Un nou referent

Despr¨¦s de les successives remodelacions del g¨°tic i del rom¨¤nic, el MNAC planteja ara una nova presentaci¨® de la seva col¡¤lecci¨® d¡¯art modern, que abasta cronol¨°gicament la segona meitat del segle XIX i la primera del XX. D¡¯aquesta manera, d¨®na compliment a un dels objectius estrat¨¨gics establerts per la nova direcci¨®, encaminats a proporcionar una nova centralitat a la instituci¨® a partir de la renovaci¨® dels seus continguts i de les seves metodologies museogr¨¤fiques, aspectes sovint indestriables. Vist el seu resultat, crec que d¡¯aquesta presentaci¨® es deriva una nova manera de procedir, tant des d¡¯un punt de vista conceptual com museogr¨¤fic, que servir¨¤ de referent a altres museus del pa¨ªs, tot amplificant la nova metodologia proposada a entorns perif¨¨rics i cercant la complementarietat i el contrast en la construcci¨® d¡¯un panorama de l¡¯art modern al nostre pa¨ªs m¨¦s divers i prec¨ªs.

En primer lloc, amb aquesta nova presentaci¨® el MNAC s¡¯uneix a la tend¨¨ncia general observada des de ja fa uns anys en els principals museus i centres muse¨ªstics internacionals de renovar l¡¯exposici¨® de les seves col¡¤leccions a partir de la construcci¨® de nous discursos, centrats a superar la simple exhibici¨® de les obres basada en la successi¨® cronol¨°gica d¡¯ismes i autors. Una pr¨¤ctica que privilegiava una mirada centrada a subratllar la import¨¤ncia del geni i la presentaci¨® ic¨°nica de l¡¯obra mestra, molt sovint descontextualitzada de la seva ¨¨poca. Ara, el nou punt de partida ¨¦s l¡¯establiment d¡¯un relat tem¨¤tic, que admet m¨²ltiples variacions, o micronarracions, en disposar les obres d¡¯art en un permanent di¨¤leg entre elles des de la confrontaci¨® i la complementarietat, per assolir noves significacions i enriquir la mirada del per¨ªode.

I tractant-se de l¡¯art modern al nostre pa¨ªs, aix¨° calia fer-ho tamb¨¦ a partir del trencament de la jerarquia obsoleta de les belles arts, que encara distingeix entre arts majors i menors. Com es podia abordar un per¨ªode tan ric des del punt de vista dels llenguatges art¨ªstics prescindint de les arts gr¨¤fiques i les arts decoratives, o de la fotografia i el cinema? ?I l¡¯arquitectura, un ¨¤mbit en el qual caldr¨¤ aprofundir ¡ªnecessitem realment ara un museu nacional per tractar-la al marge? En definitiva, una nova cultura visual exigia tamb¨¦ aquest canvi, que la nova presentaci¨® assoleix amb naturalitat en combinar peces de proced¨¨ncia diversa. I nom¨¦s resta en aquesta direcci¨® la incorporaci¨® de materials d¡¯¨¨poca, especialment de revistes il¡¤lustrades i publicacions, que puguin ajudar a completar aquest univers.

Crec, per¨°, que cal subratllar especialment dos aspectes que singularitzen els plantejaments exhibits pel MNAC. D¡¯una banda, la formulaci¨® d¡¯una alternativa v¨¤lida en la construcci¨® dels discursos per aquells museus que no contenen icones de l¡¯art occidental. Lluny de l¡¯esfor?, condemnat al frac¨¤s, d¡¯intentar reproduir enciclop¨¨dicament el c¨¤non occidental de l¡¯art, la mirada del museu es replega sobre la seva col¡¤lecci¨® mostrant els seus encerts i fracassos, un fet que metaf¨°ricament situa en la mateix tessitura la societat que la va generar; una manera de posar l¡¯¨¨mfasi en com es generen i recepcionen de manera real els fen¨°mens art¨ªstics en diferents indrets i contextos, enriquint una realitat molt m¨¦s complexa i variada que la proposada pel c¨¤non. I aix¨° segurament l¡¯ajuda a superar amb sufici¨¨ncia els problemes plantejats per la manca dels grans noms de l¡¯art catal¨¤ del segle XX (Picasso, Mir¨®, Dal¨ª, T¨¤pies) en la seva col¡¤lecci¨®. Per¨° si b¨¦ d¡¯aquesta manca se¡¯n ha fet virtut en treure a la superf¨ªcies obres i artistes que podien quedar enfosquits per aquestes gran figures, val a dir que potser, puntualment, caldria donar la consist¨¨ncia necess¨¤ria al relat proposat amb la incorporaci¨® d¡¯obres ben escollides d¡¯aquells artistes, sense trair la singularitat de la col¡¤lecci¨® pr¨°pia. Perqu¨¨ l¡¯argument de la col¡¤lecci¨® no pot esdevenir tampoc l¡¯excusa per no resoldre les mancances generades per la mateixa hist¨°ria de la instituci¨®.

El nou punt de partida ¨¦s l¡¯establiment d¡¯un relat tem¨¤tic

D¡¯altra banda, aquest nova presentaci¨® no nom¨¦s suposa una renovaci¨® de continguts sin¨® tamb¨¦ de la museografia utilitzada, anant un pas per davant de la dels seus hom¨°legs internacionals. La presentaci¨® incorpora de manera natural formalismes museogr¨¤fics moderns, propis de les exposicions temporals, i fuig d¡¯aquells altres que castiguen i penalitzen el visitant, tan freq¨¹ents en museus i centres d¡¯art contemporani. No obstant aix¨°, caldria segurament introduir alguns matisos en aquest ¨¤mbit que podrien ajudar a millorar-ne el conjunt.

Jes¨²s Navarro ¨¦s director del Museu d¡¯Art Jaume Morera de Lleida i autor de l¡¯article Panorama dels museus d¡¯art a Catalunya (2013).