El cubisme inunda el Metropolitan

Entre els milions de pintallavis, cremes d'exfoliaci¨®, contorns d'ulls i s¨¨rums reparadors venuts durant d¨¨cades per Est¨¦e Lauder i la impressionant exposici¨® de pintura cubista que dilluns que ve inaugura el Metropolitan Museum of Art de Nova York hi ha un home: Leonard A. Lauder, de 81 anys, milionari i filantrop, fill de la cofundadora de l'imperi de productes de bellesa. Lauder va donar la seva col¡¤lecci¨® d'obres de Picasso, Braque, L¨¦ger i Gris al Met el 2013, en un gest que va commocionar el m¨®n de l'art. M¨¦s d'un any despr¨¦s, el p¨²blic podr¨¤ accedir a un tresor ¨²nic, valorat en uns 1.000 milions d'euros, que converteix l'enciclop¨¨dica instituci¨® novaiorquesa en un dels temples de l'art modern. Com va dir dilluns el mateix Lauder en la presentaci¨® de la col¡¤lecci¨®, el Met s'ha ¡°catapultat¡± al segle XXI.

La col¡¤lecci¨® est¨¤ formada per 81 obres (pintures, dibuixos i escultures) de nom¨¦s quatre artistes: els espanyols Pablo Picasso?i?Juan Gris i els francesos George Braque?i?Fernand L¨¦ger. Picasso, amb 33 treballs, governa sobre els seus col¡¤legues. Els experts coincideixen que la col¡¤lecci¨® que ara mostra el Met ¨¦s comparable, si no superior, a la del ve¨ª MoMA, l'Hermitage de Sant Petersburg o el Pompidou de Par¨ªs. ¡°De cop, el Met es posa al capdavant de l'art dels primers anys del segle XX. ?s una col¡¤lecci¨® ¨²nica, amb la qual somiaria qualsevol responsable d'un museu. Vull agrair a Leonard la seva visi¨®, el seu esperit i el seu comprom¨ªs per compartir aix¨° amb el p¨²blic i permetre'ns cobrir un buit enorme¡±, va declarar Thomas P. Campbell, director del Met.

El cubisme va n¨¦ixer de l'estreta col¡¤laboraci¨® i amistat entre Picasso i Braque, per¨° aviat es va convertir en un moviment que va redefinir els conceptes de l'art pl¨¤stic. La perspectiva tradicional va quedar destrossada. L'espai i el temps, abolits. Materials com el cartr¨®, la corda, la fusta o trossos de diaris es van incorporar a les superf¨ªcies bidimensionals. Aquells genis van posar el germen de l'abstracci¨® que dominaria l'art occidental durant 50 anys. Aquest joc trencador va fascinar Lauder.

Han estat 40 anys d'adquisicions i molts milions de d¨°lars gastats

¡°Per qu¨¨ una col¡¤lecci¨® cubista?, m'han preguntat moltes vegades¡±, va dir el magnat. ¡°Perqu¨¨ el cubisme ¨¦s complex, perqu¨¨ cada obra t¨¦ unes claus que cal descobrir i perqu¨¨ cada pe?a t¨¦ alguna cosa que cal aprendre¡±, va explicar. ¡°Volia edificar una gran col¡¤lecci¨® capa? de ser exposada en un museu. Cada vegada que he tingut un quadre al meu davant, em feia la mateixa pregunta: passar¨¤ el tall? I qu¨¨ vol dir passar el tall? Em preguntava si l'obra aguantaria exposada en una gran instituci¨® com aguanta La nit estrellada, de Van Gogh, al MoMA. I si la resposta era que s¨ª, comprava el quadre¡±.

L'esfor? va requerir 40 anys ¡ªla primera obra cubista la va adquirir el 1976 en una de les seves habituals visites a Sotheby¡¯s¡ª i molts milions de d¨°lars. No pensa aturar-se. Quan es va tancar l'acord per al lliurament al Met de la col¡¤lecci¨® l'abril de 2013, constava de 78 peces mestres. Ara, un any i mig despr¨¦s, ja en s¨®n 81 (les ¨²ltimes adquisicions s¨®n de Picasso, Gris i L¨¦ger). ¡°I no seran les ¨²ltimes. La meva intenci¨® ¨¦s doblar-ne el nombre. No ser¨¤ f¨¤cil. Ni barat¡±. L'acord inclou la creaci¨® d'un centre d'investigaci¨® d'art modern que porta el nom del filantrop i incorpora, evidentment, el seu finan?ament (22 milions d'euros).

La col¡¤lecci¨® est¨¤ plena de bons records. Amb l'ajuda de l'experta en art Emily Braun, que ha treballat amb Lauder 26 anys, el magnat va rec¨®rrer el m¨®n a la recerca de tresors. ¡°Quan vaig comen?ar, l'art cubista estava disponible a bon preu, ning¨² no el volia¡±, va recordar en una entrevista amb The New York Times. En aquells temps el que es cotitzava era l'impressionisme i el postimpressionisme. Des de la tenacitat, Lauder va aconseguir peces procedents de les col¡¤leccions m¨¦s famoses, com la de l'escriptora i poeta nord-americana Gertrude Stein, el banquer su¨ªs Raoul la Roche o l'historiador de l'art brit¨¤nic Douglas Cooper.

Cada obra de la col¡¤lecci¨® t¨¦ una hist¨°ria en si mateixa, una aventura. Terrassa a l'hotel Mistral (1907) o Arbres a L'Estaque (1908), de Braque, van formar part de l'exposici¨® del 1908 a la galeria Kahnweiler de Par¨ªs, a la qual per primera vegada va apar¨¨ixer la paraula cubisme. The Fan (L'Independent) (1911) va ser un dels primers treballs en els quals Picasso va introduir tipografies, en aquest cas la cap?alera d'un peri¨°dic local franc¨¨s. Plat de vidre amb fruita?(1912), de Braque, va ser el primer collage cubista. Cabeza de mujer?(1909) va ser la primera escultura del moviment. Braque i Picasso eren inseparables els primers anys del segle XX. ¡°Cada nit jo anava al seu estudi o ell venia al meu. Tots dos hav¨ªem de veure el que havia fet l'altre. Ens critic¨¤vem i una tela no s'acabava fins que els dos cr¨¨iem que ja estava llesta¡±, va explicar el mateix Picasso anys m¨¦s tard.

L'exposici¨® cubista del Met estar¨¤ oberta fins al 16 de febrer del 2015. A partir d'aqu¨ª, el museu reformar¨¤ algunes de les seves sales per convertir-se en una refer¨¨ncia principal de l'art modern. ¡°Per a molts, el Met ¨¦s un dels millors museus del m¨®n. Per a mi, ¨¦s el millor¡±, va proclamar Lauder abans de declarar el seu amor per Nova York. La seva mare, Est¨¦e Lauder, va n¨¦ixer a Queens; els seus fills s¨®n novaiorquesos; els seus n¨¦ts, tamb¨¦. ¡°Aqu¨ª va comen?ar tot. Aquesta ciutat ens va donar la benvinguda, ens va educar, ens va ajudar a guanyar-nos la vida. Vull retornar-li tot el que ens ha donat, que ¨¦s molt. Per a mi, ¨¦s el centre de l'univers¡±.