranyar que totes aquestes situacions de descontentament hagin incrementat els desitjos dels ciutadans d'algunes parts de l'Estat, especialment Catalunya, de buscar perspectives diferents, davant l'aparent falta de voluntat (o incapacitat) dels governs centrals per abordar aquestes reformes amb car¨¤cter general. Cal tenir en compte que hi ha a Catalunya el convenciment que l'statu quo actual ¨¦s perjudicial per als que viuen aqu¨ª. La r¨ªgida posici¨® negacionista de l'actual Govern ha anat realimentant aquest corrent d'opini¨® i afavorint comprensibles posicions de separaci¨®.

5. Construcci¨® europea. La crisi, i sobretot la trista actuaci¨® de la UE, ha posat de manifest fins a quin punt el proc¨¦s europeu est¨¤ en un punt cr¨ªtic, a causa de la ralentitzaci¨®, per no dir la regressi¨®, que ha sofert en els ¨²ltims anys. Els instruments que altres pa?sos han utilitzat amb ¨¨xit enfront de la crisi, els estats europeus ja no els tenen, i la uni¨® no els ha desenvolupat o no els utilitza. Per dir-ho molt sint¨¨ticament: ¡°Sense Estat no hi ha moneda¡±. La conseq¨¹¨¨ncia del desencantament ha estat un inquietant fervor antieuropeu que, en abs¨¨ncia d'un clar salt endavant, podria conduir-nos a un futur ple de dificultats i a una regressi¨® hist¨°rica.

El futur pol¨ªtic no avan?ar¨¤ mentre els partits, o els moviments pol¨ªtics, no siguin capa?os de fer propostes concretes en cadascun dels cinc ¨¤mbits, els problemes dels quals no es poden solucionar separadament.

Joan Maj¨® ¨¦s enginyer i exministre