Nous d¨¦us al MNAC

¡°Jo vaig n¨¦ixer dibuixant com un altre neix geperut¡±, explicava el pintor Ramon Calsina, que des de ben petit va comen?ar a estudiar dibuix.

Autor d¡¯olis, dibuixos i gravats de tra? prec¨ªs i estilitzat, amb certa ironia i incorporant gaireb¨¦ sempre algun element ins¨°lit o fant¨¤stic, el seu estil s¡¯ha enquadrat dins del surrealisme i l¡¯art figuratiu, en concret, dins del que s¡¯ha qualificat de ¡°realisme m¨¤gic¡±, tal com es pot veure a Vall¨¨s optimista (a la imatge) realitzat el 1932, una de les tres obres que per primera vegada exposa el MNAC. Tot i aix¨°, Calsina sempre va negar qualsevol mena d¡¯encasellament.

L¡¯esc¨¤s reconeixement oficial de la seva obra, a causa de la forta vena social dels seus quadres, va canviar quan el 1983 un grup de poetes, escriptors, artistes i intel¡¤lectuals, amb T¨ªsner i Pere Calders al capdavant, van reclamar-ne el reconeixement publicant un manifest a la premsa amb el t¨ªtol Ramon Calsina, un pintor sempre vigent, que va acabar en una gran exposici¨® antol¨°gica de la seva obra organitzada per la Generalitat.

Despr¨¦s d¡¯anys d¡¯oblit i d¡¯haver estat la seva obra mutilada, la pintura de Llu?sa Vidal torna a lluir en la seva ciutat natal. Considerada l¡¯¨²nica pintora de la segona generaci¨® de modernistes, va veure com moltes de les 300 obres que va fer en la seva curta vida ¡ªva morir als 42 anys, v¨ªctima de la grip espanyola¡ª es van col¡¤locar en el mercat amb la signatura d¡¯altres pintors, homes i m¨¦s cotitzats.

El MNAC, que conserva nou de les seves pintures, donades el 1935 per les germanes de l'artista, per primera vegada n'exposa dues de forma permanent: un espl¨¨ndid autoretrat i el Retrat de Marta Vidal Puig (a la imatge), pintat en 1911.

En el moment que la va crear, la seva pintura va ser considerada "massa viril" i els seus temes tamb¨¦: va renegar de pintar flors ¡ªconsiderat propi de les dames¡ª i va conrear la pintura d'interiors i escenes de g¨¨nere. Va vendre gaireb¨¦ tot el que va pintar i va treballar il¡¤lustrant les p¨¤gines de diverses revistes liter¨¤ries, com la feminista Feminal. Al final, la filla m¨¦s artista del gran moblista Francesc Vidal va aconseguir viure dels enc¨¤rrecs que rebia, a m¨¦s de les classes per a "senyoretes" que impartia al seu estudi del carrer Salmer¨®n, que havia ocupat el pintor Isidre Nonell fins a la mort.

En un conjunt de m¨¦s de 1.300 obres d¡¯art costa destacar, per¨° Aleix Clap¨¦s ho aconsegueix en la nova presentaci¨® del MNAC. Les seves pintures, sobretot les religioses, per¨° tamb¨¦ el seu autoretrat, tenen un aire expressionista, tenebr¨®s i inquietant. Sorpr¨¨n saber que va ser el pintor preferit tant de Gaud¨ª com del seu mecenes, Eusebi G¨¹ell. L¡¯arquitecte va ser qui el va cridar per col¡¤laborar en la decoraci¨® del Palau G¨¹ell, on va pintar els frescos de la fa?ana mitgera i algunes portes de la planta noble. Per¨° s¨®n els seus mobles els que s¡¯emporten la palma, deixant clar el seu virtuosisme en el treball de la fusta. El museu, a trav¨¦s de l¡¯acord que va subscriure al juliol amb la Sagrada Fam¨ªlia, exposa el mobiliari que va realitzar per a la fam¨ªlia Ibarz de Barcelona (no se sap on ¨¦s l¡¯habitatge), que fins fa poc s¡¯exhibien a la Casa Museu Gaud¨ª del Parc G¨¹ell.

De clara tend¨¨ncia modernista i inspiraci¨® floral, no solament en els estampats de les teles, sin¨® en les seves formes org¨¤niques i les decoracions amb pa d'or creats cap a 1900. On¨ªrics i d'estramb¨°tica bellesa. Sof¨¤, cadires, consola i una vitrina (a la imatge) semblen dignes d'una pel¡¤l¨ªcula d'animaci¨® creada per Disney. Polifac¨¨tic com ell sol, tamb¨¦ va dirigir i va ser propietari de la revista Hispania.

