La icona m¨¦s alta i la menys explotada
La torre de Collserola fa 288 metres d¡¯al?¨¤ria i ¨¦s una de les 20 edificacions m¨¦s altes del m¨®n. Tot i aix¨°, la seva promoci¨® tur¨ªstica ¨¦s m¨ªnima.
![Cristian Segura](https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/https%3A%2F%2Fs3.amazonaws.com%2Farc-authors%2Fprisa%2F801bb98f-999b-4674-9d76-45e449db2604.png?auth=c3867bc5e22bc1e4da23181047f96e55fb39a2acb978f234041d4061225aab10&width=100&height=100&smart=true)
![La torre de Collserola, una de les 20 edificacions m¨¦s altes del m¨®n.](https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/JTUU74VQJL7ESGGWEEC35VEURY.jpg?auth=82d48c75fcd819a63afe5c438036fc0b1905da72e65cf9912de94c9e25b11a3e&width=414)
Diumenge, cinc de la tarda. Al p¨¤rquing del parc d¡¯atraccions del Tibidabo gaireb¨¦ no hi cap ni un cotxe m¨¦s. La zona d¡¯atraccions ¨¦s plena de nens i pares. Al mirador de la torre de Collserola nom¨¦s hi ha una fam¨ªlia. A 560 metres d¡¯altura, la panor¨¤mica ¨¦s immillorable: Barcelona al detall, tamb¨¦ pots contemplar tot el Vall¨¨s. Segons la informaci¨® institucional, en un dia normal la vista arriba fins al Cad¨ª. La torre de Collserola fa 288 metres d¡¯al?¨¤ria i ¨¦s una de les 20 edificacions m¨¦s altes del m¨®n. Tot i aix¨°, la seva promoci¨® tur¨ªstica, en un moment en qu¨¨ el sector gaudeix del millor moment a Barcelona, ¨¦s m¨ªnima.
La torre de Collserola ¨¦s propietat d¡¯una societat publicoprivada liderada per Abertis amb un 41,7% de les accions. Telef¨®nica t¨¦ un 30,4% dels t¨ªtols; la Generalitat, un 22,8%, i l¡¯?rea Metropolitana de Barcelona, un 5%. Tot i aquesta participaci¨® municipal minorit¨¤ria, la gesti¨® comercial del mirador ¨¦s responsabilitat del parc d¡¯atraccions del Tibidabo ¨Cpropietat de l¡¯Ajuntament de Barcelona¨C. Els treballadors que atenen els visitants porten l¡¯uniforme del Tibidabo, amb l'excepci¨® del gu¨¤rdia de seguretat que controla l¡¯entrada i el detector de metalls. Despr¨¦s de pagar l¡¯entrada ¨Cde 3,10 a 5,60 euros¨C, cal esperar a la sala de recepcions, un espai circular revestit de formig¨® on hi ha una breu informaci¨® sobre la construcci¨® de la torre ¨Cinaugurada el 1992, obra de Norman Foster¨C i imatges d¡¯altres edificacions de gran al?¨¤ria internacionals. En un panell informen que la torre de Collserola ¨¦s la quinzena construcci¨® m¨¦s alta del m¨®n. Les dades, per¨°, s¨®n antigues perqu¨¨ hi falten obres com el gratacels Burj Khalifa de Dubai, el m¨¦s alt del m¨®n, inaugurat el 2010. Aquesta sala, segons la web corporativa de la torre, es pot llogar juntament amb el mirador per a actes privats. No hi ha dades p¨²bliques de l¡¯explotaci¨® d¡¯aquest servei.
![](https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/X2YLITT7AQMGRM4WZKB3MJJXYQ.jpg?auth=95f97dbd4b056122507af57062ffd6caefd082c2a597071bddd5e5778b4357bb&width=414)
El passad¨ªs d¡¯acc¨¦s a l¡¯ascensor t¨¦ marques que informen dels temps d¡¯espera que haur¨¤s de fer segons el lloc on est¨¤s aturat: "Des d¡¯aquest senyal, s¨®n 60 minuts". En el cas de la meva visita, no hi ha ning¨² esperant. El trajecte amb l¡¯ascensor ¨¦s un espectacle perqu¨¨ la cabina ¨¦s de vidre i pots observar com Barcelona s¡¯empetiteix als teus peus. El mirador t¨¦ mapes que indiquen els principals punts d¡¯inter¨¨s que es poden trobar a la ciutat i a l¡¯entorn. Aquest ¨¦s el punt m¨¦s elevat de la ciutat i en certa manera pot ser una compensaci¨® per la discriminaci¨® que va patir l¡¯Observatori Fabra: aquest s'havia de construir en el punt m¨¦s elevat del Tibidabo, per¨° l¡¯Esgl¨¦sia va imposar la seva exig¨¨ncia que l¡¯edificaci¨® m¨¦s elevada havia de ser religiosa. Efectivament, all¨¤ on havia d¡¯anar l¡¯observatori es va construir el temple del Sagrat Cor.
