Nena de foc i gel

En una escena de Magical Girl, un personatge secundari defineix la taurom¨¤quia com el pols entre la ra¨® i l'instint i, a partir d'aqu¨ª, troba en aquest joc de contraris una possible idea d'Espanya. Tamb¨¦ ¨¦s una clau d'interpretaci¨® de la mateixa pel¡¤l¨ªcula, medul¡¤larment espanyola malgrat el seu joc subtil i constant amb referents orientals: el segon llargmetratge de Carlos Vermut descendeix de l'an¨°mal tronc fundacional de la pel¡¤l¨ªcula El extra?o viaje (1964), el pare i la mare de diverses (i selectes) alteritats de la nostra cinematografia, i sembla que es mira en la po¨¨tica perversa d'alguns treballs del japon¨¨s Sion Sono ¡ªautor de Cold Fish (2010) i Guilty of Pleasure (2011)¡ª, al mateix temps que, a trav¨¦s del joc que estableix entre la seva forma i el seu contingut, construeix la seva identitat pr¨°pia a partir d'aquesta tensi¨® entre ra¨® i instint, entre fa?ana i inconscient. Amb una mirada as¨¨ptica, de fredor gaireb¨¦ kubrickiana, Vermut disposa un laberint, sense centre, a l'interior del qual podem observar la vulnerabilitat i la caiguda dels seus personatges. El cineasta s'assembla gaireb¨¦ a un Hal 9000 en ple control d'un univers on la bondat i la debilitat es convertiran en fatals passaports per passar al costat fosc, per fer, en definitiva, el Mal sota l'imperatiu de fer el B¨¦. Hi ha una altra imatge simb¨°lica que el cineasta facilita com a eina d'interpretaci¨®: la pe?a perduda d'un puzle, emblema de les zones enigm¨¤tiques i ambig¨¹es que el relat deixa fora de camp, com la mateixa naturalesa de l'acte que va propiciar la perdici¨® del personatge encarnat per Jos¨¦ Sacrist¨¢n i que mai ser¨¤ desvelada.

El pare (Luis Bermejo) d'una nena (Luc¨ªa Poll¨¢n) amb malaltia terminal intenta, a Magical Girl, complir l'¨²ltim desig de la seva filla. L'atzar el portar¨¤ a creuar-se pel cam¨ª amb una enigm¨¤tica dona (B¨¢rbara Lennie, un dels personatges femenins m¨¦s complexos del cinema recent), els desitjos de la qual, temps enrere, van destruir un abstret professor de secund¨¤ria (Sacrist¨¢n). Que el pare de la nena tamb¨¦ sigui un docent colpejat per la crisi i les retallades en educaci¨® no ¨¦s l'¨²nic vincle entre aquests dos personatges, que no es trobaran fins a les ¨²ltimes escenes, aut¨¨ntic pic d'intensitat en un conjunt que omet moments de transici¨® per convertir en essencials ¡ªi gaireb¨¦ autosuficients¡ª cadascuna de les seves peces: el pare abnegat (i, tamb¨¦, mesqu¨ª, maldestre i irresponsable) disposat a complir el somni de la seva filla encarna la forma blanca de la mateixa din¨¤mica que va portar el professor pusil¡¤l¨¤nime a caure imantat pel desig d'una patol¨°gica femme fatale, feta de gel i foc i sotmesa, en el present, al control farmacol¨°gic del seu marit.

Diamond Flash va ser un debut d'impacte: cineasta autodidacte format com a historietista, Vermut esbossava un univers propi que aqu¨ª creix i es consolida, afirma el seu to i cont¨¦ les seves tend¨¨ncies centr¨ªfugues i el seu gust per l'ocasional desviament capritx¨®s. A Magical Girl tot serveix el relat i l'¨²nica cosa que pot trobar a faltar l'incondicional de Diamond Flash ¨¦s l'habilitat del cineasta a l'hora de descobrir i revelar nous rostres i talents: la manera en qu¨¨ B¨¢rbara Lennie, Luis Bermejo, Jos¨¦ Sacrist¨¢n, Israel Elejalde i Elisabet Gelabert es lliuren, no obstant aix¨°, als seus respectius papers compensa amb escreix.