?s un dels male?ts de l'art catal¨¤, potser perqu¨¨ el 1960 va ser ingressat en un sanatori acusat d'esc¨¤ndol p¨²blic per passejar nu per la seva finca. L'obra del dibuixant, escultor i gravador barcelon¨ª, qualificat per Eugeni d'Ors com "el primer artista noucentista", est¨¤ repartida principalment entre el MNAC (que en conserva m¨¦s de 800 obres) i el Museu d'Art de Cerdanyola, que cont¨¦ una donaci¨® de 250 dibuixos m¨¦s. A la nova presentaci¨® ha passat de no estar representat com a permanent a tenir una desena d'obres repartides per totes les sales, com el seu Retrat d'Alb¨¦niz (a la imatge). De carrera complexa i confusa ¡ªva acabar internat en un sanatori¡ª demostra com cap altre que els artistes que es passaven de la ratlla marcada pel c¨¤non no tenien cabuda fins ara.

Ser germ¨¤ del gran escultor Juli Gonz¨¢lez ha condemnat Joan Gonz¨¢lez a passar desapercebut per al gran p¨²blic. Escultor, pintor, dibuixant i decorador, els seus amics Alexandre de Riquer i Joaquim Torres-Garcia l¡¯anomenaven ¡°artista fins al moll de l¡¯os¡±. Va treballar en l¡¯estudi del moblista Francesc Vidal, on va ser mestre de Gaspar Homar i de Llu?sa Vidal. El seu llegat est¨¤ format per una gran quantitat de dibuixos amb escenes de caf¨¨, estudis de nus femenins, autoretrats, reflexos de la vida nocturna i boh¨¨mia i, sobretot, paisatges, que va conrear amb gran dedicaci¨® i en els quals va pintar enormes pedres, com a Paisatge (a la imatge), realitzat entre 1904 i 1905. L¡¯any seg¨¹ent, despr¨¦s de tornar de Par¨ªs, va realitzar la seva primera i ¨²nica exposici¨® individual a la Sala Par¨¦s. El 1998, el llavors Museu d¡¯Art Modern li va dedicar una gran exposici¨® dels seus dibuixos i pintures gr¨¤cies a la donaci¨® de les hereves del llegat Gonz¨¢lez d¡¯uns 200 dibuixos, dels 800 recuperats. Els Gonz¨¢lez permeten rastrejar, com en cap altra fam¨ªlia, l¡¯ambient art¨ªstic de la Barcelona entre el segle XIX i XX.

Les quatre pintures que per primera vegada exposa el MNAC de Pere Torn¨¦ Esquius, entre elles Interior de saleta (a la imatge), de 1913, caracteritzen el seu estil senzill, dol? i clar, ple de color, gaireb¨¦ na?f, que li va donar fama, juntament amb els dibuixos que va realitzar dirigits a un p¨²blic infantil. La seva obra va ser acollida com indispensable per a la seva ¨¨poca, i va arribar a ser qualificat com ¡°el nostre artista nacional per a l¡¯educaci¨® infantil¡±, despr¨¦s d¡¯il¡¤lustrar els contes d¡¯Andersen i Perrault, Papitu i els Almanacs Tobella, encara que despr¨¦s va caure en l¡¯oblit i ¨¦s pr¨¤cticament un desconegut.

Per¨° no tot ¨¦s pau en la seva obra. Els petits quadres que exposa el MNAC, com altres paisatges de l¡¯autor, s¨®n plens de misteri. Realitzats potser despr¨¦s de la seva tornada a Barcelona durant la Gran Guerra, acaben desconcertant l¡¯espectador quan es comprova que s¨®n buits, que els humans que hi viuen estan absents i que el que hi predomina ¨¦s el silenci.

Va exposar la seva obra a la Sala Par¨¦s el 1903, i el 1910 va publicar el seu llibre m¨¦s conegut, Dol?os indrets de Catalunya, prologat per Joan Maragall, una obra evocadora del m¨®n rural, de fet un llibre personal m¨¦s que infantil, a trav¨¦s d¡¯un ¨¤lbum amb 39 reproduccions de dibuixos a ploma que reflecteix les aspiracions noucentistes cap a una Catalunya ideal. ?s un dels autors als quals el museu t¨¦ previst dedicar una exposici¨® monogr¨¤fica.

Membre destacat de la Generaci¨® del 1917, en qu¨¨ la pintura s¡¯al?a com a alternativa de l¡¯idealisme del Noucentisme, va viatjar ¡ªcom molts joves artistes de la seva ¨¨poca¡ª a Par¨ªs, on va residir durant molts anys i va participar en nombroses exposicions. Gravador i escultor, se¡¯l coneix per la seva pintura, la majoria paisatges i bodegons expressionistes plens de color, per¨° menys pels seus quadres de geometria abstracta (a la imatge), que va conrear en la d¨¨cada dels anys vint amb altres pintors com Joaquim Torres-Garcia o Piet Mondrian, que van formar part del grup Cercle et Carr¨¦. El MNAC, a banda d¡¯exposar un autoretrat de l¡¯autor vestit de milici¨¤ republic¨¤ realitzat el 1938 durant la Guerra Civil ¡ªva ser ferit en el front de Terol¡ª, desenterra quatre de les obres d¡¯aquest per¨ªode menys conegut.

