El fiscal creu que Nadal va afavorir Lara en una operaci¨® urban¨ªstica

Joaquim Nadal, dirigent hist¨°ric del socialisme catal¨¤ i exconseller d'Obres P¨²bliques de la Generalitat amb el tripartit, podria haver participat en una ¡°estafa¡± milion¨¤ria a una promotora immobili¨¤ria per afavorir l'editor i empresari Jos¨¦ Manuel Lara. La Fiscal¨ªa Anticorrupci¨® sospita que Nadal ¡°va promoure les negociacions pertinents¡± per signar l'octubre del 2006 un conveni que va traslladar la ubicaci¨® d'un futur pol¨ªgon industrial a Santa Cristina d'Aro (el Baix Empord¨¤).

El fiscal Fernando Maldonado i la Gu¨¤rdia Civil sospiten que la preservaci¨® com a ¡°zona verda¡± d'una ¨¤rea coneguda com a Mol¨ª d¡¯en Reixac no va estar motivada per la sensibilitat mediambiental dels dirigents pol¨ªtics, sin¨® que pretenia afavorir els interessos del president del grup Planeta i la seva fam¨ªlia, que just quatre mesos abans de la signatura del conveni havien comprat all¨¤ una masia anomenada Can Dalmau ¡ªi un terreny forestal adjacent¡ª per 6,5 milions d'euros.

El conveni sota sospita el van subscriure l'Institut Catal¨¤ del S¨°l (Incas¨°l), l'Ajuntament i l'empresa Varal Real Estate, que havia de desenvolupar el pol¨ªgon en una nova zona, Bernades. El problema d'aquesta nova ubicaci¨® ¨¦s que era ¡°inundable¡± i no s'hi podia edificar. Tant Nadal com l'exalcalde de Santa Cristina, el socialista Ricard Herrero ¡ªmort el mar? passat¡ª, ¡°tenien coneixement de la inundabilitat i ho havien ocultat a l'altra part¡±, recull l'informe del fiscal, al qual ha tingut acc¨¦s EL PA?S.

El cas va n¨¦ixer fa dos anys, quan Varal va presentar una querella en considerar que l'engany li havia impedit desenvolupar el pol¨ªgon i li havia fet perdre entre 20 i 25 milions. Un jutjat de Barcelona ho investiga i Nadal ja ha hagut de donar explicacions davant la Gu¨¤rdia Civil. Anticorrupci¨® sospesa ara demanar a la jutgessa que el citi a declarar com a imputat per irregularitats en l'operaci¨® urban¨ªstica.

Incas¨°l va pagar ¡°el triple¡± del que s'aconsella pels terrenys de Santa Cristina

El 2004, Santa Cristina va aprovar la transformaci¨® de Mol¨ª d¡¯en Reixac en pol¨ªgon industrial. La zona forma part de la vall de Solius, d'inter¨¨s paisatg¨ªstic i ambiental. Els ve?ns es van mobilitzar a trav¨¦s de la plataforma Salvem Solius i van intentar, sense ¨¨xit, aturar el projecte. El Consistori va trobar un aliat: Varal, que un any despr¨¦s va obtenir la propietat del sector per sis milions ¡°per desenvolupar els seus plans industrials¡±, detalla el fiscal.

Tot va canviar sobtadament ¡ªi a gran velocitat¡ª el 2006: l'Ajuntament va decidir que volia declarar l'¨¤rea com ¡°de valor paisatg¨ªstic i zona verda¡± i portar el pol¨ªgon a un altre lloc. El ¡°detonant del canvi de posici¨®¡± no va ser l'oposici¨® de Salvem Solius, raona el fiscal, sin¨® ¡°l'adquisici¨® per part de Lagobar de la finca Can Dalmau, propera a aquella zona¡±. Lagobar est¨¤ administrada per Marta Lara, una de les filles de l'editor. L'empresa va aconseguir fins i tot autoritzaci¨® municipal per modificar un cam¨ª que creuava la finca, i construir un pont, precisa l'informe.

