Economia obre un compte per als consellers penedits de Caja Madrid

El cas de les targetes opaques amb les quals directius i consellers de Caja Madrid i Bankia van gastar-se 15,5 milions entre el 1999 i el 2012 ha pres un nou caire. El Fons de Reestructuraci¨® Ordenada Banc¨¤ria (FROB), que dep¨¨n del Ministeri d'Economia, va informar ahir que ha habilitat ¡°un compte corrent a Bankia per a la devoluci¨® de les quantitats relacionades amb les targetes¡±. Va sol¡¤licitar a la Fundaci¨® Caja Madrid que ho traslladi a les persones que s'estan interessant a retornar quantitats al seu compte o s'hi interessin en el futur.

El Fons de Rescat no vol transmetre la idea que la creaci¨® d'aquest compte corrent pressuposi la culpabilitat dels qui dipositin els diners. De fet, el FROB no ho reclamar¨¤ activament als afectats perqu¨¨ considera que no pot fer-ho fins que el jutge Fernando Andreu no prengui la decisi¨® de si es van cobrar indegudament o no. Avui declaren a l'Audi¨¨ncia Nacional l'expresident de Caja Madrid, Miguel Blesa, el de Bankia, Rodrigo Rato, i el director financer de les dues entitats, Ildefonso S¨¢nchez Barcoj, per determinar si va haver-hi apropiaci¨® indeguda o administraci¨® deslleial. El PP ha obert expedient a Rato, com als altres implicats d'aquest partit, per¨° els escoltar¨¤ abans de decidir sobre la seva expulsi¨®.

El FROB ent¨¦n que el compte corrent nom¨¦s ¨¦s un mecanisme per habilitar un sistema que atengui els qui ara volen retornar els diners i no poden fer-ho. Bankia nom¨¦s ha adm¨¨s els imports gastats entre el 2011 i el 2012 pels seus exdirectius, que s¨®n Rodrigo Rato, Jos¨¦ Manuel Fern¨¢ndez Norniella, Mat¨ªas Amat i Ildefonso S¨¢nchez Barcoj, aix¨ª com alguns exconsellers del banc. Aquesta situaci¨® deixa la majoria dels 82 afectats sense un lloc on tornar els diners, perqu¨¨ la Fundaci¨® Caja Madrid va comunicar ahir que no accepta que es dipositin quantitats als seus comptes, ja que considera que no ¨¦s part en aquest afer.

Nom¨¦s nou consellers dels 82 implicats han tornat tots o una part dels diners

Sobre els 15,5 milions nom¨¦s hi ha tres possibilitats: que siguin despeses d'empresa, cosa que nom¨¦s podria passar sobre una petita part dels implicats, una vegada vist el desglossament; que sigui retribuci¨® en esp¨¨cie no declarada, en aquest cas seria Hisenda la que hauria de reclamar les quantitats no prescrites o, finalment, que sigui una percepci¨® indeguda.

Aquesta q¨¹esti¨® ¨¦s la m¨¦s delicada i ¨¦s on caldria sol¡¤licitar la devoluci¨® de tots els diners. Aix¨° dependr¨¤ del que consideri el jutge, encara que el Govern, a trav¨¦s del ministre d'Economia, Luis de Guindos, ja ha manifestat la seva intenci¨® que es recuperin tots els diners de les targetes black. Si l'ordre judicial ¨¦s retornar-los, llavors ser¨¤ el FROB el que reclamar¨¤ els diners a tots els implicats perqu¨¨ considera que estar¨¤ legitimat per fer-ho.

En l'informe que el Fons de Rescat va enviar al juliol a la Fiscalia Anticorrupci¨®, sostenia que era l'organisme leg¨ªtim que podia reclamar aquests diners. Bankia considerava que la Fundaci¨® Caja Madrid ¨¦s la que havia de demanar els diners perqu¨¨ ¨¦s hereva del negoci financer de la caixa. No obstant aix¨°, el FROB recordava que per a Caja Madrid ¨¦s irrellevant que s'incloguessin els 15,5 milions en la seva valoraci¨® de BFA, matriu de Bankia, perqu¨¨ la valoraci¨® va ser negativa en 13.635 milions. Malgrat aix¨°, ¡°la injecci¨® de fons p¨²blics hauria estat menor¡± si no s'haguessin gastat aquests 15,5 milions, ¡°la qual cosa legitima el FROB, BFA i Bankia a reclamar-los¡±. Tot segueix pendent del jutge.