?s una de les grans recuperacions del MNAC. Exposat en l'¨¤mbit de la Guerra Civil, al costat de les obres que es van poder veure al Pavell¨® de la Rep¨²blica Espanyola de 1937, dibuixos com Els terribles crims (a la imatge) d'aquest joven¨ªssim autor criden l'atenci¨® pel seu dramatisme. Sordmut de naixement, el podem considerar l'artista m¨¦s jove de la Rep¨²blica. Amb sis anys va viatjar a M¨¨xic. Despr¨¦s de passar quatre anys en aquell pa¨ªs, va tornar a Espanya i amb 16 va publicar Un nen i la guerra: traject¨°ria pl¨¤stica, il¡¤lustrat per Jos¨¦ Garc¨ªa Narezo. Despr¨¦s de la Guerra Civil va emigrar definitivament a M¨¨xic. Va exposar a Nova York, l'Havana, Los Angeles i San Francisco, entre moltes ciutats.

Pintor, il¡¤lustrador i creador de caricatures pol¨ªtiques. El MNAC conserva una gran quantitat d'obres d'aquest autor creades com a periodista gr¨¤fic en guerres entre R¨²ssia i l'Imperi turc, quan no existia el fotoperiodisme. Uns dibuixos que destaquen pel seu realisme, detallisme i precisi¨® sorprenents, realitzats sovint en el camp de batalla, de vegades fins i tot en primera l¨ªnia, que el museu exhibeix al costat de l'enorme La batalla de Tetuan de Fortuny.

Conservador de gravats, fundador i president de l¡¯Institut Catal¨¤ d¡¯Arts del Llibre, va col¡¤laborar en l¡¯organitzaci¨® de l¡¯Exposici¨® Universal de 1888 i en la creaci¨® de la primera biblioteca p¨²blica de la ciutat, l¡¯Ar¨²s. Tamb¨¦ va ser director del Museu de Reproduccions i director de l¡¯editorial Montaner y Sim¨®n.

Entre els pintors orientalistes destaquen Fortuny i el recuperat Tapir¨®. Tamb¨¦, un quasi desconegut Antoni Fabr¨¦s, les obres ex¨°tiques del qual amb temes orientals van delectar la classe burgesa. Va viure a It¨¤lia i Fran?a i va gaudir d¡¯un gran prestigi internacional gr¨¤cies al suport del seu marxant Adolphe Goupil. El 1902 va marxar a M¨¨xic, on el 1908 va ser nomenat inspector general de Belles Arts del pa¨ªs. El 1926 va donar una gran quantitat de les seves obres al Museu Municipal de Belles Arts de Barcelona demanant a canvi que una de les sales port¨¦s el seu nom, una cosa no va aconseguir. La recuperaci¨® d¡¯algunes de les seves obres, com Rep¨°s del guerrer, de 1878, salda aquest deute amb el pintor.

L'aposta per recuperar autors del MNAC passa tamb¨¦ per artistes no catalans que fins ara no tenia sentir exposar-los en la col¡¤lecci¨® permanent. ?s el cas de l'obra del noruec Edward Munch Retrat de Thor L¨¹tken, cedit el 2007 en dip¨°sit pel seu propietari, Jorge L¨¹tken, n¨¦t del personatge retratat. Tamb¨¦, Retrat de Colette (1905), del pintor de la bona societat parisenca Jacques Blanche, una obra que va comprar, com la majoria de les pintures, la Junta de Museus. El mateix passa amb l'excel¡¤lent retrat del galerista Josep Dalmau (a la imatge), de la pintora Mela Mutermilch, una de les poques pintores de les avantguardes.

Autors com Dario Regoyos, Ignacio Zuloaga o Julio Romero de Torres ¡ªautor d'El retablo del amor, una enorme i sensual obra amb set de les seves belles dones¡ª abandonen definitivament els magatzems. Entre els fot¨°grafs, Otho Lloyd, casat amb l'espanyola d'origen georgi¨¤ Olga Sacharoff, autora de la magn¨ªfica Un casament, a m¨¦s de Pere Casa Abarca, el gran i misteri¨®s Joan Vilatoba, Agust¨ª Centelles que se expone junto a las obras de la Guerra Civil, Pere Catal¨¤ Pic i Josep Badosa.