Les negociacions per segellar el conveni d'octubre del 2006 van ser ¡°promogudes¡± per l'exconseller, diu el fiscal. La tesi es basa, en part, en les declaracions de l'exalcalde Herrero davant la Gu¨¤rdia Civil: la proposta, va dir, va partir de Nadal i de l'exdirector general d'Urbanisme, Joan Llort, durant una reuni¨® a Barcelona. Inicialment, tots dos havien aprovat, sense objeccions, que Mol¨ª d¡¯en Reixac fos zona industrial. A la seva declaraci¨® en la comand¨¤ncia, l'exconseller del PSC va donar la seva versi¨®: ¡°Quan el Govern veu que el planejament de Mol¨ª d¡¯en Reixac ¨¦s d'execuci¨® imminent, ¨¦s quan s'adona del valor paisatg¨ªstic de la zona, i sorgeix la voluntat d'aturar-ne el desenvolupament, pel risc que les obres comportarien per a aquest valor¡±.

El resultat del conveni va ser que Varal va vendre la meitat de la seva propietat a Mol¨ª d¡¯en Reixac a l'Incas¨°l per 7,5 milions d'euros, va renunciar a desenvolupar-hi el pol¨ªgon i va adquirir drets al nou empla?ament.

Els informes elaborats per l'Incas¨°l ¡ªl'organisme estava presidit per Nadal¡ª no van acreditar la viabilitat econ¨°mica de l'operaci¨® de compra

El fiscal no entra a analitzar el desemborsament dels 7,5 milions de diners p¨²blics, per¨° s¨ª que ho fa l'extens atestat de la Gu¨¤rdia Civil en el qual basa les seves conclusions. Els informes t¨¨cnics elaborats en el seu moment per l'Incas¨°l ¡ªl'organisme estava presidit per Nadal, que tamb¨¦ era m¨¤xim responsable del consell d'administraci¨®¡ª no van acreditar la viabilitat econ¨°mica de l'operaci¨® de compra. Els t¨¨cnics van desaconsellar la compra perqu¨¨ hi havia terrenys en zones m¨¦s interessants per 40 euros el metre quadrat i l'empresa p¨²blica va acabar pagant-ne 124 euros.

L'exdirector de l'Incas¨°l Emili Mas va elevar l'informe negatiu al consell, que, malgrat tot, el va aprovar. Nadal va declarar que no coneixia aquest document. La Gu¨¤rdia Civil retreu, no obstant aix¨°, que la Generalitat va voler comprar terrenys a l'¨¤rea de Mol¨ª d¡¯en Reixac ¡°a qualsevol preu i per qualsevol procediment¡± i que pagu¨¦s, de fet, ¡°el triple¡± del valor m¨¤xim recomanat. En suport d'aquestes idees es va expressar el coordinador d'administraci¨® patrimonial de l'Incas¨°l, Jorge R.: l'organisme ¡°va desatendre¡± l'informe ¡°per alguna ra¨®¡± que ignorava.

Els agents es q¨¹estionen ¡°la sobtada voluntat¡± de preservar la zona i ¡°per quins motius no va sorgir aquest inter¨¨s el 2004¡±. L'exalcalde Herrero, de fet, els va explicar que des dels anys noranta es volia instal¡¤lar un pol¨ªgon a Mol¨ª d¡¯en Reixac, i que mai es va parlar de la necessitat de preservar la zona. Nadal va insistir que ¡°amb la compra s'assegurava preservar ¨ªntegrament la vall de Solius¡±. Per¨° aquest objectiu, oposen els investigadors, no figura en cap dels documents que van servir per formalitzar la compra dels terrenys.

L'administradora de Varal, Elisabet Batet, va assenyalar als investigadors que hi havia una ¡°gran pressi¨® institucional¡± per part de Nadal i va insistir que no coneixien que la zona era inundable. Aquesta ocultaci¨® ¨¦s el ¡°pilar fonamental per mantenir l'exist¨¨ncia d'un possible delicte d'estafa¡±, assenyala el fiscal.

¡°La inundabilitat del sector era coneguda¡±, segons han explicat els testimonis. A m¨¦s, almenys dos informes ¡ªtots dos elaborats abans de la signatura del conveni¡ª avalen aquesta tesi. Un d'ells, del gerent Jordi C., precisava que Bernades estava afectada d'inundabilitat en un 80%. L'altre, de David M., va detallar l'¡°alt risc d'inundaci¨®¡±. L'exalcalde va admetre que coneixia aquest informe. Nadal ho va negar.