Acapulco surt al carrer pels 43 estudiants mexicans desapareguts

Acapulco es va llevar aquest divendres amb l'aspecte d'una ciutat fantasma. Els ciutadans s'havien protegit a casa davant la previsi¨® d'incidents en la que ¨¦s considera una de les ciutats m¨¦s violentes del m¨®n. Els comerciants van segellar les finestres dels seus negocis amb taulons. Les platges estaven buides. Una marea humana va trencar al migdia el silenci que hi havia en un dels emblemes tur¨ªstics de M¨¨xic. Exigia aclarir la desaparici¨® dels 43 estudiants mexicans dels quals no se sap res des de fa tres setmanes. El cas t¨¦ en alerta tot el pa¨ªs.

Aquesta ha estat ara com ara ara la m¨¤xima demostraci¨® de for?a i atipament dels ciutadans des que van passar els fets a?Iguala, una ciutat de l'estat de Guerrero, al sud. Els alumnes de magisteri de l'escola d'Ayotzinapa es van enfrontar amb la policia municipal d'Iguala, una ciutat controlada per un c¨¤rtel local, i en els enfrontaments van morir sis estudiants. Altres alumnes van acabar detinguts pels agents, segons la investigaci¨®, i van ser entregats al crim organitzat. Des de llavors no se n'ha tornat a saber res m¨¦s.

La marxa d'Acapulco la van encap?alar els pares dels alumnes desapareguts. ¡°Venim perqu¨¨ ens tornin els nostres fills. Ara. Volem que vinguin a casa aquesta mateixa tarda¡±, deia el pare de Jos¨¦ Manuel Gonz¨¢lez, un dels 43 nois. Els normalistas, com s¨®n coneguts aquests estudiants de magisteri que procedeixen de fam¨ªlies pobres i el futur laboral de les quals ¨¦s fer classe a les escoles m¨¦s remotes de les muntanyes, van tornar a deixar clar que estan disposats a tot en cas que s'estanqui la investigaci¨®. ¡°Rebr¨¤ la mare del Govern¡±, van corejar.

?s la demostraci¨® de for?a ciutadana m¨¦s important des del segrest dels estudiants

La manifestaci¨® va ser convocada pel sindicat de professors i organitzacions camperoles de la zona. S'hi van afegir ciutadans del carrer fastiguejats de la situaci¨® de seguretat d'un pa¨ªs que semblava encaminat a discutir en els propers anys sobre les reformes estructurals que proposava el Govern, per¨° que ha vist com pel retrovisor s'acostava el fantasma de la viol¨¨ncia. ¡°Aquest tema ha depassat el Govern. Ha transcendit les nostres fronteres. Que les autoritats donin resultats o es dissolguin. No podem continuar aix¨ª¡±, deia un dirigent sindical de l'estat d'Oaxaca. Els manifestants demanaven als ve?ns que treien el cap per la finestra que s'unissin a la protesta. "Si no em fes mal el genoll, vindria amb vosaltres", deia la Dolores, una ve?na d'Acapulco que mirava la multitud a trav¨¦s de la finestra d'un restaurant.

La marxa es produeix en un moment d'inestabilitat pol¨ªtica a Guerrero. El c¨¤rrec del governador ?ngel Aguirre, incapa? d'afrontar un cas d'aquesta magnitud, penja d'un fil. Un dels seus homes de m¨¦s confian?a va dimitir ahir despr¨¦s de con¨¨ixer-se que ell va ser la persona que va recomanar per al c¨¤rrec l'alcalde d'Iguala, el principal sospit¨®s del rapte dels estudiants pels seus nexes amb el crim organitzat. El Govern del president Enrique Pe?a Nieto tampoc no ha ofert resultats de moment. La policia i els militars han trobat fosses amb cossos calcinats als turons que envolten Iguala, per¨° els primers resultats forenses indiquen que no pertanyen als estudiants.

No hi havia millor escenari per a una marxa d'aquest tipus que Acapulco. El que va ser una destinaci¨® tur¨ªstica de primer nivell mundial als anys vuitanta i noranta s'ha anat deteriorant a poc a poc per la viol¨¨ncia i l'avan? dels grups criminals a la regi¨®. No n'hi ha hagut prou amb la qualitat de les seves platges i la bona oferta hotelera que ofereix aquest enclavament del Pac¨ªfic mexic¨¤ per contrarestar l'avan? dels senyors de la droga. Acapulco s'ha buidat. Ara, a poc a poc, amb algunes iniciatives empresarials, intenta recobrar l'antiga esplendor. La Sofia, una ve?na, sostenia una pancarta: ¡°A nosaltres tamb¨¦ ens afecta el crim organitzat¡±. Com? ¡°Fa com un mes estava amb el cotxe en un sem¨¤for quan tres paios armats van obrir la porta i em van fer sortir. Just al darrere hi havia una patrulla de policia. M'hi vaig acostar per demanar-los ajuda. Sap qu¨¨ em van dir? Aquesta no ¨¦s la nostra zona, no podem fer-hi res. Nom¨¦s aix¨°¡±.

¡°Venim perqu¨¨ en els tornin ara¡±, diu el pare d'un alumne

Els camperols de la zona estan organitzant una esp¨¨cie de govern paral¡¤lel davant la falta de respostes de les autoritats. A un costat de l'ajuntament d'Iguala, buit de poder per l'abs¨¨ncia de l'alcalde que es va escapolir despr¨¦s de la massiva desaparici¨® d'estudiants, els comuners han improvisat una oficina amb una taula i unes cadires de pl¨¤stic, uns ordinadors i una impressora. Des d'aqu¨ª,?la Uni¨® de Pobles i Organitzacions de l'Estat de Guerrero (UPOEG) coordina les mobilitzacions ciutadanes: vigil¨¤ncia a la carretera, desarmament de policies municipals sospitosos de tenir vincles amb els narcotraficants i la recerca a la muntanya dels estudiants. Aquesta ¨²ltima ¨¦s la tasca a la qual s'han destinat m¨¦s efectius. Armats amb matxets, pics i pales, cada mat¨ª dues dotzenes d'homes en camioneta recorren els turons que envolten la ciutat seguint les pistes que els proporcionen els vilatans. Pel cam¨ª han trobat m¨¦s de 10 fosses clandestines amb restes ¨°ssies que donen una idea que sota la terra d'Iguala s'hi amaga un gran cementiri, on han anat a parar moltes v¨ªctimes an¨°nimes del crim organitzat.