S¨°crates, ora per nosaltres amb traducci¨® d¡¯Eloi Creus

Quan ens enfrontem a una figura com la de S¨°crates, o b¨¦ ens deixem seduir pel mite i el pes de la tradici¨®, o b¨¦ intentem acostar-nos a l¡¯home i la seva ¨¨poca hist¨°rica. Del primer m¨¤rtir de la hist¨°ria de les idees ¨¦s f¨¤cil con¨¨ixer la seva filosofia; per¨° del S¨°crates hist¨°ric que viu a l¡¯Atenes del segle V aC no ¨¦s f¨¤cil saber-ne, ja que els retrats que esbossen Arist¨°fanes a N¨²vols, Xenofont a Records de S¨°crates o a Apologia, o Plat¨® a l¡¯obra hom¨°nima dedicada a la mem¨°ria del seu mestre acusat d¡¯impietat i condemnat a mort a la democr¨¤tica Atenes l¡¯any 399 aC, no s¨®n complets. L¡¯idoni seria aconseguir un equilibri entre el S¨°crates real i l¡¯ideal, i no perdre de vista el context hist¨°ric ni el fet que S¨°crates era i ¨¦s un personatge excepcional que transcendeix qualsevol ¨¨poca.

Defensa de S¨°crates va ser escrita cap al 393-389 aC, entre set i deu anys despr¨¦s que el fil¨°sof fos condemnat a beure cicuta. El t¨ªtol grec era Apologia de S¨°crates, per¨° Norbert Bilbeny i Eloi Creus han preferit mantenir com a t¨ªtol l¡¯opci¨® ja triada abans per Joan Crexells i no optar per apologia, f¨®rmula m¨¦s arrelada en les traduccions d¡¯aquest di¨¤leg plat¨°nic. L¡¯elecci¨® no ¨¦s de poca import¨¤ncia, ja que en el fons revela, en especial en el pr¨°leg de Bilbeny, que els autors han preferit el S¨°crates idealitzat de Plat¨® com a educador de la ciutat en assenyalar el cam¨ª cap al coneixement del b¨¦ i els universals morals. Potser hauria estat just informar tamb¨¦ el lector del context hist¨°ric de la condemna a mort del fil¨°sof, que Eloi Creus coneix molt b¨¦ com a especialista en Arist¨°fanes, i tal com va recordar Nietzsche amb vehem¨¨ncia: S¨°crates va ser condemnat a mort per ser un enemic de la democr¨¤cia i perqu¨¨ del seu cercle de deixebles m¨¦s ¨ªntims van sorgir personatges tan nocius per a Atenes com Alcib¨ªades o, pitjor encara, Cr¨ªties, un dels Trenta Tirans que van governar la ciutat amb m¨¤ de ferro i vessament de sang en un breu interval de temps despr¨¦s del final de la Guerra del Pelopon¨¨s, entre el 404 i el 403 aC. Del pr¨°leg de Bilbeny cal destacar una informaci¨® breu per¨° precisa sobre l¡¯aportaci¨® del fil¨°sof a la hist¨°ria de la filosofia, de l¡¯¨¨tica en especial, amb el seu m¨¨tode de recerca, la ironia i la mai¨¨utica, i el seu intel¡¤lectualisme moral. No ¨¦s veritat que a S¨°crates ¡°se¡¯l porta a judici per les seves idees i res m¨¦s¡±, com afirma el prologuista, sin¨® que el ¡°res m¨¦s¡± ¨¦s molt si tenim en compte les idees antidemocr¨¤tiques de S¨°crates en una Atenes que acabava de restaurar la democr¨¤cia l¡¯any 403 aC, despr¨¦s d¡¯una guerra perduda contra Esparta, una tirania sagnant i una amena?a latent de grups olig¨¤rquics. De la traducci¨® d¡¯Eloi Creus, una vegada m¨¦s, nom¨¦s paraules d¡¯elogi, tret de potser la seva propensi¨® a traduir el grec p¨®lis per Estat, quan el DIEC certifica que p¨®lis est¨¤ adm¨¨s en catal¨¤ i que significa, millor que ciutat estat, estat dels ciutadans, idea que potser Estat, en maj¨²scules, no reflecteix sempre.

S¡¯ha dit que Plat¨® va escriure Defensa de S¨°crates per restituir el bon nom del seu mestre, per¨° potser el que va escriure ¨¦s una apologia d¡¯un mestre i uns deixebles, els socr¨¤tics, acusats de ser enemics de la democr¨¤cia. Fins i tot va tergiversar el veritable motiu de l¡¯acusaci¨® en no fer cap esment de les idees antidemocr¨¤tiques del seu mestre, que ell mateix defensava, tal com record¨¤ temps despr¨¦s expl¨ªcitament l¡¯orador ?squines a Contra Timarc. ?s veritat que l¡¯acusaci¨® d¡¯impietat, de corrompre la joventut i d¡¯introduir divinitats noves a la ciutat era un acusaci¨® gen¨¨rica que servia en aquells temps de transici¨® per passar comptes amb qui havia flirtejat amb Esparta o amb el miratge espart¨¤, ¨¦s a dir, en la defensa d¡¯una oligarquia o, si es prefereix, d¡¯una democr¨¤cia molt restrictiva que deix¨¦s fora la majoria dels ciutadans. La llei d¡¯amnistia del 403 aC, definida amb el noble somni ¡°no recordar¨¤s, no albergar¨¤s cap ressentiment¡±, impedia formular una acusaci¨® formal expl¨ªcita de tra?ci¨® contra Atenes en el passat recent. El di¨¤leg plat¨°nic fou segurament una resposta a Acusaci¨® contra S¨°crates de Pol¨ªcrates, perdut per a nosaltres, i una necessitat dels socr¨¤tics de protegir la mem¨°ria del mestre i la seva pr¨°pia. Aquest ¨¦s el context de la condemna a mort de S¨°crates, injusta com tota condemna a la pena capital, per¨° igual d¡¯injust seria creure que els atenesos van actuar fora de la llei quan van condemnar a mort un enemic de la democr¨¤cia. Com va sentenciar Nietz?sche, no va ser Atenes qui va condemnar S¨°crates, va ser S¨°crates el que es va condemnar a si mateix. Si volem, i res a objectar-hi, santifiquem S¨°crates com a fil¨°sof com va fer Erasme amb el seu Sancte Socrate, ora pro nobis, per¨° no siguem injustos amb els atenesos oblidant el que va succeir realment i per qu¨¨ van condemnar S¨°crates, perqu¨¨ avui i sempre calen tants S¨°crates com defensors de la democr¨¤cia.

Defensa de S¨°crates?

Plat¨®.?Pr¨°leg de Norbert Bilbeny. Traducci¨® d¡¯Eloi Creus. Il¡¤lustracions de Cesc Pujol. Lapisl¨¤tzuli Editorial
80 p¨¤gines. 15,20 euros