L¡¯Observatori Fabra, un edifici modernista del 1904, ha gaudit el darrer any i mig d¡¯una pres¨¨ncia medi¨¤tica not¨°ria?per la campanya de promoci¨® dels seus sopars i sessions d¡¯astronomia. Tret de les mencions que en fan a les guies tur¨ªstiques, la torre de Collserola no est¨¤ promocionada internacionalment com a punt de visita. No hi ha marxandatge de la torre ni res que s'hi pugui comparar amb l¡¯exposici¨® d¡¯altres icones de la ciutat. Des d¡¯Abertis avisen que qualsevol acci¨® de promoci¨® tur¨ªstica de la torre ¨¦s responsabilitat dels gestors del parc d¡¯atraccions, ¨¦s a dir, de l¡¯Ajuntament. Tot i aix¨°, un portaveu d¡¯Abertis va advertir que es tracta d¡¯una estructura cabdal per a les telecomunicacions del pa¨ªs i que aix¨° implica unes limitacions pel que fa al nombre de visites.
![](https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/ASVFT74MUUPYHQLXW3YWAXSFFY.jpg?auth=b5597dc54156743fec419e3e3447e13909d1ae753be9a78a471a12eec3afdfd4&width=414)
La torre de Collserola apareix com a part de les ofertes d¡¯oci del parc del Tibidabo; des del parc s¡¯ofereix que s¡¯allargui el recorregut per les instal¡¤lacions fins a la torre. Tot i aix¨°, les xifres no enganyen: el 2013, el parc d¡¯atraccions va rebre 556.700 visitants i la torre, nom¨¦s 8.439. A l¡¯altra muntanya de la ciutat, el castell de Montju?c va rebre el 2013 prop d¡¯1 mili¨® de visitants. L¡¯Ajuntament admet que els visitants del parc ja gaudeixen des d¡¯all¨¤ de vistes panor¨¤miques i sense haver de pagar. Per elevar el potencial tur¨ªstic de la torre, l¡¯Ajuntament t¨¦ dos plans que vol aplicar en breu: descomptes en el talonari del bus tur¨ªstic per visitar la torre i incentivar filmacions i accions dels mitjans de comunicaci¨® al mirador de la torre ¡°perqu¨¨ passi a formar part de l¡¯imaginari col¡¤lectiu dels mitjans, com ara ho ¨¦s el tur¨® de la Rovira¡±.
Gabriel Guilera, director de comunicaci¨® i estrat¨¨gia de Turisme de Barcelona, opina que la clau seria promoure facilitats de transport per als turistes des del centre de Barcelona. L¡¯estada mitjana del visitant a Barcelona ¨¦s un cap de setmana, segons Guilera: ¡°En aquest temps, el visitant es limita a voltar pel centre. Collserola li queda lluny¡±. Q¨¹estionat per l¡¯¨¨xit tur¨ªstic de Montserrat, que ¨¦s lluny de Barcelona, Guilera opina que el potencial atractiu del monestir i la muntanya ¨¦s molt superior al de la torre de Collserola, per¨° tamb¨¦ admet que el fenomen de l¡¯Observatori Fabra demostra que si els gestors hi tenen inter¨¨s, en aquest moment d¡¯esplendor tur¨ªstic de la ciutat, la torre de Collserola podria tenir un major rellev¨¤ncia.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
?Tienes una suscripci¨®n de empresa? Accede aqu¨ª para contratar m¨¢s cuentas.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
Sobre la firma
![Cristian Segura](https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/https%3A%2F%2Fs3.amazonaws.com%2Farc-authors%2Fprisa%2F801bb98f-999b-4674-9d76-45e449db2604.png?auth=c3867bc5e22bc1e4da23181047f96e55fb39a2acb978f234041d4061225aab10&width=100&height=100&smart=true)